Maria Solar és gallega, periodista cultural i escriptora. Presenta el veterà espai de la televisió gallega Zig-zag Cap de Setmana amb què ha aconseguit diversos reconeixements. A la literatura aborda diversos gèneres, des de l'infantil i juvenil fins al novel · la de suspens, la novel·la històrica o la fantàstica. El seu darrer títol publicat és La culpa, amb el qual va guanyar el Premi Xerais de Novel·la. Aquesta entrevista ens en parla i de diversos assumptes més. Us agraeixo molt el temps i l'amabilitat dedicats.
María Solar — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva nova novel·la porta per títol la culpa. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
MARIA SOLAR: la culpa és la història de Amanda, Una jove treballadora bancària que rep la herència milionària d'una clienta dona que només ha atès una vegada. Amanda estira el fil per descobrir la seva identitat, i es troba amb la història vital de dues dones que han fugit d?Espanya d?adolescents fugint d?un gran secret. Dues amigues ferides, valents, talentoses que busquen sobreviure i triomfar, i ho aconsegueixen, però entre elles s'estableix amb el temps una situació perversa de dominació. Quan algú mata per tu, aquest deute mai se salda i t'atrapa amb aquesta persona. Per això la culpa és una història d'una amistat terrible i tòxica portada a lextrem. Veurem com Amanda pot heretar les culpes dels altres.
Sobre la idea inicial de la novel·la, jo volia escriure sobre les amistats perverses que et destrueixen mentre sembla que t'ajuden i des d'aquí ha sorgit tota aquesta història.
- A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
MS: El primer llibre que recordo llegir (segur que abans hi va haver molts llibres i còmics) va ser Robinson Crusoe. Jo havia demanat al meu germà que em comprés Robin Hood i ell es va equivocar i em va portar, en comptes d'un heroi, la història d'un nàufrag que també té molt d'heroic, per cert.
La primera història que vaig escriure tampoc sé quina va ser, però recordo la primera que vaig enviar a un concurs a l'institut i ho vaig guanyar. Tindria uns 15 anys i crec que explicava alguna cosa sobre la postguerra.
Escriptors i personatges
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
MARIA SOLAR: Podrien ser centenars. No sóc mitòmana sobre els autors, però sí sobre les seves obres. Hi ha llibres, paràgrafs o frases que em fascinen i són referents. Podria oblidar qui ho ha escrit però no aquell moment o història, això per mi és un referent. Alguns dels últims que recordo estaven signats per: Maggie O ́Farrel, Ledicia Costas, Annie Ernaux, Marguerite Duras o Mayte López, David Trueba, Julian Barnes, Pierre Lemaitre...
Però podria seguir en una llista interminable des de clàssics com García Márquez o Rosalía de Castro, fins i tot autors de gèneres pels quals he passat molt jove com Ray Bradbury, Tolkien… Ho dit, una llista infinita.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
SENYORA: carmilla, l'oblidada primera vampira, que va néixer 25 anys abans de Dràcula però no va transcendir com la novel·la de Bram Stoker.
Costums i gèneres
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
MARIA SOLAR: Cap mania. Sóc periodista, mare, filla d'una senyora molt gran, parella… Escric quan puc i on puc. Les manies no són operatives quan has d'esprémer el temps.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
MS: Escric en una gran varietat de llocs, fins i tot dins de casa. Poques vegades a el meu despatx (que vaig recuperar en la meva última mudança, després de perdre'l anys a la anterior perquè el vaig convertir a l'habitació del meu fill petit). La sala, el llit… Durant anys vaig escriure molt en un centre sociocultural mentre el meu fill practicava allà karate i últimament escric força a trens.
Lectures i projectes
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
MARIA SOLAR: Com lectora he passat per totes les etapes i tipus de gèneres. Fins i tot obsessivament. Com escriptora he publicat novel·les de ficció, històriques, fantàstiques, novel · la de suspens, intimistes, també llibres de divulgació. I he abastat un ventall ampli de lectors. Escric novel·les per a adults, però mai deixo la literatura infantil i juvenil que tant m'ha donat i que tant gaudeixo.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
MS: Jo sóc periodista cultural a Televisió de Galícia, presento un programa veterà anomenat Zig-zag Cap de Setmana, per això durant tot l'any llegeixo moltíssimes novetats en gallec per al programa i la resta del meu temps el faig servir amb tota mena de novel·les, però molt a comptagotes, fins a aquesta època de l'any en què les vacances em permeten posar-me al dia de tot el pendent. Sempre compro llibres per sobre de les meves possibilitats lectores.
Ara mateix acabo de plantar un llibre que no m'ha agradat i rellegeixo Musa de Jonathan Galaxy. El següent a la pila és un llibre sobre María Casares escrit per Béatrix Dussane, actriu i la seva professora, una raresa peculiar que tinc ganes de llegir.
I sobre el que estic escrivint, estic en aquest difícil moment d'escriure les primeres i decisives pàgines una nova novel·la.
Panorama editorial
- A EL: Com creus que està el panorama editorial?
MARIA SOLAR: Crec que hi ha un fenomen best seller amb algunes persones que encaixen poc amb el concepte que tinc d'un escriptor o una escriptora. De vegades no entenc bé algunes immenses cues que veig a les firmes que se cenyeixen més al personatge que al llibre. Em resulten extravagants alguns superèxits i molt poc literaris. Davant aquest fenomen cada any hi ha un bon nombre de llibres extraordinaris, alguns també best sellers, uns altres no però tots ells aconsegueixen que aquesta professió segueixi sent meravellosa. Aplaudeixo els editors que donen aquestes oportunitats i que les promocionen perquè aquests llibres també es coneguin.
- AL: Què tal estàs vivint el moment actual? Podràs quedar-te amb alguna cosa positiva tant a nivell cultural com social?
MS: Sóc optimista per naturalesa. Crec en el producte cultural i el talent extraordinari de molta gent. El que em preocupa és que la cultura, com indústria i concepte, depengui tant del moment polític. Que el color dun govern local, autonòmic o estatal pugui marcar diferències extremes en les polítiques culturals, a les llibertats oa la supervivència de molts esdeveniments. De vegades la cultura sembla un gegant amb peus de fang.
En allò positiu… n'hi ha tant. Jo que treballo en el periodisme cultural sempre dic que veure el nostre programa on surten tantes arts, tants artistes, tanta innovació, tant èxit, dóna una imatge de país en positiu. A la cultura fem coses, moltes i surten molt bé. Jo em quedo amb això, amb el talent innegable de tanta gent de la cultura.