Metonímia en la poesia de Gabriela Mistral.
Molts escriptors xilens contemporanis han deixat una empremta inavaluable en la literatura universal. En els dos últims segles aquest país llatinoamericà ha vist néixer grans autors, altament reconeguts a nivell internacional. Diversos d'ells s'han alçat amb importants guardons, com el premi Nobel, el qual van tenir l'honor de rebre Gabriela Mistral i Pablo Neruda.
A través dels diferents gèneres literaris, aquests autors han aconseguit captivar a milions de lectors arreu de món. Obres com: Els detectius salvatges (Roberto Bolaño) I Vint poemes d'amor i una cançó desesperada (Pau Neruda) són només part de l'repertori de l'enorme llegat. A continuació, es mostrarà part del que es consideren els escriptors xilens de major impacte global.
Gabriela Mistral
Lucila de María de l'Perpetu Socors Godoy Alcayaga va néixer el 7 d'abril de 1889 a la ciutat de Vicuña (província Elqui, Xile). Provenir d'una família humil, amb ascendència espanyola i basca. La seva infància va transcórrer en diverses localitats de la província Elqui, Encara que va ser Montegrande la qual va considerar com la seva ciutat natal.
Tot i no comptar amb estudis professionals, des de 1904 va treballar com a docent, primer a l'Escola de la Companyia Baixa, després a La Pedrera i Els Cerritos. El 1910 van ser convalidats els seus coneixements i experiències per l'Escola Normal Nº1 de Sant Jaume, On va rebre el títol de Professora d'Estat.
Paral·lel als seus treballs com a docent, va escriure per als diaris el Coquimbo i amb La Veu d'Elqui de Vicunya. A partir d'l'any 1908 va adoptar el pseudònim Gabriela Mistral, usat per primera vegada en el poema "El passat". El seu primer reconeixement significatiu va arribar amb Sonets de la mort, Amb el qual l'escriptora xilena va rebre el premi dels Jocs Florals (1914).
En la seva trajectòria, Mistral va crear centenars de poemes, plasmats en diverses recopilacions. Entre aquestes destaquen: desolació (1922), tala (1938) i L'estació (1954). Així mateix, l'escriptora va ser distingida amb importants llorers, com: el premi Nobel de Literatura (1945) i el premi Nacional de Literatura de Xile (1951). Mistral va morir a Nova York a causa d'un càncer de pàncrees el 10 de gener de 1957.
Pablo Neruda
Ricardo Eliécer Neftalí Reyes Basoalto va arribar a aquest món el 12 de juliol de 1904. La seva ciutat natal va ser Parral, a la regió de l'Maule, Xile. Va ser fill de Josep de l'Carmen Reyes Morales i Rosa Neftalí Basoalto Opazo. La seva mare va morir de tuberculosi a el mes d'haver donat a llum a l'poeta. Pablo Neruda -com es faria cridar posteriorment- viure a Temuco des de la seva infantesa fins a la seva adolescència. En aquesta cuideu va realitzar els seus primers estudis, i aquesta, més endavant, va ser inspiració per a moltes de les seves obres poètiques.
El seu primer article, Entusiasme i perseverança (1917), va ser publicat al diari El Matí de Temuco. Dos anys després, va conèixer a la poetessa Gabriela Mistral, qui el va introduir en la lectura i ho va incentivar a nodrir-se amb obres de reconeguts escriptors russos. Des de 1921 va signar els seus treballs com Pablo Neruda, encara que no va ser sinó fins a 1946 quan aquest es declara com el seu nom legal.
L'any 1924 va publicar el poemari que el va llançar a la fama: Vint poemes d'amor i una cançó desesperada. Des d'allà, presentar més de 40 obres en vida i va tenir 20 treballs pòstums. En la seva trajectòria, Neruda va ser guardonat en diverses ocasions, entre elles destaquen: Premi Nacional de Literatura de Xile (1945), premi Lenin de la Pau (1966) i el premi Nobel de Literatura (1971).
Frase de Pablo Neruda.
Neruda va estar casat en tres oportunitats. Del seu primer matrimoni va néixer la seva única filla, Malva Marina Trinitat, que va morir amb només 8 anys d'edat a causa d'una hidrocefàlia. Els últims dies de vida de Pablo Neruda van transcórrer a Santiago, on va morir el 23 de setembre de 1973 a causa d'un avançat càncer de pròstata.
Roberto Bolaño
Roberto Bolaño va néixer el 28 d'abril de 1953 a Santiago de Xile. La seva infància va transcórrer entre Valparaíso, Vinya de la Mar i la localitat de Los Angeles, on va realitzar els seus estudis primaris. Als 15 anys es va mudar amb la seva família a Mèxic. Al país asteca va continuar amb els seus estudis secundaris, Els quals va abandonar un any després per tal de dedicar-se exclusivament a la lectura i l'escriptura.
En la Ciutat de Mèxic, Bolaño va conèixer a poeta Mario Santiago ia altres joves escriptors. El grup compartia diversos interessos literaris, de manera que de poc es van fer molt units. D'aquesta amistat va néixer el moviment poètic de l'infrarrealismo, Fundat el 1975. Un any després, Roberto va publicar l'obra Reinventar l'amor. Aquest poemari va ser el primer de sis que va presentar al llarg de la seva carrera, més dues edicions pòstumes. Entre els seus llibres destaquen: Els gossos romàntics (1993), tres (2000) i La Universitat Desconeguda (2007).
El seu primer llibre, Consells d'un deixeble de Morrison a un fanàtic de Joyce (1984), va ser llorejat amb el premi Àmbit Literari. No obstant això, i malgrat la seva dilatada carrera, l'obra que va catapultar a la fama a aquest escriptor va ser la seva sisena publicació: Els detectius salvatges (1998). Aquesta novel·la ho va fer guanyador de el premi Herralde de Novel·la (1998) -primer xilè a rebre-- i de el premi Rómulo Gallegos (1999).
Roberto Bolaño va morir als seus 50 anys a Barcelona (Espanya), el 15 de juliol de 2003, després de patir per molt temps de dolors hepàtics. L'escriptor xilè va deixar molts llibres sense acabar, els quals van ser publicats anys després de la seva mort. Una obra mestra va sortir d'aquesta recopilació, la novel·la 2666 (2004), amb la qual va guanyar importants premis com: Salambó, Ciutat de Barcelona i Altazor.
Alejandra Costamagna
Alejandra Costamagna Crivell va arribar a el món el 23 de març de 1970, a Santiago de Xile. Des de petita li va agradar escriure, però no va ser sinó fins a la seva adolescència que li va prendre més serietat a l'ofici. En aquesta passió va tenir molt a veure el seu professor Guillermo Gómez. En aquesta etapa de la seva vida va començar a llegir a Mistral, Neruda, Shakespeare ja Nicanor Parra; tots han estat de gran influència per a ella.
Costamagna va estudiar periodisme a la Universitat Diego Portals. Temps després, va realitzar un mestratge en literatura en aquest mateix campus. Al llarg de la seva trajectòria s'ha dedicat a dictar tallers literaris, a més, ha treballat com a redactora, comentarista de teatre i cronista de diverses revistes nacionals.
Com a escriptora, va presentar el seu primer treball el 1996, En veu baixa, el qual va obtenir molt bons comentaris i es va alçar amb el premi Jocs Literaris Gabriela Mistral (1996). Costamagna ha presentat exitoses novel·les, com ara: males nits (2000), últims focs (2005), i animals domèstics (2011). Diversos crítics han inclòs algunes de les seves obres en l'anomenada Literatura dels fills.
Alberto Fuguet
Santiago de Xile va veure néixer a Alberto Felip Fuguet de Goyeneche el 7 de març de de 1964. La seva infantesa va transcórrer a Estats Units, i no va ser sinó fins a 1975 que va tornar al seu país natal. Limitat per l'idioma, el futur escriptor va començar a llegir llibres en espanyol per familiaritzar-se amb la seva llengua materna. Va confessar que Paperutx de Marcela Pau va ser de gran influència en ell, la qual cosa es pot veure reflectit en el seu primer llibre.
Va estudiar a la Universitat de Xile. La seva primera opció va ser la carrera de sociologia, la qual va cursar per un any, però, després es va canviar a periodisme, de la qual es va graduar i va acabar sent una de les seves passions. Addicional al seu treball com a escriptor, ha llaurat una reconeguda carrera com a columnista, novel·lista, guionista, Crític de música i cinema. És reconegut per la seva influència en els escriptors contemporanis, per apostar a una literatura més real i urbana.
El 1990 va presentar el seu primer conte, sobredosi, Amb el qual va guanyar el premi Municipal de Literatura de Santiago. A l'any següent va publicar la novel·la que el va portar a l'èxit: mala ona. També destaca el seu treball: Tinta vermella, llibre que va ser adaptat a cinema el 2000. Tres anys després, va llançar una semi-autobiografia anomenada Les pel·lícules de la meva vida, Les seves últimes novel·les són: no ficció (2015) i suor (2016).