Dones que corren amb els llops: Clarissa Pinkola Estés

Dones que corren amb els llops

Dones que corren amb els llops

Dones que corren amb els llops: mites i històries de l'arquetip de la dona salvatge és un llibre que barreja els contes de fades i la psicoanàlisi. Va ser escrit per la psicòloga clínica i poeta nord-americana Clarissa Pinkola Estés. La seva data de publicació original en anglès data del 1989. El 1992, Ballantine Books va llançar una nova edició que es va traduir a diversos idiomes, dins dels quals es troben l'espanyol i el català.

L'obra va comptar amb el rècord de romandre 145 setmanes a la prestigiosa llista dels més venuts del diari New York Times. Pinkola Estés, en ser d'ascendència mexicana, es va fer creditora del premi Les Primeres de l'Associació Nacional de Dones Mèxic Americanes gràcies a ser declarada una escriptora de supervendes pel diari.

Sinopsi de Dones que corren amb els llops

Dones que corren amb els llops és un compendi d'antics contes de fades explicats des de la psicoanàlisi. Clarissa Pinkola Estés pren històries conegudes de la cultura popular i les desglossa fins a convertir-les en una anàlisi exhaustiva del comportament dels seus personatges, enfocant-se particularment en el de les seves representacions femenines per donar un missatge clar: les dones han de seguir la seva intuïció i instint.

A través d'alguns relats que tots hem escoltat, com barba blau o Manawee, l'autora s'embarca en una investigació que reflecteix els seus viatges, converses amb la família o consultes amb els pacients. Mitjançant la tradició oral i la literatura, Pinkola Estés sotmet a l'avaluació a consciència certes actituds, costums i raonaments que han de quedar enrere perquè puguem tornar a ser veritablement lliures.

Els tòpics que tracta el llibre són: les formes de guarir, els cicles de la vida i l'art com a teràpia.

L'arquetip de la dona salvatge

Clarissa Pinkola Estés és una confessa admiradora i estudiosa del treball de Carl Gustav Jung, reconegut psicòleg de segle XIX. L'autor és famós per les seves teories i assaigs sobre l'anàlisi dels somnis i, sobretot, pels arquetips de la personalitat. Els arquetips són patrons emocionals i de conducta que són presents a l'ADN col·lectiu. A través d'ells podem percebre conceptes sobre les persones i el món.

Pinkola Estés, com a bona psicoanalista junguiana, presenta a Dones que corren amb els llops el seu propi arquetip: la Dona Salvatge. Aquest és descrit com la vella, la que sap, la lloba. És una grafia de la dona que és forta i sap com defensar-se, que comprèn la seva naturalesa, segueix el seu instint i abraça la conservació de la seva intuïció primitiva, perquè és la que l'ha ajudat a sobreviure.

Paràgraf introductori de l'obra

“Una dona sana s'assembla molt a una lloba: robusta, satisfeta, tan poderosa com la força vital, donadora de vida, conscient del seu propi territori, enginyosa, lleial, en moviment constant. En canvi, la separació de la naturalesa salvatge provoca que la personalitat d'una dona s'aprimi, es debiliti i adquireixi un caràcter espectral i fantasmagòric.

"No estem fetes per ser unes criatures escanyolides de cabell fràgil, incapaços de fer un salt, perseguir, donar a llum i crear una vida. Quan les vides de les dones es queden estancades o s'omplen d'avorriment, és hora que emergeixi la dona salvatge; és hora que la funció creadora de la psique inundi el delta”.

Explicació dels primers dos capítols de Dones que corren amb els llops

Capítol 1: L'Udol: Resurrecció de la Dona Salvatge

Després de la introducció i unes breus paraules de l'autora, el primer conte amb què ens trobem és la Lloba, una faula sobre una dona que recol·lecta ossos fins que arma l'esquelet d'un llop. A partir de llavors l'animal cobra vida per després transformar-se en una fèmina que corre i riu a riallades. Després de presentar la història, Pinkola Estés procedeix a explicar-la des de la perspectiva de la psicoanàlisi.

“Tots iniciem el nostre camí com un sac d'ossos perdut en algun lloc del desert, un esquelet desmuntat, amagat sota la sorra. La nostra missió és recuperar les diferents peces”, diu l'autora. A través de La Lloba, Pinkola Estés determina que només mitjançant l'amor profund les persones poden ser capaces de guarir.

La recol·lecció dels ossos és també el reconeixement de tots els pesats fragments de la psique, i de com la seva reconstrucció ens pot salvar de la integració sense vida a una societat cada vegada més racionalista.

Capítol 2: Assetjant l'intrús: La Iniciació Inicial

El segon conte que es presenta a Dones que corren amb els llops es barba Blava, la història d'un home que sedueix tres germanes per casar-s'hi. Al final, la menor accepta i es muda a casa seva. Un dia, Barba Blava diu a la seva jove esposa que sortirà, i li lliura un manat de claus. L'home us adverteix que podeu entrar a totes les habitacions excepte a una.

Quan l'espòs surt, la noia, curiosa, decideix fer servir la clau prohibida i entra a l'habitació secreta. Allí troba els cadàvers de les esposes desobedients de Barba Blava. Al final, ell la busca per assassinar-la, però la dona fereix de mort el seu marit amb ajuda de les seves germanes i s'escapa. Clarissa Pinkola Estés parla Després sobre un depredador que hi ha a l'interior de tota fèmina.

Aquesta bèstia s'amaga a les ombres i absorbeix tota la llum i la creativitat que la Dona Salvatge projecta. Així mateix, es fa esment a l'home com a depredador ia la ingenuïtat de la joventut.

Sobre l'autora, Clarissa Pinkola Estés

Clarissa Pinkola Estés

Clarissa Pinkola Estés

Clarissa Pinkola Estés va néixer el 1943, a Gary, Indiana, Estats Units. Es tracta d'una coneguda doctora en psicoanàlisi, experta en la psicologia del trauma, escriptora, poeta i activista social. Va créixer en una família mexicana d'ascendència indígena fins que, quatre anys després del seu naixement, els pares la van donar en adopció a una família hongaresa que va escapar de la guerra.

Cap persona al centre comptava amb instrucció formal, però Clarissa va viure tota la seva vida envoltada per històries que li explicaven les seves ties, contes què, molt més tard, formarien part de Dones que corren amb els llops. El 1976, després de moltes tribulacions personals i diverses passejades per ajudes del govern, es va graduar com a psicoterapeuta per Loreto Heights College a Denver, Colorado.

Altres llibres de Clarissa Pinkola Estés

  • The Gift of Story: A Wise Tale About What is Enough (1993);
  • The Faithful Gardener: A Wise Tale About that Which Can Never Die (1996);
  • Untie the Strong Woman: Blessed Mother's Immaculate Love for the Wild Soul (2011).

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.