Nocilla Dream
Nocilla Dream és el primer llibre de la trilogia Nocilla, la qual és precedida pels títols Nocilla Experience y Nocilla Lab. L'obra, escrita pel físic i autor espanyol Agustín Fernández Mallo, va ser publicada per l'editorial Candaya el 2006. Després del seu llançament, va ser nomenada com una de les deu millors novel·les de l'any pel suplement el Cultural, del diari El Món.
A més, va ser designada la millor novel·la de l'any en llengua castellana per la revista quimera. Es tracta d'un llibre de narrativa i estructura complexes, per la qual cosa, al llarg dels anys, s'han creat llistes i guies per a la lectura adequada, convertint-se en un text de culte entre la comunitat de parla hispana. Nocilla Dream és un trencaclosques literari al millor estil indie.
Sinopsi de Nocilla Dream
Estructura de puzle
la novel·la està composta per 113 capítols curts, petits fragments i històries que s'entrellacen entre si i que, moltes vegades, no tenen una resolució pròpia. Aquesta estructura és gairebé una posada en escena per a tota l'obra, la qual s'inspira en la societat nord-americana, sobretot al cinema independent. Els escenaris més recurrents dins del llibre són l'arbre de sabates i el US50.
Nocilla Dream es presenta com una aposta arriscada per part d'Agustín Fernández Mallo. La novel·la, que va emergir justament en la decadència del gènere, va sorprendre la crítica amb la seva utilització de l'art conceptual, la història del collage, l'evolució dels PC i l'arquitectura pragmàtica. L'autor es va inspirar també a estrangers del segle XXI.
Les vides superposades i entrellaçades
Un trencaclosques és una peça feta de moltes parts escampades que s'han d'unir per formar un conjunt. Nocilla Dream posseeix exactament el mateix encant. No obstant això, no és com Rayuela de Juliol Cortázar, que es pot llegir de darrere cap endavant i viceversa, i tindrà sentit de qualsevol manera, encara que la seva història canviï depenent de la lectura que se'n decideixi fer.
Nocilla Dream compte trames no lineals que, per si mateixes, poden no tenir gaire sentit. És necessari realitzar una metal·lectura per arribar a alguna conclusió i, de totes maneres, és possible que no existeixi tal cosa com una resolució de tots i cadascun dels capítols, la qual cosa ha trasbalsat molts lectors, alhora que ha captivat a altres.
El focus d'enregistrament de Sèrie B
Un dels aspectes més atractius de Nocilla Dream —almenys a nivell narratiu— és la misteriosa connexió entre algunes vides alternatives i globalitzades que transiten per escenaris de Sèrie B. Aquest és el cas d'un argentí que viu en un hotel apartaments de Las Vegas i construeix un monument singular a Jorge Luis Borges, ancians xinesos addictes al surf, entre altres.
Així mateix, hi ha rosses de bordell que somien que algun client les porti cap a l'est i àcrates que habiten en estranyes micronacions. És lògic suposar que cap d'aquestes persones aparenta tenir alguna cosa en comú, però en tenen. Al millor estil d'aquelles antologies del Nova York dels anys 20, el més rellevant d'aquesta obra és a l'atmosfera.
Les metàfores dins de Nocilla Dream
Per descomptat, entre els diversos personatges, la vida desordenada, els escenaris extravagants i la narració inconclusa, hi ha moltes metàfores. Les més periòdiques solen ser la bellesa del buit i les que condueixen a pensar en espais deserts i desolats. Potser, la millor paraula per definir Nocilla Dream és “avantguardista”.
Aquesta novel·la representa com el consum de la tecnologia ha afectat la literatura, tant directament com indirectament. Per mostra, els capítols són absurdament curts, pocs deixen missatges profunds i no es manté un fil conductor. No obstant això, repta el lector a fer-se resistent a la frustració que deixen les endevinalles, a completar el puzle amb la seva imaginació, a prestar atenció.
Una emulació de les xarxes socials
En conjunt amb l'apartat anterior, la manera com està escrita Nocilla Dream recorda molt l'edició dels blocs d'internet i les xarxes socials. En aquests espais, la comunicació és curta, no lineal, fragmentada, entre altres elements. Aquesta novel·la d'Agustín Fernández Mallo funciona seguint les mateixes mètriques. Com que som a l'era de la immediatesa, els lectors prefereixen una declaració més ràpida.
Mentre que entreté amb aquestes històries a tall de enviar de Facebook, també fa una mena de crítica al consumisme i la manca de profunditat de la comunicació. Alhora, l'autor es val de la intertextualitat. A més de les microhistòries que narra, afegeix cites i teories d'altres escriptors. Sembla que aquestes han estat posades allà a l'atzar, encara que proporcionen un missatge global a l'obra.
Sobre l'autor, Agustín Fernández Mallo
Agustín Fernández Mallo va néixer el 1967, a La Corunya, Galícia, Espanya. Com a físic i científic, ha escrit diversos articles i assajos en què investiga la relació entre l'art i les ciències. També ha escrit diversos poemaris, i ha intentat reprendre l'obra de Jorge Luis Borges, qui és un dels seus referents més grans en l'àmbit literari. A més, ha estat influït per l'art conceptual i els models de xarxes.
Després d'haver escrit i publicat la novel·la Nocilla Dream, la crítica va encunyar el terme “Generació Nocilla” per referir-se a aquest autor ia altres escriptors que van començar a seguir la mateixa estètica per a la narrativa en espanyol, com ara Juan Francisco Ferré, Vicente Luis Mora, Eloy Fernández Porta i Jorge Carrión. Agustín ha estat premiat amb el Premi Ciutat de Burgos i el Premi Biblioteca Breu.
Altres llibres d'Agustín Fernández Mallo
poesia
- Creta, lateral tràveling, La Guantera (2004);
- Joan Fontaine Odissea (la meva desconstrucció) (2005);
- Antibiòtic (2005);
- Carn de píxel (2008);
- Jo sempre torno als mugrons i al punt 7 del Tractatus (2012);
- Ja ningú es dirà com jo + Poesia reunida (1998-2012).
narrativa
- Nocilla Dream (2006);
- Nocilla Experience (2008);
- Nocilla Lab (2009);
- projecte Nocilla (2013);
- llimbs (2014);
- Trilogia de la guerra (2018);
- El llibre de tots els amors (2022).
assaig
- Postpoesia. Cap a un nou paradigma (2009);
- Teoria general de les escombraries (cultura, apropiació, complexitat) (2018);
- Wittgenstein, arquitecte: (el lloc inhabitable) (2020);
- La mirada impossible (2021);
- La forma de la multitud (2023).