Biografia del silenci
Biografia del silenci és el segon volum pertanyent a la Trilogia del silenci, escrita pel sacerdot catòlic, dramaturg, professor i autor espanyol Pablo d'Ors. L'obra va ser publicada per l'editorial Siruela el 2012. En ella, l'escriptor, teòleg i filòsof germanista crea un assaig sobri sobre la meditació, els seus beneficis i aplicacions en el món material, més enllà de les doctrines religioses. El seu despreniment de l'estructura del dogma va sorprendre la crítica.
Alhora, aquesta separació va aconseguir que molts lectors se sentissin atrets a llegir el títol, i dur a terme les pràctiques que es plantegen a l'assaig. Una opinió comuna sol ser que Biografia del silenci és un supervendes de capçalera, d'aquells llibres que s'han de rellegir de tant en tant per tornar a certa òrbita conciliadora i pacífica en aquest món cada cop més satisfet pel caos.
Sinopsi de Biografia del silenci
A l'inici de les “assegudes”
Biografia del silenci podria definir-se com un breu assaig sobre la meditació. De fet, aquest és el subtítol amb què es presenta el llibre. Després de deixar enrere una dedicatòria a la seva mare i un poema de Simone Weil —que està directament relacionat amb l'època en què l'autor va començar a meditar i amb el seu llibre en si mateix—, Pablo d'Ors relata, a través de una prosa força poètica, com va ser que es va veure immers en el seu propi món interior.
Tot va començar amb una innata curiositat per conèixer-se a si mateix. La raó que el va portar a estudiar filosofia anys enrere, va ser la mateixa que el va conduir a asseure's, respirar i res més. Els seus primers acostaments van ser frustrants i infructífers.
Durant les primeres sessions notava malalties que només apareixien mentre meditava. També es va instal·lar a l'autor una profunda picor que li molestaven el cap i el nas. L'acte d'estar amb ell mateix era devastador.
La vida que hi ha sota el fang
Després d'intentar una exagerada varietat de vegades retrobar-se amb la seva pròpia consciència, Pablo d'Ors va poder anar aclarint aquell fang mental que semblava inamovible. Aquest era ple dels pensaments, els dubtes, les falles i les pors de l'autor, i no el deixaven concentrar prou com per avançar. Al seu llibre, afirma ser determinat, per la qual cosa, en lloc de rendir-se, va treballar amb afany fins a aconseguir callar els centenars de veus que distreien la seva atenció.
Eventualment, Pau d'Ors va aconseguir despullar-se del fang i albirar una fauna i una flora que sempre havien estat allà, però que ell no podia veure a causa del caos que hi havia al seu interior.
Exposa, amb gran paciència, que dominar la meditació és un acte difícil, perquè requereix enteresa i disciplina. Tot i això, també manifesta que una vegada assolit cert nivell de calma, és més fàcil arribar a observar tot l'ecosistema que s'amaga darrere de les cortines del soroll interior.
Desconnectar-se per reconnectar-se
Un dels conceptes que sol associar-se a la pràctica de la meditació és la desconnexió momentània amb el món exterior. Aquesta, al seu torn, hauria de portar a una entesa millor de l'interior. Al mateix temps, ambdós processos estan relacionats amb un funcionament més òptim, tant internament com externament.
Pau d'Ors explica que arribat un punt, no tenia més coneixement sobre qui era, malgrat tots els seus viatges i els llibres que havia llegit.
En els seus anys de joventut, l'autor s'havia convençut que, com més experiències tinguessis —i com més esplèndides i intenses fossin aquestes—, més gran seria el seu apropament a la plenitud. Tot i això, actualment, l'escriptor sosté que la suma d'una multitud d'experiències només porta a l'atordiment.
En la mateixa línia, Pablo d'Ors conclou que la flora i la fauna que va descobrir gràcies a la meditació només poden ser aconseguides a través de la calma.
El silenci com a marc de la porta conscient
Medita, a grans trets, és seure i respirar. Però per dur a terme una mediació amb èxit, els experts suggereixen romandre en silenci, i aconseguir això és, potser, molt més difícil que romandre quiet.
Pau d'Ors, per la seva banda, relata que el silenci no és res en particular. Tot i això, també ho és tot. Aquest estat permet que els éssers humans siguin simplement part del món i s'hi confonguin, perquè per a l'autor això és la vida mateixa.
Existir és ser i estar, res més. Cal deixar de banda els mites que resen que les moltes tribulacions que permeten una utòpica recompensa. Aquests, a la llarga, només aconsegueixen sacsejar l'home fins a emborratxar-lo de vivacitat, però no de vida.
Al llarg del seu recorregut per la meditació, lescriptor ha descobert que aquesta activitat és lestat natural de lhome: estar amb si mateix. L'acte d'asseure's i pensar concentra l'ésser humà, el torna al centre i l'ensenya a conviure amb el seu propi interior.
Sobre l'autor, Pablo d'Ors
Pablo d'Ors
Pablo d'Ors va néixer el 1963, a Madrid, Espanya. Va estudiar a Nova York, Roma i Viena. En aquests darrers dos països es va especialitzar en germanística. Es va unir al pontifici el 1991. A partir de llavors va ser enviat a la missió claretiana d'Hondures, on va fer una tasca social i evangelitzadora.
El 1996 va acabar els seus estudis a Roma, on va obtenir un doctorat. La seva tesi de grau, la qual va tenir com a tutor el monjo i teòleg Elmar Salmann, es titula: Teopoètica. Teologia de lexperiència literària.
Abans de les seves pràctiques assídues de meditació, d'Ors era un gran aficionat a la literatura, per la qual cosa gran part de la seva activitat requeia en aquest art. Quan va tornar al seu país natal, va fungir com a capellà hospitalari i universitari.
Més tard, iva impartir classes d'Estètica Teològica i Dramatúrgia. L'autor va fer aquestes diligències a diversos centres d'educació superior a Espanya i Argentina. Com a escriptor, els seus referents més notables són: Hermann Hesse, Milan Kundera i Franz Kafka.
Altres llibres de Pablo d'Ors
novel·les
- Les idees pures (2000);
- Aventures de l'impressor Zollinger (2003);
- L'estupor i la meravella (2007);
- Lliçons d'il·lusió (2008);
- L'amic de l'desert (2009);
- L'oblit de si (2013);
- Contra la joventut (2015);
- entusiasme (2017).
relats
- l'estrena (2000).
assaigs
- Sendino es mor (2012);
- Biografía de la luz (2021).
Traduccions
- Peripècies de l'impressor Zollinger (2006);
- Avventure dello stampatore Zollinger (2010);
- Die Wanderjahre des August Zollinger (2015);
- Il debut (2012);
- Biografia del silenci (2013);
- A Biografia do Silenci. Breu assaig sobre meditaçao (2014);
- Biografia del silenzio (2014);
- L´amic del deserte (2015);
- Sendino muore (2015).
Obres col·lectives
- Itineraris interiors.