Què són els recursos literaris

Se'ls diu recursos literaris o figures retòriques a aquelles formes poc convencionals de fer servir el llenguatge. Solen ser aplicats pels autors a les seves obres literàries per dotar-les de major efusivitat i/o bellesa. Parlem d´usos poc comuns en la manera de construir oracions, amb peculiaritats fonètiques, semàntiques o gramaticals.

Les figures retòriques, per si mateixes, són formes creatives i diferents d'escriure i/o manifestar les idees. S'identifiquen fàcilment perquè s'hi altera l'ús comú de la llengua. De fet, els autors se'n valen per delimitar-ne l'estil, l'empremta al moment de dur a terme la seva obra (concepto.de,2022).

Aquests són alguns dels recursos literaris més utilitzats

Recursos lèxic semàntics

Comparació o símil:

Estableix un paral·lel entre dos conceptes a partir d'un enllaç gramatical de semblança que resulta explícit.

Exemple:

• “Ell és covard com un ratolí”.

Metàfora:

Aquest recurs literari identifica un objecte real amb un altre amb què guarda una semblança retòric:

Exemple:

• “Els cabells d'or i els llavis de cotó”.

Hiperbole:

Es tracta d' una expressió exagerada amb què es busca fer notar una idea:

Exemple:

• “Amb un nas tan gran li trauràs un ull a qualsevol”.

Metonímia:

És molt semblant a la metàfora. Consisteix a intercanviar el nom d'alguna cosa per una altra cosa a què s'assembla. La manera com s'aplica depèn de la seva contigüitat. En general és més utilitzada en el llenguatge col·loquial. Aquests són alguns exemples:

• Contenidor per contingut: “Vols un got de vi negre?”;
• Instrument per artista: “Van interpretar Mozart des de la nit a la matinada”;
• Concret per abstracte (o viceversa): “Té tan mala mà com mal cap”;
• Lloc per l'objecte que produeix: “Ahir vaig prendre un porto, del millor”;
• Persona per l'objecte que produeix: “Vaig comprar un Da Vinci per milers de dòlars. Crec que em van estafar”.

epítet:

És un recurs que realça o subratlla una característica del substantiu que acompanya sense alterar-ne l'essència.

Exemple:

• “Les ardents flames del sol brillant”.

hipèrbaton:

Aquest recurs retòric sol ser utilitzat habitualment en el context poètic. Es tracta d'intercanviar la sintaxi d'una pregària per establir èmfasi en una idea.

exemples:

• “A Déu gràcies per haver-nos tret de problemes”;

• “Tornaran les fosques orenetes

al teu balcó els seus nius a penjar” (Gustavo Adolfo Bécquer).

Imatge:

Aquesta figura literària cerca crear imatges o símbols mentals a través de les paraules. Té la finalitat que el lector pugui imaginar exactament allò que es vol transmetre.

exemples:

• “Jo sóc un llibre obert”;
• “Defensa la seva família com un gos ferotge”.

Interrogació o pregunta retòrica:

Aquest recurs és molt conegut. És una pregunta que no espera ser contestada.

exemples:

• “Quantes vegades t'he de repetir que facis els teus deures?”;
• Fins quan aquest calvari, Senyor?”.

Ironia:

S'utilitza per expressar una idea que cerca fer al·lusió a un referent contrari.

exemples:

• “M'encanta la teva puntualitat! (arriba tard)”;
• “Una altra vegada em va deixar el bus!, però quina bona sort la meva!”.

Litote:

És una expressió en què es nega allò que pretén ser una afirmació.

Exemple:

• “No ha de caminar gaire lluny (està a prop)”;

• “Un no trencat somni,

un dia pur, alegre, lliure vull;

no vull veure les celles

en va sever

de qui la sang exalça o els diners”.

(Fra Luis de León, del seu Oda I)

Antítesi:

Relaciona dos conceptes oposats sense contradir-los per tal de fer èmfasi en una idea.

exemples:

• “L'amor és tan curt i l'oblit tan llarg” (Pablo Neruda);
• “Un petit pas per a un home, però un gran pas per a la humanitat” (Neil Armstrong).

Apòstrof:

Es tracta d'interrompre el diàleg, narrativa o discurs de manera vehement, per tal d'invocar una personificació, ja sigui imaginari o real.

Exemple:

“Oh tristos núvols foscos

que tan feu camineu, traieu-me d'aquestes tristures

i porteu-me a les profundes

de la mar on aneu!”

(Gil Vicente, Comèdia de Rubena).

Sinestèsia:

Record literari en el qual els sentits físics es fusionen per conformar un enunciat.

exemples:

• “Les seves dolces paraules van alegrar el meu cor”;
• "És amarg aquest oblit, com a amarga és la vida de l´emigrant".

Recursos literaris fònics

al·literació:

Construcció d'una frase en què es recorre a la repetició del mateix so de manera premeditada. És comú en endevinalles, rimes i embarbussaments.

Exemple:

• “Tres tristos tigres empassen blat en un bladar” (embarbussament popular)”.

Onomatopeia:

Paraules la fonètica de les quals s'assembla al que representen. Molt utilitzat en el llenguatge col·loquial.

Exemple:

• “El tic-tac del rellotge s'acompassava amb el guau-guau dels gossos”.

Paranomàsia:

Es correspon amb la utilització de paraules similars amb significats diferents dins de la mateixa frase. És molt utilitzat en rimes, poemes i refranys populars.

Exemple:

• “L'eriçó s'irisa, s'eriça, s'arrissa de riure” (Octavio Paz).

Recursos literaris morfosintàctics o gramaticals

polisíndeton:

Ús repetit de conjuncions que donen més força a una oració.

Exemple:

• “La suau i fresca i dolça i harmònica demà de la primavera, encara que distant, es veia anar i venir per la primitiva verdor dels fidels i càlids i múltiples arbres del jardí”.

Epanadiplosi:

Es tracta de repetir una o més paraules al començament i al final de la composició d'una oració.

Exemple:

• “Silenci de la nit, dolorós silenci / nocturn… (Rubén Darío, Nocturn).

Epífora:

Funciona de manera molt semblant a l'anterior. La diferència és que es compon de la repetició d'una o més paraules només al final de l'oració.

Exemple:

• “El sopar va ser preparat per tots els comensals, engolit per tots els comensals i criticat per tots els comensals”.

Derivació:

És un recurs literari que es crea a partir de la derivació de paraules amb la mateixa arrel (unir.net, 2022).

Exemple:

• “D'hora va matinar la matinada” (Miguel Hernández).

Concatenació:

Consisteix a repetir una o diverses paraules que es presenten al final d'un enunciat per unir-lo al principi de la següent oració.

Exemple:

“I així com se sol dir el gat a l'estona,

l'estona a la corda,

la corda al pal,

donava l'arriero a Sancho,

Sancho a la noia,

la noia a ell,

el venter a la noia”

(Miguel de Cervantes).

Anadiplosi:

Aquest recurs retòric es tracta de començar una frase amb les mateixes paraules amb què acaba la frase anterior (Wikipèdia,2022).

Exemple:

“L'ànima de Blancaflor;

ferida flota al riu;

al riu de l'amor”

(Óscar Hahn, segle XX).

anàfora:

Ús repetit d'una o més paraules només a l'inici d'una oració o vers. En general sutilitza en el discurs, i té la finalitat de fer èmfasi en una cosa que ja es va dir.

Exemple:

“Hi ha petons silenciosos, petons nobles

hi ha petons enigmàtics, sincers

hi ha petons que es donen només les ànimes

hi ha petons per prohibits, veritables”.

(Gabriela Mistral)

Altres recursos literaris que existeixen són els següents

• Pròtesis;
• Síncope;
• Contracció;
• Metàtesi;
• Apofonia;
• Paral·lelisme;
• El·lipsi;
• Sínquisi;
• Paràfrasi;
• Epifonema;
• Paradoxa;
• Oxímoron;
• Etopeia;
• Cronografia;
• Paralipsi.