Vendes
Venudes: Història de l'esclavatge moderna -o Sold: Story of Modern day Slavery, pel seu títol original en anglès— és una biografia escrita per l'autora britànica Zana Muhsen i l'escriptor fantasma Andrew Crofts. L'obra va ser publicada per primer cop el 1991. Més tard, va ser traduïda a l'espanyol per Cecilia M. Riva i comercialitzada per l'editorial Seix Barral.
El llançament d'aquest títol va suposar un enrenou massiu, no només pel que fa a vendes, sinó gràcies a una discussió sobre dret internacional i recursos humans. El llibre explica la història de Zana Muhsen i la seva germana Nadia, que van ser venudes pel seu pare i portades al Iemen per casar-se amb homes que no coneixien. Anys després, la protagonista i l'autora confessa la seva terrible experiència.
Sinopsi de Vendes
L'eufemisme d'unes vacances de somni
Zana Muhsen va néixer i va créixer a Birmingham, ciutat de Londres, Anglaterra. Va veure la llum per primera vegada el 1965, quan va ser parida per la seva mare, Miriam Ali, i rebuda per el seu pare, Muthanna Muhsen. En fer els 15 anys, aquest darrer li va insistir que anés a conèixer el Iemen, la seva terra natal. Ell descrivia el seu país com un oasi al mig del desert cobert per sorra daurada i arbres exòtics. Zana només coneixia Londres, i la idea del viatge li va semblar emocionant.
La jove es va embarcar a la seva aventura amb Abdul Khada, un amic de Muthanna. Li van dir que la Nadia arribaria dies després, de manera que no es va preocupar. No obstant això, el viatge no va iniciar com esperava. Van viure una travessia interminable a Damasc, i van trigar quatre llargues hores a arribar a Maqbanah, un lloc tan poc atractiu que la protagonista va adormir gairebé durant gairebé tot el trajecte. En arribar, li van dir que havia estat venuda per uns 1.500€.
L'impacte inicial sobre la venda de Zana Muhsen
Zana afirma que ella no sabia absolutament res sobre la decisió del seu pare de casar-la sense el consentiment. La noia, una anglesa en tota regla, es va angoixar quan Abdul Khada li va dir que seria la dona del seu fill adolescent, un nen malaltís de 14 anys anomenat Abdullah. La notícia la va deixar en un profund estat de xoc, però quan va aconseguir entendre una mica més la seva situació, ja estava casada i vivia al costat del comprador a Hockail, un poble esvaït de casetes adossades al cim d'una muntanya.
A la seva germana Nadia, que va arribar poc després, l'esperava una destinació similar a la de Zana, encara que en un poblat diferent. Les nenes van haver d'enfrontar soles tot el que havia de venir. La protagonista relata com va ser abusada sexualment repetides vegades pel seu suposat marit. Els seus sogres tampoc no la tractaven bé, assegura ella: la copejaven, l'obligaven a treballar fins a defallir i la instaven a tenir la major quantitat de fills possibles.
Vuit anys de tortura
La narració en primera persona de Zana Muhsen és una cruesa inigualable. Els seus relats sobre com havia d'anar a buscar aigua a un pou per manca de mineral corrent, o la manera com s'havia de sotmetre a les obligacions conjugals i els dictàmens dels seus sogres durant vuit anys són esquinçadors.
A la meitat d'aquest període la protagonista aconsegueix comunicar-se amb la seva mare, qui emprèn una batalla legal per recuperar les seves filles del país estranger. No obstant, el Iemen va anunciar que tant Zana com Nadia estaven casades amb esposos iemenites, que totes dues tenien fills originaris del país àrab i que era impossible tornar-les.
En rebre aquesta resposta, Miriam Ali va contactar a les autoritats britàniques i aquestes van generar una protesta a nivell nacional que va donar peu que la nació del Pròxim Orient permetés que Zana i Nadia tornessin a casa seva a Birmingham, encara que amb una terrible condició.
El comiat
Per sortir del Iemen, la Zana i la Nadia havien de deixar els seus fills, de manera que les germanes van arribar a un acord: la gran se n'aniria primer i faria tot el possible per treure la menor i els seus nens del seu infern personal. Així, després de vuit anys aparentment interminables, Zana va tornar amb Miriam a Londres. Alhora, va iniciar una sèrie de peticions perquè Nadia pogués deixar el país del seu marit amb els seus petits.
Cal ressaltar que aquest és el final de Vendes i que la resolució de la situació de les dues germanes es pot veure amb més claredat al següent llibre de Zana Muhsen i Andrew Crofts: A Promise to Nadia -Una promesa per a Nadia, per la seva traducció a l'espanyol—.
Anys més tard, la mateixa germana menor va concedir entrevistes per aclarir el seu punt de vista sobre els llibres de Zana, amb els quals no estava gaire d'acord. Tot i això, les dues dones i els seus fills van poder reunir-se i quedar-se junts a Anglaterra el 2015.
Qui és Andrew Crofts, l'escriptor fantasma de Venudes
El seu nom pot no ser gaire conegut per algunes persones, però Andrew Crofts ha escrit alguns dels supervendes més importants a tot Regne Unit. No se sap gaire cosa sobre la seva vida personal o el seu ofici, però s'estima que l'escriptor va néixer a Anglaterra el 1953. A més, va estudiar a Lancing College. Després de graduar-se es va mudar a Londres i hi va exercir diverses activitats, com el periodisme i l'escriptura de llibres de viatges.
A causa de la seva posició com a escriptor fantasma, no és fàcil determinar quants títols corresponen a la seva autoria o acompanyament. Tot i així, les editorials han mostrat molt interès en ell i en la seva feina. Andrew Crofts ha demostrat tanta habilitat en la creació literària i de no ficció que els editors han començat a demanar que se signin els llibres amb el nom adossat al de la persona que finança l'obra o proposa la idea.
El 2014, Andrew Crofts va escriure Confessions d'un escriptor fantasma, una autobiografia plena de tots aquells successos que l'han marcat com a practicant de l'escriptura en negre. Com a bona crítica, el Daily Telegraph ha assenyalat que, quan l'autor ha de treballar amb un client de certa fama, el seu professionalisme es fa present al punt de mantenir en complet secret la seva col·laboració.