Fotografia: Vic Echegoyen, cortesia de l?autora.
Vic Echegoyen va néixer a Madrid i té sang hongaresa. Treballa com a traductora i intèrpret i viu a cavall entre Hongria, Viena i Brussel·les. A més, escriu. La darrera novel·la que ha publicat és Resurrecta. En aquesta entrevista ens en parla i altres temes. Li agraeixo molt el temps dedicat per atendre'm.
Vic Echegoyen — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la es titula Resurrecta. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
VIC ECHEGOYEN: A través d'un centenar de personatges reals, des del rei fins a un monito, passant per esclaus, presos, soldats, prostitutes, aristòcrates, monges i músics, us explico les sis hores de la triple catàstrofe (quatre terratrèmols, tres tsunamis i un incendi gegantí) que va destruir Lisboa i part de Portugal i Espanya l'1 de novembre de 1755, literalment minut a minut.
El germen de la idea va sorgir als estiueigs de la meva infància en la costa de Huelva, on em van cridar l'atenció diversos edificis esquerdats i campanars torts a causa d'aquella catàstrofe: la decisió d'escriure la novel·la va sorgir a l'ombra de les ruïnes del gran convent gòtic del Carmel, arrasat pels terratrèmols i l'incendi, mai reconstruït, i símbol de Lisboa des de llavors.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I la primera història que vas escriure?
I: Vaig aprendre a llegir amb dos anys gràcies al meravellós poema èpic argentí en vers Martín Fierro, de José Hernández, que em llegia la meva mare: la història d'aquest gautxo solitari, rude i valent que ho perd tot, tret del coratge i una actitud molt filosòfica i sàvia davant dels revessos de la vida, segueix sent una de les meves favorites.
Abans de fer quatre anys vaig entrar al cor infantil del Teatre Colón de Buenos Aires, on vaig participar com el fill de Madame Butterfly, un dels nens devorats per la bruixa a Hansel i Gretel i un dels gitanets de Carmen. Així que la primera història que vaig escriure, encara que no la recordo, segur que tenia a veure amb algun d'aquells personatges i mons de geishes, nens de massapà i contrabandistes, que per mi eren més reals que la vida real a l'escola.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
I: El meu oncle avi Sandor Marai (Autor de L'última trobada, entre altres dotzenes d'obres) és la meva principal “brúixola” quant a nivell, estil i qualitat: si un dia frego la seva perfecció, encara que sigui per un moment, em donaré per satisfeta. Altres autors favorits són László Passuth (El Déu de la Pluja plora sobre Mèxic y Senyor natural, sobretot), Friedrich Dürrenmatt, Pío Baroja, Anaïs Nin, Patrick O'Brian, Horaci Quiroga, Alfonsina Storni, Kim Newman i Elizabeth Hand.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
I: Humans, o gairebé: El Mulo, del cicle de la Fundació d'Asimov. Originalíssim, impredictible, i l'ambigüitat del qual ens fascina i repel·leix a parts iguals.
No humans: la criatura de Frankenstein, que encarna tota la grandesa i la misèria de l'ésser humà, i Sol-Leks, el vell gos husky que dirigeix el ramat que tira el trineu a La crida del bosc de Jack London, definit magistralment en una frase: «No demanava res. No donava res. No esperava res».
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
I: prefereixo el silenci, llum natural, escric sempre a mà i sense utilitzar adjectius i mai rellegeixo ni corregeixo el que he escrit: el primer esborrany és el que rep el meu agent, i el que ell envia als editors. Si no surt com m'ho vaig proposar a la primera, aleshores no hi ha revisió ni canvis que el salvin: va a la paperera, i començo una història nova i diferent.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
I: Per la matí, i qualsevol lloc serveix, sempre que sigui tranquil, tingui una cadira còmoda i estigui a prop d'una Finestra.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
I: A banda de novel·la històrica, m'encanta el que anomeno distòpia macabra surrealista, i ja he escrit dues novel·les curtes que crec que són les més personals.
- Què estàs llegint ara? I escrivint?
I: estic llegint diversos llibres sobre la Història de Portugal, especialment els tripijocs de Salazar durant la Segona Guerra Mundial. Estic escrivint una altra novel·la històrica, totalment diferent de les tres anteriors per estil, lloc i època (més moderna).
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
I: Com que fa 30 anys que visc fora d'Espanya i conec molt poques persones en aquest cercle, aquest món literari em sembla remot i les regles que segueixen els cotarros, supervendes i premis són per a mi xinès mandarí, així que em temo que no puc opinar. He escrit des de la meva infància i tinc dos escriptors a la família (pel meu costat hongarès), així que només era qüestió de temps provar sort amb un agent, però primer vaig escriure set novel·les i vaig esperar gairebé 25 anys abans de sentir prou aplom.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
I: Personalment i professionalment, em resulta difícil perquè, en ser intèrpret d'organitzacions internacionals situades a les dues puntes d'Europa (Viena i Brussel·les), he de viatjar contínuament daquí per allà, i la crisi, la pandèmia i la guerra actual a Ucraïna afecten directament la meva feina. A més, tota restricció per viatjar complica la meva vida familiar i personal, ja que la meva família viu escampada per tot el món. Però tot això són causes de força major: cal acceptar-les, adaptar-se tant com sigui possible, seguir millorant en la meva feina, i reconèixer i caçar cada ocasió al vol.
Sol dir-se que cada crisi conté una oportunitat, i moltes vegades és cert; però, en comptes d'enfadar-se o lamentar-se, convé preguntar-se: “Bé, ha sorgit aquest problema. Què puc fer jo, aquí i ara, a curt i mitjà termini, per superar-lo, esquivar-lo, o suportar-lo tan bé com sigui possible?"
Com que a Espanya gairebé ningú no pot viure de l'escriptura, i els autors i autores de totes maneres hem de guanyar-nos el suport amb alguna altra feina, per a un escriptor (llevat que es quedi sense sostre i sense salut) aquesta crisi és molt més suportable que, per exemple, per a un editor, un agent o un llibreter, perquè l'únic que ningú ens pot treure és just allò que ens fa únics, i la clau de tot el tinglado literari: la inspiració i la disciplina de dedicar-hi encara que només sigui uns minuts al dia a inventar i crear personatges, històries i mons.