Biografia de Rubén Darío

Biografia de l'escriptor nicaragüenc Rubén Darío

Busques una biografia de Rubén Darío? el nicaragüenc Rubén DarÃo va ser un dels poetes hispanoamericans que més revolucionar amb la seva poesia el ritme de el vers castellà. Es podria dir també, que amb ell va començar la corrent modernista, Sent ell mateix el principal promotor de la mateixa.

Rubén Darío no es deia així exactament. El seu nom real era Félix Rubén García Sarmiento, Però va prendre el cognom de Darío perquè era amb el sobrenom que es coneixia al seu pare. Rubén va començar a escriure per costum, com si el escriure poemes fos una cosa normal en aquella època i en el seu ambient (elegies als difunts, odes a les victòries, etc), però amb una facilitat sorprenent a l'hora de compondre versos amb ritmes i recitar-.

La seva vida no va ser gens senzilla. Va créixer al voltant d'un conjunt de desavinences familiars que el van portar a evadir-se en l'escriptura, formant així un cert ideal romàntic i somiat en totes les seves primeres composicions.

Van passar les dècades i Rubén Darío va ser cridat a revolucionar rítmicament el vers castellà ia omplir el món de la literatura hispanoamericana de noves fantasies.

"Es veuen estranyes flors
en la flora gloriosa dels contes blaus,
i entre les branques encantades, els
papemores, el cant extasiara d'amor
als bulbeles.

(Papemor: au rara; bulbeles: rossinyols.) "

Breu vida, intensa trajectòria literària (1867-1916)

Homenatge a Darío

Rubén DarÃo va néixer a Metapa (Nicaragua) però tan sols a el mes del seu naixement va passar a viure a Lleó, on el seu pare Manuel García i la seva mare Rosa Sarmiento suposadament tenien un matrimoni convenient però poc pròsper ple d'infelicitat. Ell s'acomodava a les cantines de el lloc i ella fugia de tant en tant amb els seus familiars. El caos era present en aquesta família i Rubén aviat va passar a viure amb els oncles de la seva mare, Bernarda Sarment i el seu marit, el coronel Félix Ramírez, Els quals el van acollir molt bé i com a veritables pares. Rubén no va tenir l'afecte de la seva mare i molt menys el del seu pare, pel qual sentia un veritable desafecció.

Va estudiar en un col·legi jesuïta, A el qual no va haver d'agafar molt afecte donats els poemes tan irònics i burletes que escrivia sobre això en aquella època. En la seva joventut, aviat va sentir la influència romàntica de Gustavo Adolfo Bécquer y Victor Hugo, Tots dos considerats etenos enamorats donats sempre a l'romanticisme i als amors desgraciats.

Amb 15 anys ja tenia una llista amb el nom de tres noies: Rosari Emelina Murillo (Segons la descripció, esvelta noia d'ulls verds), una cosina llunyana, rossa i bastant bella que segons posteriorment van creure seria Isabel Swan, i finalment, la trapezista Hortensia Buislay. Però cap li arribaria tant al seu cor com ho va fer la primera, Rosario Emelina Murillo, a la qual li va dedicar una mediocre novel·la sentimental titulada "Emelina". Va tenir desitjos de casar-se amb ella, però tant els seus amics com els seus parents van conspirar perquè abandonés la ciutat i no prengués així decisions precipitades i irreflexives.

En 1882 va tenir una trobada amb el president Zaldívar, A El Salvador, de el qual va escriure el següent: "... va ser gentilísimo i em va parlar dels meus versos i em va oferir protecció; però quan em pregunto què era el que jo desitjava, vaig contestar amb aquestes exactes i inoblidables paraules que van fer somriure a l'home de poder: 'Vull tenir una bona posició social'".

En aquest comentari es va veure clarament la seva principal preocupació i és que Rubén Darío sempre va tenir ambicions burgeses, Les quals sempre es van veure dolorosament frustrades.

Passant a la seva etapa xilena, també ho va intentar quan va conèixer a president suïcida Balmaceda i al seu fill, Pedro Balmaceda Toro, amb el qual va mantenir una amistat. A tal punt arribava la seva ambició per considerar-tot un burgès que en secret s'alimentava únicament d'arengades i cervesa, Per poder vestir bé i adequadament al seu falsa posició.

Passant una mica més per la seva trajectòria literària, va publicar a Xile a partir de 1886, "Abrojos", uns poemes que donarien compte de la seva trist estat de poeta pobre i incomprès. En un concurs literari convocat pel milionari Federico Varela va escriure "Tardorencs", amb el qual va obtenir un modestíssim 8è lloc entre els 47 que es van presentar. També va participar amb "Cant èpic a les glòries de Xile", sobre el qual cau el primer premi que li reporta els seus 300 primers pesos aconseguits amb la literatura.

Blau, poemari d'poeta Nicaragüenc Rubén Darío

No és fins a 1888 quan es donen compte de l'autèntica vàlua de Rubén Darío. El llibre que li atorgaria aquest prestigi seria "Blau", llibre encomiado des d'Espanya pel prestigiós novel·lista Juan Valera. Les cartes d'aquest van servir de pròleg a la nova reedició ampliada que es publicaria el 1890. Tot i això, Darío no estava content i la seva voluntat d'aconseguir reconeixement i sobretot prosperitat econòmica, ja s'havia tornat obsessiva. És quan "escapa" cap a Europa, concretament a París.

Rubén Darío a Europa

Es va casar amb Rafaela Contreras, Una dona amb els seus mateixos gustos i aficions literàries. Va ser amb motiu de la cambra Centenari de l'Descobriment d'Amèrica quan va veure complerts els seus desitjos de conèixer el vell món a l'ésser enviat com a ambaixador a Espanya.

Va desembarcar a La Corunya, en 1892, i allà va establir immediates relacions amb les principals figures de la política i la literatura espanyoles. Però quan tot semblava somriure-va veure de nou la seva felicitat truncada quan la seva esposa va morir de forma sobtada a principis de 1893. Aquest tràgic esdeveniment, el va portar a revifar el seu ja afició per l'alcohol.

Va ser precisament en aquest estat d'embriaguesa quan va ser obligat a casar-se amb Rosario Emelina Murillo. La recordeu? Aquella noia esvelta d'ulls verds que adorava de jove. Aquesta no es va portar gens bé amb Rubén, ja que va pactar un pla amb el seu germà perquè Rubén Darío es casés amb ella a punta de pistola, Estant ella ja embarassada d'un altre home. Van contreure matrimoni el dia 8 de març de 1893.

Rubén Darío es va resignar al principi, però no va consentir viure en tal engany i va fugir quan va poder d'aquell fals matrimoni. Arribant a Madrid on sí va conèixer a una bona dona, de baixa condició, Francisca Sánchez, Criada de l'poeta Villaespesa, en què sí que va trobar dolçor i respecte. En un dels seus poemes li va dedicar paraules com aquestes:

"Ser acurada de el dolor vas saber

i elevar-te a l'amor sense comprendre ".

Amb ella va viatjar a Paris, després de viure uns anys a Buenos Aires. París només és l'inici d'una quantitat entusiasta de viatges (Barcelona, ​​Mallorca, Itàlia, Bèl·lica, Anglaterra, ...). És en aquest període quan escriu els seus llibres més valuosos: "Cants de vida i esperança" (1905), "El cant errant" (1907), "El poema de tardor" (1910) i "L'or de Mallorca" (1913).

Es nota la diferència entre l'escriptura d'aquests últims llibres, en els quals es podien trobar bromes, coqueteria, acudits i un ànim exultant, enfront dels seus primers escrits dels quals estaven plens de dolor i desenganys. Aquí un exemple del seu llibre "L'or de Mallorca":

"Les mallorquines usen una
modesta faldilla,
Mocador al cap i la trena
a l'esquena.
Això, les que jo he vist, a el passar,
és clar.
I les que no la portin no s'enojen,
per això ".

L'hora de la retirada

Mallorca va ser un viatge que més va fer pel seu delicat estat de salut que per altra raó. Tot i els bons cures que li brindava la seva en aquells dies esposa Francisca, el poeta no aconseguia sortir a la superfície.
Mai va aconseguir el que pretenia des d'un principi, aquesta anhelada bona posició social que va buscar amb afany des dels seus inicis, portant conseqüentment una vida modesta. D'això dóna fe una truculent episodi que va tenir amb Alexandre Sawa, Qui molts anys abans li havia servit a París de guia per conèixer alguns barris de la ciutat. Sawa era un pobre bohemi, vell i cec que havia consagrat la seva vida completament a la literatura. Aquest li va reclamar a Rubén l'escassa suma de 400 pessetes per veure per fi publicada la qual és avui la seva obra més valuosa, "Il·luminacions en l'ombra". Però Rubén no va estar per la labor de facilitar-aquests diners i es va fer el desentès. Sawa va passar dels precs a la indignació, reclamant-li fins i tot el pagament de suposats serveis prestats. Segons va declarar el propi Sawa, ell va ser l'autor "negre" d'alguns articles remesos a 1905 a La Nació que van ser signats per Rubén Darío. Així i tot, Rubén seria el prologuista de el llibre d'Alejandro Sawa, ja mort quan es va publicar.

No guanyaria molts diners però si va guanyar un gran reconeixement per part de la majoria d'escriptors contemporanis de llengua espanyola.

La biografia de Rubén Darío acaba en 1916, A l'poc de tornar al seu Nicaragua natal, Rubén Darío va morir. Aquesta notícia va omplir de gran pesar a la comunitat intel·lectual hispanoparlant. Manuel Machado, Poeta espanyol molt influenciat literàriament per Rubén, li va dedicar aquest epitafi:

"Com quan viatjaves, germà,
estàs absent,
i plena de tu la solitud que espera
el teu retorn ... Vindràs? En tant,
primavera
va revestir els camps, a deslligar
la font.
En el dia, a la nit ... Avui, ahir ...
A la vaga
tard, en l'aurora perla,
ressonen les teves cançons.
I ets a les nostres ments, i en
els nostres cors,
rumor que no s'extingeix, foc
que no s'apaga.
I, a Madrid, a París, a Roma,
en l'Argentina
et esperen ... On sigui la teva cítara
divina
va vibrar, la seva són perviu, serè, dolç,
fort ...
Solament en Managua hi ha un
racó ombrívol
on va escriure la mà que ha matat
a la Mort:
'Passa, viatger, aquí no està Rubén Darío'. "

Alguns dels seus poemes ...

blau

Aquesta és la selecció de poemes de Rubén Darío que hem realitzat perquè coneguis una mica més com era el seu ritme, els seus versos:

Campoamor

Aquest de cabells blancs,
com la pell de l'ermini,
va ajuntar la seva candor de nen
amb la seva experiència d'ancià;
quan es té a la mà
un llibre de tal home,
abella és cada expressió
que, volant d'el paper,
deixa als llavis la mel
i pica al cor.

Trist, molt tristament

Un dia estava jo trist, molt tristament
veient com queia l'aigua d'una font.

Era la nit dolça i argentina. plorava
la nit. Sospirava la nit. sanglotava
la nit. I el crepuscle en el seu suau ametista,
diluïa la llàgrima d'un misteriós artista.

I aquest artista era jo, misteriós i gemegant,
que barrejava la meva ànima a l'raig de la font.

nocturn

Silenci de la nit, dolorós silenci
nocturn ... Per què l'ànima tremola de tal manera?
Sento el brunzit de la meva sang,
dins del meu crani passa una suau tempesta.
¡Insomni! No poder dormir, i, no obstant això,
somiar. Ser l'auto-peça
de dissecció espiritual, l'auto-Hamlet!
Diluir la meva tristesa
en un vi de nit
en el meravellós cristall de les tenebres ...
I em dic: ¿a quina hora vindrà l'alba?
S'ha tancat una porta ...
Ha passat un transeünt ...
Ha donat el rellotge tretze hores ... Si serà Ella! ...

Bastó

Meva: així et dius.
Què més harmonia?
Meva: llum del dia;
meva: roses, flames.

Quina aroma derrames
en l'ànima meva
si sé que m'estimes!
Oh Meva! Oh Meva!

El teu sexe fundiste
amb el meu sexe fort,
fonent dos bronzes.

Jo trist, tu trist ...
No has de ser llavors
meva fins a la mort?

Cronologia de la biografia de Rubén Darío

I aquí, un breu resum cronològic del que s'ha vist fins ara sobre la biografia de Rubén Darío:

  • 1867: 18 de gener: Neix Rubén Darío en Metapa, Nicaragua.
  • 1887: publica "Emelina ". Escriu "Abrojos", "Tardorencs", "Cant Èpic a les glòries de Xile".
  • 1888: publica "Blau" i mor el seu pare.
  • 1891: Boda religiosa amb Rafaela Contreras. Neix el seu fill Rubén.
  • 1892: Viatja a Espanya enviat pel govern de Nicaragua, amb motiu de el 4t Centenari de l'Descobriment d'Amèrica.
  • 1893: Mor Rafaela Contreras. Es casa amb Rosario Emelina Murillo.
  • 1896: publica "Els estranys" y "Proses profanes".
  • 1898: Viatja a Madrid com a corresponsal de La Nación.
  • 1900: La Nació li envia a París. El seu amant Francisca Sánchez l'acompanya.
  • 1905: publica "Cants de vida i esperança".
  • 1913: Des de París viatja a Valldemossa, a Mallorca: "L'or de Mallorca" (Obra publicada).
  • 1916: Mor a Lleó, Nicaragua.
Article relacionat:
«Cants de vida i esperança», la tercera gran obra de Rubén Darío

El contingut d'l'article s'adhereix als nostres principis de ètica editorial. Per notificar un error punxa aquí.

10 comentaris, deixa el teu

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà.

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.

  1.   José Antonio Arce Rius va dir

    Excel·lent dissertació a l'celebrar-se el centenari de la mort de el Príncep de les lletres castellanes, iniciador i màxim representant de l'Modernisme hispanoamericà. Rubén Darío estava cridat a revolucionar rítmicament el vers castellà, però també a poblar el món literari de noves fantasies, de il·lusoris cignes, d'inevitables celatges, de cangurs i tigres de bengala convivint en el mateix paisatge impossible. Va portar a una llengua que estava en temps de decadència l'influx revitalitzador americà i els models parnassians i simbolistes francesos, obrint-lo a un lèxic ric i estrany, a una nova flexibilitat i musicalitat en el vers i la prosa, i va introduir temes i motius universals, exòtics i autòctons, que excitaven la imaginació i la facultat d'analogies.

    1.    Carmen Guillén va dir

      Gràcies José Antonio pel teu comentari!

      Sens dubte, considerem que Rubén Darío mereixia un espai a la nostra pàgina i així ho hem fet. Una salutació!

      1.    Manuel va dir

        El nom de Rubén era Fèlix, no Félix.

  2.   Abner Llacuna va dir

    Hola bon dia la biografia aquesta molt bona gràcies per que Ruben Dario és el meu poeta preferit gràcies per tot

  3.   Líbania va dir

    Bona la biografia la felicito pel seu treball i aportació.

  4.   Axel va dir

    Excel·lent biografia em va servir de molt en l'examen

  5.   Eliezer MANUEL SEQUEIRA va dir

    Seria important que publiquessin l'any en què va publicar aquesta informació a l'igual que el dia i el mes

    1.    Manuel va dir

      El nom de Rubén era Fèlix, no Félix.

  6.   Ronaldo Roc va dir

    Hola, molt bona biografia. Una pregunta en quin any vas fer aquesta breu biografia? Necessito fer una bibliografia amb aquesta investigació. Podries donar-me la data de creació d'aquesta publicació porfa

  7.   GEORGINA DIAZ va dir

    On puc veure la data de publicació d'aquesta bibliografia.

bool (true)