Roberto Bolaño
Els llibres de Roberto Bolaño, ara com ara, són dels més sol·licitats. I no és estrany, va ser un dels escriptors contemporanis més destacats del món hispanoparlant. La seva obra, basada en les seves vivències i sustentada a la literatura lliure, va trencar els paradigmes de la seva època. D'aquesta destaca Els detectius salvatges (1998), una novel·la que va impulsar enormement la seva carrera, permetent-li aconseguir reconeixement nacional i internacional.
L'escriptor xilè va forjar una extensa cartera literària que compta amb desenes de llibres —entre novel·les, poemaris, contes i assajos—, els quals, ara com ara, se segueixen editant. La seva mort, a la poca edat de 50 anys, no va impedir que els seus seguidors gaudissin de més dels seus textos, ja que s'han publicat pòstumament altres treballs, com la notable narrativa 2666 (2004).
Llibres de Roberto Bolaño
Consells d'un deixeble de Morrison a un fanàtic de Joyce (1984)
És la primera novel·la del autor xilè, i va ser escrita a quatre mans amb l'espanyol Antoni Gracía Porta (millor conegut com a AG Porta). Es va publicar originalment el 1984 i es va reeditar el 2006. En aquesta última reproducció va ser inclòs un conte de tots dos, anomenat “Diari de bar". La narrativa va ser guardonada el 1984 amb el premi Àmbit Literari.
Sinopsi
Àngel Ros és un jove apassionat per la literatura, les coses extremes, la seva xicota Ana i la música de Jim Morrison. El barceloní viu una muntanya russa d'emocions al costat de la parella, una noia sud-americana que està en mals passos. La història de la dona està envoltada de violència, cosa que fa que Ros es debati entre aquesta situació i la preocupació per un llibre que no ha aconseguit concloure.
La pista de gel (1993)
La primera edició d'aquesta novel·la va ser presentada per la Fundació Col·legi del Rei a Espanya, després de guanyar el premi Ciutat Alcalá de Henares. En aquesta oportunitat va tenir un nombre limitat d'exemplars, però aquell mateix any es va reeditar a Xile per Editorial Planeta. Es tracta del segon llibre publicat en solitari per l'autor, després de El camí dels elefants (1984).
Deu anys després es va publicar una tercera edició a càrrec de Seix Barral i una quarta al 2009 per Anagrama. La novel·la té com a eix principal un assassinat, el qual es va desentramant en apreciar diferents perspectives dels seus protagonistes sobre això. Bolaño va comentar que la seva obra tractava: “de la bellesa, que dura poc i el final de la qual sol ser desastrós”.
Sinopsi
A una pista de gel clandestina d'una població costanera de Catalunya va passar un crim. Sobre el fet hi ha diverses versions. Tres homes de nacionalitats diferents (mexicana, xilena i espanyola, respectivament) expressen en retrospectiva la seva visió sobre l'assassinat. El detectiu a càrrec té la responsabilitat no fàcil d'unir els punts concordants de les declaracions per resoldre així el misteriós cas.
Els detectius salvatges (1998)
Tal com es va dir, es tracta de la peça cimera. El text va ser publicat a Barcelona el 1998 pel segell Editorial Anagrama. És una novel·la dividida en tres parts que es desenvolupen entre els anys 1976 i 1996. El primer i el tercer segment —ambientats a Mèxic, DF, el 1975 i al desert de Sonora el 1976, respectivament— són descrits a través del diari d´un dels protagonistes, Juan García Madero.
Per la seva banda, el capítol intermedi és un compilatori de 52 testimonis que permeten tenir més detalls respecte a la travessia de dos anys (1975-1876) empresa per Arturo Belano —alter ego de Bolaño— i Ulises Lima —alter ego del poeta Mario Santiago Papasquiaro— en la cerca de la poeta Cesària Tinajero. Aquestes 52 declaracions van ser recollides al llarg de 20 anys (entre 1976 i 1996). El llibre, per si mateix, és un homenatge al moviment poètic de l'infrarealisme —anomenat “realisme visceral” dins la trama– i als seus seguidors.
Sinopsi
Els poetes Belano i Lima decideixen investigar sobre Cesària Tinajero i trobar el seu parador, doncs va desaparèixer en sòl mexicà temps després de la Revolució. Ella és la líder del moviment poètic realisme visceral, al qual pertanyen els homes.
L'esbrinament no és gens fàcil, i s'estén per dos anys en què tenen lloc un nombre considerable d'intricats esdeveniments. Quan Belano i Lima creuen donar per acabat el seu trajecte i acariciar l'anhelada presigui, la tragèdia pròpia de l'existència humana fa de les seves.
Nocturn de Xile (2000)
És la setena novel·la del literat. El text —basat en el viatge de Bolany a Santiago de Xile l'any 1999— és narrat en primera persona pel clergue dretà de l'Opus Dei, Sebastián Urrutia Lacroix. Segons paraules de l'autor, ell va buscar reflectir: “… la manca de culpa d'un capellà catòlic. La frescor admirable d'algú que per formació intel·lectual havia de sentir el pes de la culpa”.
Així mateix, Bolaño va definir la narrativa com: “... la metàfora d'un país infernal, entre altres coses. També és la metàfora d´un país jove, d´un país que no sap gaire bé si és un país o un paisatge”.
Sinopsi
Mentrestant l'eclesiàstic Urrutia jeia en un llit malalt, va narrar fets rellevants de la seva vida. Entre les peripècies hi ha un viatge a la hisenda “Là Bas”, els seus estudis a Europa als anys seixanta i les tertúlies que va mantenir amb la literata Maria Canales. No deixa per fora les càtedres de marxisme que va dictar Augusto Pinochet i la Junta Militar de Xile el 1970.
En el transcurs de la seva agonia, Urrutia va passar per molt de dolor, altes temperatures i al·lucinacions, cosa que li fa pensar que serà la seva última nit. El seu relat és detingut de vegades per un “jove envellit”, el qual es pot interpretar com un reflex de la seva consciència o com un fantasma.
Anvers (2002)
Publicada a Barcelona el 2002, és la vuitena novel·la de lescriptor. L'obra va ser dedicada als fills: Alexandra i Lautaro. Un any després de la publicació, en una entrevista per al diari El Mercuri, Bolaño va manifestar:
"Anvers m'agrada molt, potser perquè quan vaig escriure aquesta novel·la jo era un altre, en principi molt més jove i potser més valenta i millor que ara. I l'exercici de la literatura era molt més radical que avui, que procuro, dins de certs límits, ser intel·ligible. Aleshores m'importava un comí que m'entenguessin o no”.
El que expressa l'escriptor deixa entreveure que l'obra va ser elaborada molt de temps enrere. Això es pot veure afirmat en una acotació de Bolaño a La Universitat Desconeguda (2007) —poemari pòstum—, on sosté que Anvers va ser escrita el 1980, quan funcionava com a vigilant nocturn al càmping Estella de Mar, a Castelldefels.
Sobre l'autor
L'escriptor i poeta Roberto Bolaño va néixer el dimarts 28 d'abril de 1953 en Santiago de Xile. Va créixer al si d'una família de classe mitjana baixa. El seu pare, León Bolaño, va ser boxejador i camioner; sa mare, Victòria Ávalos, professora. La seva infància i inicis de l'adolescència les va viure al país natal. En fer 15 anys es va mudar a Mèxic, on va continuar els seus estudis secundaris.
El 1975 va fundar, al costat d'altres joves escriptors, el moviment poètic de l'infrarealisme. Al cap de poc temps va publicar el seu primer poemari: Reinventar l'amor (1976). Vuit anys després va incursionar en el gènere de la novel·la amb les obres Consells d'un deixeble de Morrison a un fanàtic de Joyce y El camí dels elefants (totes dues el 1984). A aquestes li van seguir altres textos, com ara: Els gossos romàntics (1993), estrella distante (1996) i tres (2000).
Reconeixements
Gràcies a l'enginyós i original de les seves obres, l'escriptor va obtenir els guardons següents:
- Félix Urabayen 1984 per El camí dels elefants (1984)
- Municipal de Literatura de Santiago el 1998 pel conte trucades telefòniques (1997)
- Herralde de Novel·la (1998) i Rómulo Gallegos (1999) per la novel·la Els detectius salvatges (1998)
- Salambó (2004), Altazor (2005) i Premi de la revista Time a la millor novel·la de l'any 2008 per 2666 (2004)
Defunció
Bolany va morir el dimarts 15 de juliol de 2003 a Barcelona (Espanya) a causa d'una insuficiència hepàtica. Si bé va deixar sense culminar diversos llibres, un dels més significatius és, sens dubte, 2666. Es tracta d´una novel·la extensa que l´autor pensava publicar en 5 parts. No obstant, la seva família va decidir presentar-la com un sol text el 2004. Ara com ara, 2666 és una de les seves obres més destacades