Fotografia de l'autor: cortesia de l'editorial Huso
Javier Valenzuela és granadí. Va treballar va treballar tres dècades a El País com a cronista d'esdeveniments i va ser reporter a les guerres del Pròxim Orient, corresponsal a Beirut, Rabat, París i Washington i director adjunt del diari. El 2013 va fundar tintaLliure, revista mensual del digital infoLliure. Massa tard per comprendre és el quinzè llibre i la cinquena novel·la negra que publica, de la que ens parla en aquesta entrevista. Us agraeixo molt el seu temps i amabilitat concedits.
Javier Valenzuela — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva nova novel·la porta per títol Massa tard per comprendre. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
JAVIER VALENZUELA: És una novel·la negra que transcorre al Madrid del 1984. He volgut reviure aquella ciutat lluminosament fosca que era el Madrid de la Movida. D'una banda n'hi havia una explosió de vida en llibertat, que es manifestava en la música, el cinema, la pintura, la fotografia i les festes, però d'altra banda existia una tremenda inseguretat ciutadana. Aquell també era el temps dels quinquis i l'heroïna. Suposo que la idea de aquesta novel·la va sorgir de comprovar que ningú havia escrit una cosa així.
- A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
JV: Crec que el primer llibre que vaig llegir van ser els Contes de l'Alhambra, de Washington Irving, en una edició infantil, és clar. Després van seguir moltes novel·les de Julio Verne, Emilio Salgari i Robert Louis Stevenson. Crec que en va néixer el meu amor pels llibres: els llibres explicaven històries estupendes, et feien viatjar i viure aventures. Vaig començar a exercir el periodisme des de molt jove ia explicar històries des de moltes ciutats i països diferents. Però eren històries periodístiques, és a dir, veritables, rellevants i contrastables. El meu primer treball de ficció ja ho vaig fer de molt gran: la novel·la tangerina, Que és un noir que transcorre a Tànger.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
JV: Albert Camus, entre els francesos. Hemingway, entre els nord-americans. Cervantes i Pérez Galdós, entre els espanyols. I en matèria de literatura negra, els clàssics Dashiell Hammet, Raymond Veler i Patricia Fuster i els espanyols Juan Madrid, Alexis Ravelo y Marta Sanz.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
JV: El pirata John Silver El Llarg de L'illa del tresor, de Stevenson. Assumeixo enterament la cançó de Joaquín Sabina: «Si em donen a triar entre totes les vides, jo trio la del pirata coix, amb pota de pal, amb pegat a l'ull, amb cara de dolent. El vell truhan, capità d?un vaixell que tingués per bandera un parell de tíbies i una calavera». M'encanten els pirates, eren absolutament llibertaris.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
JV: Quan escric novel·les m'agrada tenir a mà alguna cosa relacionada amb el tema. Per exemple, quan redactava Polvora, tabac i cuir tenia sobre el meu escriptori una pistola Star 1922, una semiautomàtica del calibre 9 llarg fabricada a Eibar per a la Guàrdia Civil. En el cas de Massa tard per comprendre, no començava a escriure un capítol fins a haver sentit diverses vegades el tema que li donaria títol. Cançons tant de Nacha Pop, Radio Futura i Il·legals com dels Chicos i Els Chunguitos. Són la meva manera de submergir-me un determinat temps i lloc.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
JV: He escrit les meves cinc novel·les ja publicades entre Tànger, l'Alpujarra i Salobreña. Llocs tranquils, on em puc passar sis o set hores seguides escrivint sense excessives molèsties. I llocs bonics, on, al capvespre, puc sortir a fer una passejada amb vistes estupendes i reunir-me a prendre unes cerveses amb amics.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
JV: A més del gènere negre? Sí, és clar. Llegeixo molts llibres d'història i de filosofia. La història és plena de fantàstiques històries reals, històries que solen superar la imaginació de l'escriptor més fèrtil. I la filosofia, especialment la de Epicur, Nietzsche i Camus, em reconcilia amb la vida, em proporciona això que els francès anomenen joie de vivre, alegria de viurer.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
JV: Estic rellegint, gairebé mig segle després, Conversa a la catedral, de Vargas Llosa. Però ara parant més atenció a la forma que al fons, a la tècnica narrativa que a les històries d'aquest llibre. Vargas Llosa va fer en aquesta novel·la un exercici titànic i admirable d'arquitectura narrativa.
I com vaig acabar no fa gaire Massa tard per comprendre, ara no estic escrivint ficció, només articles periodístics. Quan escric novel·la no llegeixo novel·la, tan sols història o filosofia, per no contaminar-me. La ficció aliena la deixo per als períodes de guaret.
Panorama i actualitat
- A EL: Com creus que està el panorama editorial?
JV: És clar que el panorama editorial està dominat per tres o quatre grups immensos grups empresarials que situen magníficament els seus autors i productes a les llibreries, els mitjans de comunicació i els premis literaris. Aquest és el poder dels diners. Però també hi ha desenes de meravelloses editorials petites i independents que publiquen obres magnífiques i intenten que sobrevisquin sota el pes comercial aclaparador del els més venuts. Jo els tinc una gran admiració i un gran afecte als nostres David editorials.
- AL: T'està sent difícil el moment que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva tant a nivell cultural com social?
JAVIER VALENZUELA: El món del segle XXI està excessivament dominat per la cobdícia, el narcisisme i l'exhibicionisme. Fins al punt que els seus triomfadors són els influencers en xarxes socials i els guanyadors de concursos de telerealitat. Però també té coses molt positives. Una de les més estimulants és la extraordinària empenta que ha adquirit la justa causa de la igualtat de les dones.
M'encanta el massiu rebuig social que ha tingut la conducta machirula del president de la nostra federació de futbol. I he de dir que vaig ser dels milions de compatriotes que es van sentir molt feliços quan la nostra selecció femenina va guanyar el Mundial d'Austràlia. Per aquí anem bé.