Lola Castán va néixer a Barcelona i es va llicenciar en Humanitats i en Psicologia per la Universitat Oberta de Catalunya. La seva llarga experiència professional li ha permès conèixer la indústria tèxtil i de la moda, el que li ha servit per fer una incursió en les emocions i comportaments dels protagonistes de la novel·la amb què ha debutat a la literatura: Mil centelleigs. Li agraeixo molt el seu temps i amabilitat per aquesta entrevista, on ens parla d'ella i de molts temes més.
Lola Castán — Mil centelleigs
Olivia Roy entra a treballar a Andrea di Lucca i allà coneix a Ray Mancini, Un dels directius de l?empresa, amb qui de seguida sent una gran afinitat. Meravellat per la personalitat d'Olívia, entre tots dos comença a forjar-se una bonica amistat, però ella no pot evitar enamorar-se aquell home tan especial. Ray, inconscientment, es va convertint en el seu àngel guardià, protegint-la dels tripijocs de Judith D' Angelo, Que per gelosia professional intenta evitar tant sí com no que Olivia mare a la seva feina.
Anys després Olivia s'ha llaurat una reconeguda carrera professionall a la indústria tèxtil i de la moda. Però, quan sembla que això és tot, la vida encara en té una sorpresa reservada per a ella.
A les darreres pàgines del llibre hi ha un apartat de música on l'autora suggereix algunes cançons per llegir alguns capítols. Per exemple:
Capítol I
Wagner, R. (1850) Lohengrin. Marxa nupcial. Act. III. Orquestra simfònica Chamartín.
Tony Renis, T. (1962) Quan, Quan, Quan – 2004 Remaster
Capítol XI
Springsteen, B. (1980) Cor famolenc
Lola Castán — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: Debutes a la literatura amb aquesta novel·la titulada Mil centelleigs. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
LOLA CASTÀ: Mil centelleigs és una novel·la en què s'entremesclen la meva pròpia biografia, focalitzant una experiència laboral puntual, i això m'ha servit d'escenari al seu desenvolupament, amb personatges reals i altres alterats i/o ficticis per tal de procurar donar-li més força.
Parla del Amor, com a gairebé totes. Parla de la amistat, De la honestedat, del trajecte d'una dona que va des de la seva inexperiència laboral fins a assolir alts estrats empresarials. Una llarga vida on troba éssers meravellosos i d'altres que no ho són tant, però dels que aprèn. I aprèn també a deixar anar com a llei de vida.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I la primera història que vas escriure?
LC: La meva passió era la col · lecció històries. Vaig llegir Moby Dick, donetes, La tornada a l'món en vuitanta dies, Sissi, Els anys joves d'una reina, Els misteris de la jungla… Vaig tenir tota la col·lecció. La meva germana i jo l'adoràvem i érem lectores consumades.
He escrit molt i dolent… Només per a mi: Els meus somnis i somnis juvenils. Mil centelleigs és la meva primera història.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
LC: Actualment, Luis Landero. Però els meus favorits, més enllà de Landero, són Sándor Márai, Irène Némirovsky, García Márquez, Muñoz Molina, Eduardo Mendoza, Tolstoi...
- A EL: Quin personatge t'hauria agradat conèixer i crear?
LC: Infinitat. Però diré Jesús de Natzaret a l'antiguitat i Marilyn Monroe al segle XX. Dos éssers incompresos. Però bé, hi ha personatges que van transcendir i que m'hauria encantat conèixer-los de prop.
Costums i gèneres
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
LC: El L'horari. Sóc força cartesiana a l'hora de les meves rutines.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
LC: Escriure a la meva taula, davant la meva finestra des de la qual albiro un immens cel i la serra de Collserola, gairebé de punta a punta.
- AL: Quins gèneres t'agraden?
LC: El realisme. De vegades aquest realisme màgic de Landero que m'entusiasma, i el realisme precís de Márai.
panorama actual
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
LC: En aquest moment estic llegint Olimpia de Laura Mas. És excel·lent. Actualment estic escrivint sobre una família catalana a la postguerra en endavant. Tot un repte, i molt diferent de Mil centelleigs.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial?
LC: Sincerament, no sóc experta. Ho conec poc, ja que acaba de sortir la meva primera novel·la. Però penso que en un país on amb prou feines es llegeix, les editorials aposten per escriptors de reconegut prestigi. Ho puc entendre, però els novells ens quedem gairebé a l'inframón.
- AL: Què tal estàs portant el moment actual que vivim?
LC: Quina pregunta! Mal. No hi ha dia que tinguem una notícia positiva en alguna cosa. Potser caldria «tornar a començar». Lamento ser tan derrotista. No obstant això, sempre sóc positiva i acudeixo a aquest centelleig màgic que tots portem a dins i que caldria començar a desenterrar; treure'l de les nostres masmorres de l'egoisme, extreure de nosaltres aquest centelleig i lliurar-lo.