Míriam Tirat. Fotografia: web de l'autora
Míriam Tirat es defineix com consultora de criança conscient i periodista especialitzada en maternitat, paternitat i criança. Ajuda els pares a connectar amb els seus fills a través de sessions de consultoria presencials i virtuals, cursos i tallers, conferències i llibres.
Però també ha escrit 14 contes infantils entre ells El fil invisible, Tinc un volcà, La FiesTETA o Sensibles. I també Em dic Goa, una col·lecció per a preadolescents. Per adults té obres com rebequeries, Maternitat a flor de pell, Enllaços. Gestació, part i criança conscient, Límits i una novel·la titulada Remogudes. en aquesta entrevista ens parla de la seva darrera obra, Sent. Li agraeixo molt la seva amabilitat i temps.
Míriam Tirado — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: El teu darrer llibre es titula Sent. Què ens comptes en ell i per què interessarà?
MÍRIAM TIRADO: És un llibre sobre què fer amb totes les emocions que sentim, com aprendre a acompanyar-nos i com acompanyar els altres. A la societat analfabeta emocional en què vivim és important i urgent que aprenguem a fer-ho. Per això crec que aquest llibre pot interessar tothom, perquè tots sentim i tots tenim, en algun moment, dificultats per transitar emocions incomodes.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures i si et van marcar per després escriure sobre les emocions dels més petits?
MT: No recordo gaire bé quines van ser les meves lectures, però llegia molt a Josep Vallverdú, contes de Gianni Rodari, i la saga de els Cinc. No sento que em marquessin per parlar, en la meva adultesa, sobre emocions, però a la meva adolescència escrivia un Diari per poder entendre què sentia. I aquesta experiència, la d'escriure sobre el meu propi sentir, sí que crec que em va marcar molt per continuar escrivint sobre el tema, perquè m'ajudava a entendre'm i endreçar-me per dins. Crec que els nens, quan llegeixen els meus contes, també senten que d'alguna manera s'entenen una mica més.
- AL: Un autor de capçalera? Pots triar-ne més d'un i de totes les èpoques.
MT: Llegeixo molta no-ficció, així que els meus autors de capçalera són Shefali Tsabary, Eckhart Tolle, Tosha Silver… Sempre en tinc algun llibre a la tauleta. I quant a ficció, sempre m'agrada llegir a Sergi Pàmies, per exemple. Quan era jove, llegia molt a Milà kundera, que m'encantava. Recordo molt bé com em va fascinar La insuportable lleugeresa de l'ésser.
- A EL: Quin personatge t'hauria agradat conèixer i crear?
MT: Sincerament, sóc molt poc d'idolatrar o pensar quines coses que fan o han fet els altres m'agradaria haver fet jo. Així que m'agafen en blanc absolut!
Costums
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
MT: Necessito llegir del llibre, sóc incapaç de llegir-me un ebook i mira que ho he intentat. Alguns els he comprat en aquest format pensant que ho aconseguiria i he necessitat després comprar-me la versió en paper perquè no hi havia manera de poder avançar sense tocar-ho.
Per a la escriure tinc poques manies: necessito silenci, Això sí, i hores per davant.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
MT: El meu lloc favorit per escriure és al meu Oficina, on tinc unes vistes meravelloses a Montserrat i m'hi entra molta llum. Allà sóc feliç escrivint. El moment perfecte per a mi són les matins, em sento més fresca i rendeixo molt més que a la tarda.
- AL: Quins altres gèneres t'agraden?
MT: Menys el negre, crec que m'agrada força tot. El problema és el temps: tinc menys del que m'agradaria per llegir tot allò que vull llegir. Crec que això ens passa a molts…
panorama actual
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
MT: Fa poques hores he acabat A totes dues seran les tres, de Sergi Pàmies. Estic escrivint el meu proper llibre de no ficció per a adults.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial?
MT: Jo crec que està vivint un molt bon moment: des de la pandèmia, el llibre va fer un auge i s'estan editant moltíssims actualment. El problema és que es consideren novetat molt poc temps, fruit d'aquesta societat on tot va tan ràpid, i això perjudica moltes vegades la feina bèstia que hi ha al darrere.
- AL: Què tal estàs portant el moment actual que vivim?
MT: No veig la tele i m'informo només per la ràdio, on no hi tingui a veure imatges. El que visc amb molta impotència, amb la sensació que passen els anys i sembla que en molts temes no avancem ja estones perdo una mica l'esperança que se'n pugui fer un món millor. Però és el que tenim i intento, des de la meva parcel·la i les meves possibilitats i capacitats, millorar una mica la vida emocional de la gent que em llegeix.