Luis Melgar. Entrevista amb l'autor de novel·la històrica

Luis Melgar és madrileny i ha treballat com diplomàtic a diversos països. També ha impartit classes i conferències. Ha publicat més d'una vintena de títols de literatura infantil i juvenil i llibres de consulta, Entre ells Els meus terribles fantasmes, Vénen de l'espai exterior, Antologia de l'enginy, La veritat oculta del Llibre dels Morts, El Sant Grial i Qüestions Polítiques.

És autor també de Els enigmes de l'infern de Dante, Els blancs esteu bojos, La cigonya va venir de Miami i El pelegrin d'Ató. La seva darrera obra és La conjura de la Vall dels Reis i en aquesta entrevista ens en parla i molt més. Us agraeixo molt el temps i l'amabilitat que m'ha dedicat.

Luis Melgar — Entrevista

• ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la es titula La conjura de la Vall dels Reis. Què ens comptes en ella? 

LUIS MELGAR: És la història del descobriment de la tomba de Tutankamon per part de l'egiptòleg Howard Carter, així com la investigació per part de lady Evelyn sobre la misteriosa mort del seu pare, atribuïda a la famosa maledicció del faraó. És una novel·la històrica i, alhora, una novel·la de recerca, un Qui ho ha fet al més pur estil d'Agatha Christie.

Un dels temes fonamentals que abordo és la personalitat de Howard Carter, una persona que pertanyia a l'espectre autista i que, al seu temps, va tenir grans dificultats per relacionar-se en un món que encara no comprenia aquest tipus de personalitat. Carter va haver de lluitar també amb la seva homosexualitat reprimida i amb una sèrie de complexos que arrossegava des de la infància, per la qual cosa el seu èxit com a arqueòleg té, al meu entendre, doble mèrit. No ho va tenir gens fàcil.

• AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I la primera història que vas escriure?

LM: Per descomptat que me'n recordo! Jo em vaig iniciar al món de la lectura de la mà de Tintín. La primera novel·la «de veritat» que vaig llegir va ser La història interminable, que definitivament va marcar la meva infància. Després vaig tenir una ratxa en què m'encantava la ciència ficció. Els meus dos llibres preferits en aquest gènere són El joc d'Ender y Duna, tots dos van marcar la meva adolescència. I després ja vaig començar a llegir de tot.

La primera història que vaig escriure es deia Miquel l'obrer, i té una història graciosa. Jo en tindria uns sis anys, si no recordo malament. Em van regalar un exemplar de la revista super Pop que venia amb una carpeteta per guardar fitxes col·leccionables. Tenia diversos apartats: pel·lícules, cançons, llibres… i biografies. Jo no sabia ben bé què era una biografia, així que ho vaig preguntar i m'ho van explicar.

Com que no tenia a mà cap biografia que ficar a la meva flamant carpeta, vaig decidir escriure jo una i vaig triar com a protagonista un paleta anomenat Miguel que estava fent unes reformes a casa meva. Em vaig dedicar a seguir-lo tot el dia ia apuntar tot el que feia: Miguel posa un maó, Miguel se senti, s'encén una cigarreta, es pren una cervesa, es fa una passada, torna a posar un altre maó, se'n va al bany, es senti una altra vegada… Quan li vaig ensenyar als meus pares, van arribar a la conclusió que el pobre Miguel no feia res, així que el van acomiadar! Jo em vaig quedar tristíssim, com et pots imaginar.

Escriptors i costums

• A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques. 

LM: El meu escriptor preferit és Truman Capote, Especialment en A sang freda. Altres escriptors que m'han servit de referent, sense cap ordre concret, són Patricia Fuster, Agatha Christie, Isabel Allende, Tennessee Williams, Gabriel García Márquez, Federico García Lorca, Guillem Shakespeare, Christopher Isherwood...

• A EL: Quin personatge t'hauria agradat conèixer i crear? 

LM: Ui, al món de la ficció em quedo sens dubte amb els personatges de la meva infància i adolescència: Tintín, rar i el protagonista de Duna, Paul Atreides. M'han acompanyat tant de temps que és com si fossin part de mi. Altres personatges emblemàtics que formen part de la meva mitologia particular són llogaret, Bernarda Alba, Hèrcules Poirot o el nen del Romanç de la lluna, lluna.

Com a personatges històrics, sento absoluta fascinació per Alexandre el Gran. M'interessen també molt la reina Hatsepsut (que és sobre la qual estic escrivint ara), Ludwig II de Baviera, el mateix Lorca...

• A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir? 

LM: Sóc força poc maniàtic a l'hora d'escriure, la veritat —per a altres coses, ja no sé què dir-te—, però sóc capaç d'escriure gairebé a qualsevol lloc i en qualsevol circumstància. Per la meva feina acostumo a viatjar bastant, així que escric a aeroports, trens, avions, hotels… També escric molt durant les vacances, davant de la platja oa la vora de la piscina.

Per llegir sí que tinc una petita mania, i és que sempre necessito llegir en ficar-me al llit, abans d'adormir-me, encara que siguin només cinc minuts. És igual com sigui de tarda o com cansat que estigui: sempre llegeixo abans d'adormir-me.

• A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?

LM: No tinc un lloc favorit per escriure, tots em valen igual. Ajuda que la cadira sigui còmoda, això sí. Per llegir, reconec que sóc un lector de llit. M'agrada llegir estirat.

• AL: Quins gèneres t'agraden? 

LM: Tots: realisme màgic, novel·la històrica, novel · la de suspens, policíaca, terror, ciència-ficció… Tampoc li dic que no a una novel·la romàntica o fins i tot a la literatura juvenil. El que m'importa és la qualitat: que la trama estigui ben construïda, els personatges ben desenvolupats, que hi hagi un bon conflicte. Amb aquests ingredients, tant me fa el gènere.

panorama actual

• A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?

LM: Estic llegint diverses coses alhora, totes al servei de la novel·la que estic escrivint: Crocodile on the sandback, d'Elizabeth Peters (és la primera novel·la d'una saga protagonitzada per una arqueòloga anomenada Amelia Peabody, ambientada a finals del XIX i principis del XX), Matar un rossinyol, de Harper Lee, A aquest costat de l'paradís, de Scott Fitzgerald, i Spring fire, de Vin Packer, un exemple d'un gènere que es diu lesbian pulp fiction i que acabo de descobrir.

I estic escrivint una novel·la històrica sobre la reina Hatsepsut amb tres línies temporals i tres protagonistes diferents: la pròpia reina a l'Antic Egipte, l'aristòcrata i egiptòloga anglesa del segle XIX Lady May Amherst, i l'arqueòloga americana del segle XX Elizabeth Thomas.

• A EL: Com creus que està el panorama editorial?

LM: Crec que estem en un moment en què el lleure es consumeix de forma instantània i gairebé compulsiva, de manera versemblant per la influència de plataformes com Netflix, dels telèfons mòbils i de les xarxes socials. Això ha influït en el panorama editorial i ara els llibres també estan pensats per tenir una vida molt curta, surten al mercat, es distribueixen i en un parell de mesos a tot estirar, desapareixen.

Abans, un editor es podia passar anys treballant en una novel·la amb un autor, i potser només treia quatre o cinc llibres a l'any. Ara, els editors estan obligats a treure llibres gairebé com a xurrosi, òbviament, no tenen el temps per dedicar la mateixa cura d'abans a cadascú. Aquesta cultura del llibre d'usar i llençar contribueix que la gent cada cop compri més, gairebé a cop de clic, però cada cop es llegeix menys, perquè la lectura requereix un temps que cada cop menys gent està disposada a invertir.

• AL: Què tal estàs portant el moment actual que vivim? 

LM: La veritat és que, si em poso filosòfic, em costa mantenir l'optimisme. La guerra a Ucraïna, el conflicte araboisraelià, l'apogeu dels populismes, el fantasma del COVID, el canvi climàtic… Encara sort que tenim la literatura per refugiar-nos! També et dic que no hem de rendir-nos. Tinc una filla de gairebé sis anys i, com a pare, crec fermament que hem de fer el possible per deixar un món tan bé com sigui possible per a la següent generació.