Jo Nesbø. Fotografia de Rosdiana Ciaravolo (Getty Images)
Jo Nesbø celebra avui els seus 62 voltes al Sol i així ho celebrem els seus seguidors, que som legió a tot el món. Aquesta vegada dediquem unes lletres als seus llibres, a destacar aquests moments especials, per importants, impactants, esgarrifosos o emocionants. Per descomptat, els que conformen la sèrie de Harry Hole i altres títols. Moltes gràcies a tots els que hi han participato per xarxes socials i grups de lectors d'aquest escriptor nòrdic que segueix al capdamunt del gènere negre. A l'abril arriba el nou llibre, L'home gelós.
Jo Nesbø — Sobre els seus llibres
Aquestes són algunes opinions recollides a Twitter i Facebook, de lectors anònims i grups com Enganxats a Jo Nesbø.
- Jaume Bonfill (editor de Reservoir Books)
Amb molta competència, potser Nèmesi, perquè va d'atracaments, apareix Beate, un dels meus personatges favorits, i té una subtrama amb gitanos noruecs.
- Isabel (lectora)
El que més em va impactar va ser el lleopard, de la sèrie de Harry Hole, també Macbeth, l'hereu y El regne. Són brutals.
L'ambientació nòrdica m'agrada perquè no cau als tòpics i no s'hi recrea. Les trames són impredictibles i el personatge de Harry amb els seus dimonis és com una segona trama. Amb ell t'emociones, rius i t'espantes alhora, i quan acabes ho trobes a faltar.
- Ricardo Gamondés (lector)
fantasma té un dels començaments més electritzants de Jo Nesbø, amb aquesta rata que té obstruït el pas fins a les cries.
- Maby Somavilla (lectora)
el lleopard, amb el tema d'aquesta poma com a instrument de tortura, va ser esgarrifós.
- Mar Aísa Poderós (escriptora i lectora)
Estic acabant el meu primer llibre de Nesbo: Pit-roig. Així que acabo de conèixer Harry Hole. Sé que desconec molt del seu passat i del seu futur pel que et diré que em faria un cafè amb ell, res d'alcohol perquè em parlés de la família, sobretot de la seva germana i de pel·lícules, de literatura… no crec que es prestés a parlar de molt més. És molt gelós de la seva intimitat i dels seus sentiments que protegeix amb aquest aspecte de tipus dur, però tendre per dins. M'agrada la seva independència a l'hora de posicionar-se i de no intentar caure bé a ningú, la seva honestedat, la seva perseverança en la recerca de la veritat. No és un home fàcil per conviure amb ell per descomptat, però crec que continuaré coneixent-ho millor a través dels llibres.
- Nuria Álvarez (lectora)
Fa força temps que vaig llegir, per a mi, la millor escena de Nesbø. Potser pel que vaig sentir, per com me la va colar, i per la meva cara de sorpresa absoluta. Va ser a el redemptor, el cinquè de la sèrie d'Harry Hole. I el moment ja va ser el final, on Hole està parlant amb el seu cap Møller, un home íntegre, lleial, honrat i bona persona. No obstant això, aquest gir final em va deixar amb la boca oberta i la mirada perduda. No m'ho podia creure. És dels que més m'han impactat.
- Arantxa García Ramos (lectora)
Vaig arribar a Nesbø (com la gran majoria) a través de Pit-roig.
Mai abans no havia sentit aquest cognom tan fàcil de pronunciar (en comparació amb la resta dels seus col·legues nòrdics) i em va atrapar la sinopsi d'un llibre que unia dues de les meves grans passions: la novel·la negra i la II Guerra Mundial. No podia imaginar, però, que estava obrint la porta a alguna cosa molt més gran. Nesbø i el seu turmentat però sempre estimat Harry Hole em van arribar fins a la medul·la i vaig anar bevent un darrere l'altre tots els llibres de la sèrie fins que, de sobte, zas!: el lleopard.
Comprenc totes aquestes ments per a les quals el lleopard va ser massa, a qui van haver de tancar el llibre, però a mi, en canvi, em va produir un enganxi tan brutal que fins avui no he deixat anar ni en Jo ni en Harry ni cap dels seus companys de feina.
I sí, malgrat l'addicció, sóc d'aquesta rara espècie a què no li tremola el pols obrint un llibre en què sap que trobarà a faltar Hole (al cap ia la fi, és el meu odiat millor amic). Però tots sabem que Nesbø ens compensarà obrint esquerdes al nostre cor perquè entrin éssers com Sonny Lofthus (l'hereu), els nouvinguts Roy i Carl (el regne) o aquell Roger Brown (Caçadors de caps), que em va tenir enganxada al seient durant un viatge amb tren a Barcelona que esperava no acabés mai (i vaig passar por, ho reconec).
L'únic que no et perdonaré mai, Jo, va ser el que em vas fer a Policia. Amb això no s'hi juga.
De veritat, llenceu-vos sense por i sense prejudicis. Nesbø no és pura novel·la negra nòrdica, és una mica més gran. És la llum que s'obre pas a la foscor més absoluta.