Carlos Augusto Casas | Fotografia: perfil de Twitter de l'autor
Carlos Augusto Casas és periodista i escriptor de gènere negre i ja ha publicat tres novel·les, l'última La llei del pare. en aquesta entrevista ens en parla i de diversos altres temes. Li agraeixo molt la seva amabilitat i el temps dedicat per a ella.
Carlos Augusto Casas
Nascut a Madrid el 1971, és escriptor i periodista la carrera del qual va començar a Diario 16. Va acabar especialitzant-se en periodisme d'investigació i ha desenvolupat el seu treball a les principals cadenes de televisió generalistes. Ara compagina el periodisme amb l'escriptura i la direcció de la col·lecció de novel·la negra i policíaca Estrella Negra, de l'Editorial Quaderns del Laberint. Escriu també una columna en Públic, Ovella Negra, on fa ressenyes d'obres del gènere.
Signa també diversos relats que s'han recollit en antologies i amb un, el de El Bar dels assassins, va obtenir el XIV Premi Internacional de Relat Sisè Continent.
La primera novel·la que va publicar va ser Ja no queden jungles on tornar i es va emportar l'aplaudiment de crítica i públic a més del VI Premi Wilkie Collins de novel·la negra, el Premi Novelpol, el Ciutat de Santa Cruz i el Tormo Negro 2018 a la millor novel·la negra d'aquell any, a més d'altres mencions i reconeixements. A més, ara es adaptarà al cinema pel director mexicà Gabriel Beristain i tindrà com a protagonista l'actor nord-americà Ron Perlman, Vist en A la recerca de foc, Noi de l'infern o El nom de la rosa.
La segona novel·la que va treure va ser El Ministeri de la Veritat.
Carlos Augusto Casas — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva nova novel·la es titula La llei del pare. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
CARLES AUGUST CASES: És una novel·la especial per a mi, perquè me la vaig plantejar com un repte: volia saber si des d'un plantejament clàssic de novel · la de suspens o novel·la enigma (el patriarca d'una família acabalada és enverinat la festa del seu aniversari i els sospitosos són la seva família) podia construir una novel·la negra. I estic molt content amb el resultat i també amb la reacció dels lectors.
És difícil saber d'on ve la idea d'una novel·la, suposo que hi influeixen molts factors. No tinc gaire clar com funciona el meu cap, més enllà de saber que funciona malament. Però penso que l'origen pot ser un article que vaig llegir fa temps en què parlaven d'un estudi que demostrava que molts dels alts executius i directius de grans empreses tenen trets psicopàtics.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I la primera història que vas escriure?
CAC: Una de les primeres lectures que recordo va ser L'illa del tresor i des de llavors somio ser pirata. No descarto convertir-me en un algun dia. La primera història que vaig escriure va anar un relat molt dolent, amb molta sang i molta violència. Encara sort que no ho vaig ensenyar a ningú o els meus pares s'haurien arruïnat amb les sessions de teràpia.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
CAC: James Ellroy, George V. Giggins, Josep Wambaugh, Donald Westlake, Joan Connolly, Kem Nunn…
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
CAC: Philip Marlowe, el detectiu creat per Raymond Chadler. Més que crear-lo, m'hauria agradat anar-me'n de copes.
Manies, gèneres i panorama editorial
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
CAC: escric amb música, sempre cançons que no conec i, indefectiblement, una es converteix en la banda sonora de la meva novel·la. No puc deixar d'escoltar-la fins que no l'acabo. A l'hora de llegir, no tinc manies. Llegeixo quan puc.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
CAC: Llegir de nit, al llit. I escriure m'agrada fer-ho sol i en silenci, cosa que poques vegades succeeix sent pare de bessons i amb tres gossos. També m'agrada fer-ho amb la meva dona al costat, em reconforta sentir-la a prop.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
CAC: Sí, però no tant com la novel·la negra. Estic intentant llegir més poesia.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
CAC: L'última novel·la de Bret Easton Ellis, Les destrosses. És un altre dels meus autors favorits i l'estic gaudint molt. I estic escrivint una novel·la que en principi es titularà Amoníac.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
CAC: El panorama editorial és a ebullició, es publica molt i força bo. Jo mai no vaig pensar que les meves novel·les es publicarien, va ser tot per accident. Vaig presentar Ja no queden jungles on tornar a premi i aquí va començar tot. Tot i això, espero poder continuar fent-ho.
- AL: Què tal estàs portant el moment actual que vivim? Et resulta inspirador per a històries futures?
CAC: La realitat de cada moment sempre pot inspirar una bona novel·la negra. L'ésser humà és un animal tan pervers i alhora tan fascinant que sempre generarà noves històries.