Avui, dia 18 de gener, es compleix el 150 Aniversari del naixement de Rubén Darío, poeta nicaragüenc. El Modernisme es va refermar definitivament amb la seva figura i donada la seva gran importància al món de la poesia, volem brindar-li aquest petit homenatge a Actualidad Literatura, analitzant breument tres de les seves obres més importants: «Blau», «Proses profanes» y «Cants de vida i esperança».
Per a una versió més detallada tant de la seva vida com de la seva obra podeu llegir la biografia de Rubén Darío en l'enllaç que us acabem de deixar. Esperem que ho gaudeixin!
«Blau»
Aquesta obra va ser publicada l'any 1888. Es tracta d'un conjunt de contes, relats breus i poemes. El seu títol té un caràcter simbòlic per al poeta, ja que representa l'ideal, el somni i l'art a què es lliura Darío amb els seus escrits. A continuació, un breu fragment de la mateixa:
D'HIVERN
En hivernals hores, mireu a Carolina.
Medi apilonada, descansa a la butaca,
embolicada amb el seu abric de marta cibelina
i no lluny de el foc que brilla al saló.
El fi angora blanc al costat d'ella es reclina,
fregant amb el seu musell la falda de Aleçón,
no lluny de les gerres de porcellana xinesa
que mig amaga un paravent de seda de Japó.
Amb els seus subtils filtres l'envaeix un dolç somni:
entro, sense fer soroll: deixo el meu abric gris;
vaig a besar el seu rostre, rosat i falaguer
com una rosa vermella que fos flor de lis.
Obre els ulls; mireu-me amb el seu mirar rialler,
i en tant cau la neu de el cel de París.
«Proses profanes»
Amb aquest llibre, el Modernisme de Rubén Darío toca sostre i arriba a la seva maduresa. En ell s'aprecia una important revolució mètrica, Recreant temàticament en un món de fantasia i bellesa, on es deixen veure des cignes fins princeses, passant per certs éssers mitològics. També es parla de la vida, de la història i com no, de la literatura:
DIU MEUA
- El meu pobre ànima pàl·lida
Era una crisàlide.
després papallona
De color de rosa.
.
. . . .Un zèfir inquiet
Va dir el meu secret ...
-Has sabut teu secret un dia?
.
. . . .! Oh Meva!
El teu secret és una
Melodia en un raig de lluna ...
-Una melodia?
«Cants de vida i esperança»
aquest llibre publicat el 1905, Suposa un canvi transcendental en la trajectòria de l'poeta nicaragüenc. Es tracta d'una obra reflexiva i plena de nostàlgia i malenconia. En ella, l'autor accentua el to de revisió de la seva pròpia vida. Es pot veure en aquest poema següent, on el títol («El fatal»), Anuncia ja una visió pessimista, l'angoixa de l'autor es manifesta en la seva sensibilitat per al sofriment. Per això, el que no representa aquesta capacitat, és a dir, el que és humà, no sinònim d'aquesta:
EL FATAL
Feliç l'arbre, que és tot just sensitiu,
i més la pedra dura perquè aquesta ja no sent,
doncs no hi ha dolor més gran que el mal de ésser viu
ni major recança que la vida conscient.
Ser, i no saber res, i ser sense rumb cert,
i el temor d'haver estat i un futur terror ...
I l'espant segur d'estar demà mort,
i patir per la vida i per l'ombra i per
el que no coneixem i tot just sospitem,
i la carn que tempta amb els seus frescos raïms,
i la tomba que espera amb els seus fúnebres rams
i no saber on anem,
ni d'on venim! ...
No podíem parlar de el naixement d'aquest poeta sense nomenar el que el va fer gran i el que va fer que li recordem a dia d'avui després de molts anys de la seva mort: les seves lletres.