Lectures de l?any... És difícil fer una selecció entre els títols llegits al llarg de 2023, però destacaré aquests. Per descomptat, són a títol personalíssim i enquadrats en el meu gènere preferit, que és el negre, però, també se'n colen una peça teatral, del recordat Diumenge Villar, i una novel·la romàntica amb tornada a la més immortal història d'amor coneguda, la de Romeo i Julieta. Van unes breus ressenyes. Esperem que el 2024 segueixi portant bones lectures.
Lectures de l´any
Eclipsi - Jo Nesbø
La primera de les meves lectures de l'any és, és clar, l'última novel·la d'un dels meus grans, el noruec Jo Nesbø, més que esmentat per aquí. El tretzè títol de la sèrie més aclamada, la de l'inspector Harry Hole, que va tornar amb força al març per a delit de tots els seus seguidors que es compten per milions. I, com sempre, no defrauda. Aquí hi ha la ressenya estesa.
No era un home maco, i la cicatriu de color que dibuixava una jota entre la comissura dels llavis i l'orella, com si fos, atrapat en un ham, no millorava les coses. Tenia alguna cosa, cosa que resultava alhora lleig, atractiva i una mica perillosa.
I ens quedem pendents, perquè al gener es publica un nou títol, aquesta vegada de terror: La casa de la nit.
Síbaris - Diumenge Villar
Domingo Villar havia acabat aquesta obra teatral abans del seu tan sobtat com inesperat i lamentat mort el maig del 2022, que s'ha quedat com el seu darrer llegat. Una breu peça de comèdia negra (amb prou feines són poc més de 100 pàgines) que barreja l'humor amb el suspens en una història que sorprèn tant pels seus personatges com pels seus elements.
El títol al·ludeix a l'obra de un escriptor, Víctor Morel, que el va convertir en una celebritat dins del món literari després de guanyar el premi Nobel, però que es troba en un bloqueig creatiu des de fa anys, cosa que ja afecta també la seva situació econòmica. El banc amenaça d'embargar-los la casa i, a més, han d'afrontar els somnis cars de la seva brillant filla Lola, que vol anar a estudiar a Oxford. Però en Víctor prefereix refugiar-se en el seu idealisme —i excentricitats, com posar-se a parlar amb el seu gat Capone, que se n'ha anat i que està esperant, o amb un maniquí que anomena senyora Simmons— i descuidar la seva dona, Laura, abans que afrontar la realitat. Serà ella la que acabi trobant una sortida en què apareixerà un mort molt oportú.
S'ha representat ja sobre les taules, a Galícia, i ha obtingut gran èxit, i està previst que arribi a Madrid el juny del 2024.
L'ego atròfia el sentit del ridícul. Jo no arriscaré la meva reputació per unes xerrades en què un públic adult em mira com els nens a un pallasso.
Els cent amors de Julieta — Evelyn Skye
Sembla mentida que una història tan coneguda com la de Romeu i Julieta es pugui explicar de la manera com ho fa aquesta escriptora nord-americana. Basant-se gairebé en la seva pròpia història d'amor amb el seu marit i una situació límit sobre la seva salut, Skye recrea el que va poder passar amb el que va voler explicar Shakespeare si hagués estat real. Així que tenim uns Romeu i Julieta molt particulars que es van tornant a trobar en el temps i en diversos llocs i moments.
Narrada en present i des dels dos punts de vista, es tracta d'una volta de rosca molt original però amb el mateix apassionament i amor d'un mite immortal.
Em pregunto quantes vides trigaré a quedar-me sense cor.
Feu joc —Antonio Manzini
El subcap Rocco Schiavone és un d'aquells personatges que pots estimar o avorrir a parts iguals, però als que l'estimem ho hem posat en un pedestal del qual ja no baixa. I aquesta novel·la, ia la setena de la sèrie, n'és una prova més. Continua sent malenconiós, irascible, irreverent i poc ortodox en tot allò que fa i es bandeja com ningú entre el bé i el mal.
En aquesta ocasió es fica en una trama on es barregen la ludopatia, els jocs d'atzar i l'avarícia. Però a més haurà de bregar amb la seva passat, el d'abans i el més recent, on ha patit traïcions que no entén ni oblida, com la de Caterina. I amb el fantasma de la seva dona a qui també va fallar i de la mort del qual se sent responsable.
La vida no avisa. De vegades camina, passeja; altres vegades, en canvi, corre. I a nosaltres ens toca anar a la mateixa velocitat.
Ciutat dels somnis - Don Winslow
Y acabo aquest repàs a les meves lectures de l'any amb un altre dels grans del gènere negre, el nord-americà Don Winslow, que va estar passejant-se i rebent premis pel festival de Getafe Negre l'octubre passat. Per enorme disgust de tots els seus lectors, va anunciar que deixa d'escriure per dedicar-se a combatre l'auge del trumpisme al seu país. Però abans, ia l'abril del 2024, tindrem el tercer títol d'aquesta trilogia que conformen Ciutat en flames (un gran homenatge a la Ilíada) I Ciutat dels somnis, protagonitzades pel mafiós irlandès Danny Ryan.
En aquesta ocasió, i després de perdre una altra guerra de Troia amb els italians, Ryan arriba a Los Angeles i la seva història acabarà coneixent-se a Hollywood, on es dedicarà al cinema. El problema és que es torna enamorar i que segueixen els talons.
Danny es relaxa. Una mica. El millor que tenen els Escolats és que estan bojos. El pitjor que tenen els Escolats és que estan bojos.