Alexis Ravelo mor. Repàs a la seva obra

Alexis Ravelo ha mort avui. Repassem la seva obra.

Fotografia: Siruela Edicions

Alexis Ravelo, l'escriptor canari de novel·la negra, ha mort aquest matí d'un infart als 51 anys. Els amants del gènere i les seves obres —i els que vam tenir la sort de conèixer-lo— encara ho estem assimilant amb sorpresa i consternació absolutes. Valgui aquest article, que mai es vol escriure, com homenatge i repàs a la seva obra, que va collir tant premis com el favor dels lectors, com el seu sèrie de novel·les protagonitzades pel seu personatge més conegut, Eladi Monroy. que descansi en pau.

Alexis Ravelo

Nascut a Les Palmes de Gran Canària, va estudiar Filosofia Pura i va assistir a tallers d'escriptura creatius impartits per autors com Mario Merlino, Augusto Monterroso i Alfredo Bryce Echenique. Va ser cofundador de la revista literària La Plaça de les lletres i creador de l'espai de divulgació cultural Matasombras.

Va escriure també relats i diversos llibres infantils i juvenils, a més de guions, però es va fer el buit al panorama literari gràcies a les seves novel·les de gènere negre. Amb elles va guanyar premis com el prestigiós Hammet a la millor novel·la negra per L'estratègia de l'pequinès o el de novel·la Cafè Gijón 2021 per Els noms prestats.

Obra

Llibres infantils i juvenils

  • La princesa captiva – amb Alberto Hernández Rivero
  • Història del bufó Alegre Contador
  • Els gossos d'agost
  • Les goles d'Amial
  • Les proves de Magúncia
  • Les rates de novembre

novel·les

  • La nit de pedra 
  • Els dies de mercuri 
  • L'estratègia de l'pequinès
  • La darrera tomba
  • El vent i la sang, 2013 – Publicada amb el pseudònim MA West
  • Les flors no sagnen
  • De fora vindran
  • L'altra vida de Ned Blackbird
  • Els miracles prohibits
  • La ceguesa de l'cranc
  • Un oncle amb una bossa al cap
  • Els noms prestats

Sèrie d'Eladio Monroy

Iniciada a 2006, està composta d'aquests 6 títols, l'últim publicat el 2021. I el protagonista és un dels més reconeguts del gènere negre patri: l'excap de màquines de la marina mercant Eladi Monroy que, després de retirar-se amb la pensió i tornar a Las Palmas, es dedica a anar alternant feines com guardaespatlles, cobrador de deutes, conductor o porter de discoteca. I, fonamentalment també, com investigador privat quan lassumpte ho requereix.

  1. Tres funerals per Eladio Monroy
  2. Només els morts
  3. Els tipus durs no llegeixen poesia
  4. Morir a poc a poc
  5. El pitjor dels temps
  6. Si no hi hagués demà

Alexis Ravelo i jo

Vaig conèixer Alexis el 2021 en una xerrada en la línia que vaig fer encara en temps de distàncies i restriccions, i per entretenir-me més que res. Abans m'havia concedit una entrevista que em va suposar un primer contacte amb aquest escriptor bonàs, simpàtic i molt proper que, A més, escrivia estupendament i no oblidava aquest suau accent canari en cap paraula. El seu company va ser Pere Cervantes i passem una estona més que bona, fins i tot malgrat alguns problemes tècnics del so i, potser, d'aquella hora de diferència amb Las Palmas. Vaig quedar molt agraïda per la seva amabilitat i bon humor i així ho recordaré.


Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.

  1.   RAFA va dir

    Un gran se'n va. Un referent per a tothom que viu en una Illa. Escrivia amb tanta senzillesa i contundència les seves novel·les que et feien reflexionar. Va tenir molts premis, però segur que n'esperaven més. Els seus lectors el plorem i el trobarem a faltar. Els seus llibres ens quedaran per sempre. El Casablanca, Eladio El xapis i Deniz. Ploraran doncs s'ha anat el geni què els donava vida. Gràcies per haver existit.