Alfonsina Storni, icona de l'postmodernisme argentí. 3 poemes

Fotografia de l'Independent.

Alfonsina Storni va ser una poeta Argentina nascuda a Suïssa que va morir de forma tràgica un dia com avui de 1938. És considerada un dels icones de la literatura postmodernista al seu país. La seva obra conté lluita, valentia, amor i reivindicació de la dona. aquests són 3 dels seus poemes que escullo per recordar-la o presentar-la a qui no la coneixien.

Alfonsina Storni

Nascuda a Suïssa, Es va traslladar molt aviat amb la seva família a l'Argentina. La seva infantesa va estar marcada per la penúria econòmica i quan va poder es va posar a treballar com cambrera, costurera i obrera. va ser també mestra rural i professora d'art dramàtic i va col·laborar amb diversos grups de teatre juvenil.

El 1911 es va traslladar a Buenos Aires i a l'any següent va tenir un fill, Alejandro, de pare desconegut. La seva carrera literària va començar en 1916 amb La inquietud de l'roser, i va continuar amb El dolç dany, irremeiablement y llanguiment, Que la va portar a guanyar el Primer Premi Municipal de Poesia i el Segon Premi Nacional de Literatura.

Més tard la seva obra ocre la va allunyar de l'Modernisme pel seu contingut més realista. després va publicar Poemes d'amor, un parell de obres de teatre com a L'amor de l'món y Dues farses pirotècniques. I va seguir amb la poesia en Món de set pous o antologia poètica.

Afectada d'un càncer i afectada per una profunda solitud, es suïcidava a Mar de l'Argent en 1938.

3 poemes

adéu

Les coses que moren mai ressusciten,
les coses que moren no tornen mai.
¡Es trenquen els gots i el vidre que queda
és pols per sempre i per sempre serà!

Quan els capolls cauen de la branca
dues vegades seguides no floriran ...
'Les flors trencades pel vent impiu
s'esgoten per sempre, per sempre més!

'Els dies que van ser, els dies perduts,
els dies inerts ja no tornaran!
Quina tristes les hores que es van desgranar
sota el cop d'ala de la soledat!

Quina tristos les ombres, les ombres nefastes,
les ombres creades per la nostra maldat!
Oh, les coses anades, les coses marcides,
les coses celestes que així se'ns van!

'Cor ... silencia! ... ¡Cobreix-te de nafres! ...
-de nafres infectas- 'cobreix-te de mal! ...
Que tot el que arribi es mori a l'tocar-te,
cor maleït que inquietes meu afany!

Adéu per sempre les meves dolçors totes!
Adéu meva alegria plena de bondat!
Oh, les coses mortes, les coses marcides,
les coses celestes que no tornen més! ...

***

El teu dolçor

Camí lentament per la senda d'acàcies,
em perfumen les mans els seus pètals de neu,
els meus cabells s'inquieten sota zèfir lleu
i l'ànima és com escuma de les aristocràcies.

Geni bo: aquest dia amb mi et congracias,
tot just un sospir em torna eterna i breu ...
¿Vaig a volar de cas ja que l'ànima es mou?
En els meus peus cobren ales i dansen les tres Gràcies.

És que ahir a la nit les teves mans, a les mans de foc,
van donar tantes dolçors a la meva sang, que després,
llenóseme la boca de mels perfumades.

Tan fresques que a la neteja matinada de Estío
molt temo tornar-me corrent a la masia
ses en els meus llavis papallones daurades.

***

Dolor

Voldria aquesta tarda divina d'octubre
passejar per la vora llunyana de la mar;
que la sorra d'or, i les aigües verdes,
i el cel purs em veiessin passar.

Ser alta, supèrbia, perfecta, voldria,
com una romana, per concordar
amb les grans onades, i les roques mortes
i les amples platges que cenyeixen la mar.

Amb el pas lent, i els ulls freds
i la boca muda, deixar-me portar;
veure com es trenquen les onades blaves
contra els granits i no parpellejar;
veure com les aus rapinyaires es mengen
els peixos petits i no despertar,
pensar que poguessin les fràgils barques
enfonsar-se en les aigües i no sospirar;
veure que s'avança, la gola a l'aire,
l'home més bell, no desitjar estimar ...

Perdre la mirada, distretament,
perdre-la i que mai la torni a trobar:
i, figura dreta, entre cel i platja,
sentir-me l'oblit perenne de la mar.


Un comentari, deixa el teu

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.

  1.   Luciano Tant va dir

    Durant la meva adolescència, camí a l'escola secundari en òmnibus, passava tots els dies davant de el punt exacte a riba de la mar des del qual Alfonsina va buscar la seva mort. Memento mori. Una marca indeleble de la fragilitat de l'existència.