On són les claus?
On són les claus?: Neuropsicologia de la vida quotidiana és un llibre científic de consulta psicològica escrit pel director del departament de Neuropsicologia a CDINC, neuropsicòleg, professor i conferencista espanyol Saúl Martínez Horta. L'obra va ser publicada pel segell editorial GeoPlaneta el 2023, donant vida a un text una mica controversial que versa, en gran mesura, sobre la pèrdua de la memòria.
Quan un reconegut expert en certa àrea del coneixement afirma que el que creiem és un mite, o que almenys hem estat veient un problema des de la perspectiva equivocada, més d'una persona és capaç d'entrar en pànic. Enunciats com La demència senil no existeix o El TDAH és un invent de les farmacèutiques han aixecat algunes celles. Ara bé, de què es tracta aquest revelador títol?
Sinopsi de On són les claus?
Resum dels primers dos apartats de On són les claus?
Els oblits quotidians
Al primer apartat del seu llibre, Saúl Martínez Horta comenta que, a la seva consulta, és normal rebre pacients que creuen estar perdent la memòria, quan la veritat és que els seus afirmacions són absolutament subjectives. El doctor també exposa que, en la majoria dels casos, les persones o familiars afectats són sotmesos a processos clínics irreversibles i lamentables, ja que som el que coneixem, i qualsevol cosa que dilueixi aquest estat és nociva.
Saül Martínez Horta exposa que la degeneració cognitiva pot succeir a diferents nivells i per compromisos cerebrals diferents. Per tant, no és prudent associar-los directament amb l'edat, com passa en el cas de la demència senil, per exemple. A més, assevera que no és el mateix no poder accedir a un conjunt de memòries emmagatzemades a perdre completament el magatzem. Abans del diagnòstic cal fer proves.
Les fallades de la memòria no sempre són indicatives d'una malaltia
aparentment, els records es poden desajustar com a conseqüència de processos cerebrals complexos. És normal confondre persones, llocs i objectes, encara que la preocupació real comença quan un ésser humà modifica de manera dràstica un record, o porta al present una imatge del passat per completar la seqüència de pensament i donar sentit a un moment exacte.
En aquest context, l'autor indica que no cal banalitzar cap signe o símptoma de fallada cerebral. En aquestes ocasions, cal consultar un professional de la salut del cervell, bé sigui per descartar alguna patologia realment maligna, o per complir un tractament que disminueixi els símptomes d'una memòria atribulada com a signe d'un estrès agut. El doctor confessa que val la pena examinar els patrons de comportament, les paraules i l'entorn del pacient per arribar a una conclusió.
“Ens coneixem?”
On són les claus? està ple de subtítols fascinants, i aquest no n'és l'excepció. A tots ens ha passat trobar-nos amb una altra persona que ens saluda amb efusivitat, encara que no tinguem la menor idea de qui. És aquest cas, comencem a pensar d'on la coneixem, alhora que creem un gran teatre al cap per poder resoldre la situació sense quedar com uns complets inútils socials.
Aquesta conducta particular ens va ser heretada per l'evolució. Al llarg de milions d'anys ens hem hagut d'adaptar a l'entorn per sobreviure. Això implica reconèixer amb assertivitat els elements al nostre voltant, anar amb compte amb els perills adjacents i mantenir el control quan sigui necessari. A Ens coneixem?, Saül Martínez Horta parla de la memòria semàntica i els seus beneficis, com ara la identificació de característiques generals de l'espai.
L'enigmàtic món del reconeixement de cares
Per estrany que sembli, el depredador natural dels éssers humans són altres éssers humans, per la qual cosa el reconeixement facial ha esdevingut gairebé un superpoder. Cal ressaltar que aquelles persones que pateixen alguna condició que impedeixi la percepció adequada dels objectes —com l'agnòsia visual—, aquesta s'associa a una falla associada a l'ull i no a la memòria. La raó és simple: no és el mateix no reconèixer un objecte que no recordar-ne el nom.
D'altra banda, també pot passar que hi hagi persones incapaces de registrar cares de forma natural, i això podria ser una falla de naixement. Així mateix, malalties com l'epilèpsia, en certs casos, impedeixen processar informació relacionada amb les cares d'altres persones. De la mateixa manera pot passar amb episodis de migranya, on és normal que les faccions es contraposin o es distorsionin al millor estil de Pablo Picasso.
Llista de tòpics de On són les claus?
PRIMERA PART: ELS OBLITS QUOTIDIANS
- “Ens coneixem?”;
- “A la punta de la llengua”;
- “No va ser així!”;
- “On són les claus?”;
- “Jo ja he viscut això!”;
- “Quins diantres he vingut a fer a la cuina?”.
SEGONA PART: LES NORMALS PERCEPCIONS ANORMALS
- “M'has trucat?”;
- “Aparicions nocturnes”;
- “Presències”;
- “Viatges astrals”;
- “Altres visions complexes”.
TERCERA PART: DE LA BONDAT I DE LA MALDAT DEL SER HUMÀ
- "Cubates, ratlles, enuigs i violència quotidiana”;
- “Violència al volant”;
- “Jo mai no ho faria”.
QUARTA PART: INTUICIÓ, CLARIVIDÈNCIA I ALTRES EXPERIÈNCIES ESTRANYES
- “La màgia cerebral de la intuïció”;
- “Les prediccions del futur”.
SUMARI
- “El túnel”;
- “Els homes llop”.
CINQUENA PART: PETITES CURIOSITATS, MITES I VERITATS
- “Fem servir el 10 % del cervell”;
- "El cervell diabòlic del nen i de l'adolescent";
- “Sofà, pel·li i manta o viatge motxiller a l'Everest”;
- “La demència senil no existeix”;
- “El TDAH és un invent de les farmacèutiques”;
- "Les malalties mentals no existeixen”.
Sobre l'autor, Saül Martínez Horta
Saúl Martínez Horta va néixer el 1981, a Barcelona, Espanya. És doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, a més d?un especialista en neuropsicologia clínica. L'autor atén al Servei de Neurologia del punter Hospital Sant Pau de Barcelona. Allí dedica el seu temps a la investigació de diverses malalties, com el Huntington i altres trastorns del moviment.
Compte amb una àmplia experiència en la investigació i tractament de malalties neurodegeneratives, així com en la divulgació científica a través de xerrades, conferències i postejos en xarxes socials. Saúl Martínez Horta ha escrit més de 70 articles per a diverses revistes a nivell nacional i internacional. A més, col·labora com a professor al Departament de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.