Els utopies, distòpies i ucronies, especialment les dues últimes, estan de moda tant en cinema com en literatura i en la cultura en general, però fa molt de temps que hi són i continuen cultivant-se i generant adeptes i addictes. Repassarem de què van i farem una selecció alguns títols més representatius.
Utopies, distòpies i ucronies
utopia
Definida especialment per la filosofia, aquesta idea també és present a la literatura. Al·ludeix a una societat imaginària, idíl·lica i justa, en una paraula, perfecta. Ve de l'obra de Sir Tomàs More titulada així, utopia, de 1516, escrita en llatí i que estableix una visió d'una societat ideal. També pot passar que un grup encara més avançat ajudi aquesta societat a seguir millorant.
Se sol utilitzar com a exemple de sàtira o crítica social, ja que sempre existiran contradiccions i fissures en una societat que, per definició, no és completament homogènia.
- La República — Plató
Considerada el primer títol del gènere, encara que a l'Antiga Grècia el terme no existís. Però és el primer exemple d'aquesta descripció de societat ideal que és una ciutat-Estat democràtica on hi ha tres grups socials: els dirigents, que governen de manera totalment justa, els guerrers, que òbviament defensen aquesta societat i els treballadors manuals o productors de la riquesa per a tots.
- La nova Atlàntida — Francis Bacon
En aquesta novel·la es narra la història d'un lloc mític habitat per una societat harmònica i equilibrada, que va desenvolupar gràcies al coneixement científic i tecnològic. Això va permetre millorar la vida en general i en tots els àmbits.
I altres títols són els de Una utopia moderna, de HG Wells o La fi de la infància, d'Arthur C. Clarke.
distopia
Concepte oposat a la utopia i molt més freqüent i que dóna més joc a la ficció artística, on aquesta societat imaginària és injusta i caòtica i ningú no voldria formar-ne part. Sol passar també que en la majoria dels relats distòpics existeixen o es combinen elements reals amb irreals.
- Un món feliç - Aldous Huxley
Sens dubte, un títol de Referència i gairebé al top més clàssic gènere que comparteix al mateix temps 1984 de George Orwell. En totes dues la societat on es mouen els personatges és controlada per un govern autoritari i dèspota que vigila tots els ciutadans i censura la creació artística, la religió i qualsevol altre tipus de manifestació cultural que no sigui la imposada.
- Assaig sobre la ceguesa — José Saramago
Una altra obra clàssica que explica la història de com una malaltia que deixa cega la gent s'estén fins a convertir-se en pandèmia i provoca una societat distòpica on impera el egoisme, el caos i la desesperació i que, de nou, controla un govern repressor.
- El conte de la criada — Margaret Atwood
La més famosa novel·la distòpica contemporània, objecte de recent versió per a televisió que li ha acabat de reportar tot l'èxit.
ucronia
Literalment definida com «en cap temps», pretén explicar-ne una alternativa a un fet real o històric que ha passat. És a dir, ho replanteja com si hagués passat una cosa que no va passar o aquest fet que va passar hagués acabat o evolucionat d'una altra manera.
- Ucronia. La utopia a la història — Charles Renouvier
Va ser aquest filòsof francès el primer que va fer servir aquest terme, que al principi volia presentar una història alternativa en forma utòpica, és a dir, destacant el bo que havia d'haver passat i no el dolent que va succeir de veritat. En aquest llibre es tracta la successió de l'emperador Marc Aureli quan, en comptes de Còmode, qui pren el poder és Adio Casio, que evita el triomf del cristianisme a l'Imperi occidental, venç els bàrbars del Nord i se salta l'Edat Mitjana fins a convertir-se en una Unió Europea millor.
- L'home del castell — Philip K. Dick
Sens dubte, la ucronia d'ucronies, o una de les més famoses, és aquesta obra del mestre de la ciència ficció que toca el tema més manat del gènere: la victòria de les forces de l'Eix davant de les dels Aliats a la II Guerra Mundial. I el que li surt és una realitat alternativa molt detallada en què els nazis són el mal absolut i dominen mig planeta. Una altra obra connectada amb ella és Pàtria, de Robert Harris.
- El que el temps es va emportar — Ward Moore
Que tracta un altre tema que es presta a la fabulació o imaginació més ucrònica, el de la guerra de Secessió americana. Part de la suposada victòria del Exèrcit del Sud a la batalla de Gettysburg, que porta per fi de la contesa. Així que uns anys més tard el Govern, ara racista i imperialista confederat que domina tota Amèrica del Nord i del Sud i manté el país endarrerit i miserable, s'haurà d'enfrontar a la nova i poderosa superpotència mundial, que no és altra que el Imperi alemany.
I així acabem aquest somer repàs a utopies, distòpies i ucronies famoses.