10 Llibres que mai llegiré

Llibres que mai llegiré

Normalment en aquest raconet literari parlem d'aquests llibres que sí mereixen la pena tenir, d'aquests llibres les lectures ens omplen, ens reconforten, ens entretenen i fins i tot llegiríem en més d'una i dues ocasions ... Però l'article d'avui va sobre tot el contrari : llibres que (segons la meva opinió) no mereixien tallar l'arbre de què van provenir les seves fulles ...

I torno a repetir, aquest article és una mera opinió, El que a mi em disgusti de literatura no té perquè no agradar-te a tu, d'acord? Que ningú es faci les mans al cap! I una altra cosa: segur que se m'obliden molts.

Comencem en 3, 2, 1 ...

Em nego a llegir-los

Llibres que mai llegiré 2

I aquests són els llibres que mai llegiré, recomanaré o tornaré a llegir en el cas d'haver-ho fet ja:

  1. «Ambicions i reflexions» de la ultra-coneguda a Espanya, Betlem Esteve. Ja repudi de per si certs canals televisius per l'aparició de persones com aquesta «escriptora» com per haver de veure la seva cara també estampada en la portada d'un llibre ... Em nego! I amb aquest llibre agrupo tots els de l'estil ...
  2. «Barba Blava» de Charles perrault: Per dos motius, no és un conte infantil com es pretén categoritzar i té una «mala ensenyament» al meu parer, la de no ser curiosos amb el món que ens envolta.
  3. «Crepuscle» de Stephenie Meyer i tota la seva saga inspirada en llops i vampirs: Vaig tenir els 4 llibres, me'ls vaig comprar en una arrencada de deliri i tan sols em vaig llegir els començaments de cada un d'ells ... Llargs, infumables i absurds ...
  4. «Don Juan Tenorio» de José Zorrilla i Moral: Simplement perquè no m'agrada llegir teatre ... Considero que com a bona obra de teatre que ha estat escrita ha de gaudir-se en el seu escenari habitual, un teatre.
  5. «L'Alquimista» de Paulo Coelho: Potser aquest llibre no hauria d'estar en la llista de «em nego a llegir-los» perquè ho he llegit complet ia l'edat de 15 anys però mai tornaria a llegir-lo ... Recordo que em va agradar molt en el seu temps, però a la llarga em vaig adonar que és el típic llibre a què se li vol carregar de misticisme i misteri a simples reflexions diàries i quotidianes ...
  6. «Fueteovejuna» de Lope de Vega: De nou una obra de teatre que a mi m'avorreix moltíssim llegir ...
  7. «Guarda't de l'aigua mansa» de Calderón de la Barca: No m'agrada la literatura barroca i massa adornada. Considero que és un llibre bastant embolicat i de temàtica res atraient per a mi (filles casaseras i guapos cavallers a la recerca nenes de bé ...).
  8. «Un miracle en equilibri» de Lucía Etxebarría: És l'únic llibre que tinc d'aquesta autora a la meva biblioteca personal i per més vegades que he intentat llegir-lo mai he aconseguit cap al·licient per a continuar amb la seva lectura.
  9. «El secret» de Rhonda Byrne: És un llibre que em va atraure molt en el seu moment però que mai he tingut entre les meves mans. I crec que he estat jo mateixa la que ha evitat aquesta trobada amb aquest llibre. Sóc de l'opinió que és bo per a la persona tenir pensaments positius i carregar-se de esperança perquè així la vida no ens resulti tan costa amunt de vegades, però d'aquí a la teoria que es relata en aquest llibre, que només amb pensaments positius atrauràs el bo ... Doncs no! Rhonda Byrne, no em benes milongues barates ... La vida és per viure-la, per lluitar-diàriament per molt bones i meravelloses coses que puguin succeir-, però tot té el seu treball i la seva constància ... Els somnis no es compleixen únicament per desitjar-, cal atrevir- a complir-los i buscar-los tu mateixa si cal. No m'agrada aquest tipus d'ensenyaments buides, i crec que els fa un flac favor a les persones del carrer.
  10. La Bíblia: Segur que us sorprèn veure aquest llibre en aquesta llista ... He intentat llegir-la en diverses ocasions, i tan sols he aconseguit acabar amb breus fragments saltats ... D'una banda m'agrada el «misticisme» i història que té aquest gran llibre (és el més llegit en el món, per davant del Quixot, segon de la llista) però d'altra banda és tan difícil d'entendre i hi ha tantes teories entorn a ell que considero una pèrdua de temps la seva lectura ... Potser m'equivoqui!

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.

  1.   José Antonio Ramírez de Lleó va dir

    Carmen

    Em sembla que no t'equivoques per res, si bé dius, amb raó, que la teva llista no necessàriament ha o pot coincidir amb la d'altres lectors. Coincideixes amb la meva, encara que no conec a aquesta autora espanyola que cites en primer lloc. Les obres de teatre també m'avorreixen, van ser feta, efectivament, per ser vistes, no llegides. En la meva llista afegiria a Ruiz Zafón, els seus llibres comencen com novel·la i acaben com telenovel·la. Paolo Coelho és infumable, així com els textos de les Ombres de Gray. De debò hi ha molts que no van haver de editar-se i però, han tingut un bon màrqueting, que els converteix en Best Sellers, sobretot entre els lectors que es caracteritzen per llegir un llibre a l'any.

    Salutacions des de Mèxic

    José Antonio

  2.   Jimmy Olano va dir

    A la Bíblia li ha de tenir paciència, i és qüestió de tenir sempre en compte que són MILERS d'autors, és tradició oral passada per generacions. Coses que ens semblen totalment absurdes avui dia (el que toqui una muejr menstruando serà impur, etc.) tenen ALGUN agafador avui dia (dones mortes per deixar-se molt temps un tampó sanitari). I així amb la lepra i altres malalties, al menys tenien una noció MÉS PROPERA A LA REALITAT (cremar robes i «desinfectar») que les que tenien en l'edat mitjana amb la pesta negra (cremar encens ...)

    Potser m'equivoco però la ciència va descobrint coses i fets que la Bíblia relata (la inundació que li va tocar a Noè ho veig en l'època que el mar Mediterrani es va omplir d'aigua, una de les diverses vegades, no es com -en seriós , és fet científic, treuen sal de l'subsòl marí d'una sequera anterior-).

    En tot cas, mai perdem la fe, COM TAMPOC DEIXEM D'APRENDRE coses noves tots els dies, tal com diu la Bíblia «vam menjar el fruit prohibit que ens va donar llum a el coneixement» o vam ser primats que vivim a la vora dels mars, se'ns va caure el pelatge per nedar bé i ens nodrim excel·lentment amb fruits de la mar -com ho fan els japonesos avui dia- ...

    Pel que fa a Coehlo doncs bé, d'una vegada incloguem tots els llibres d'autoajuda i els classifiquem dins de la ciència de la psicoanàlisi I NO EN EL CAMP DE LA LITERATURA.

  3.   Carmen forgen García va dir

    No llegir els números 4 i 6 és, al meu entendre, un gran error.
    Salutacions,

  4.   llamp va dir

    em nego a llegir aquest post ... opinions particulars i egoistes que no em vénen bé al meu i de fet a molts ...