En aquest blog ja hem parlat anteriorment de literatura xinesa i avui vinc a parlar d'un llibre de suculent títol: L'últim ballarí de Mao, De Li Conxin. Publicat a Espanya el 2010, és la història autobiogràfica de l'ballarí Li Cunxin, des de la seva infància fins a la seva edat adulta.
Li Cunxin (Qingdao, Xina, 1961) és un de tants milions de fills de pagesos xinesos que va néixer durant la revolució i règim comunista de Mao Zedong.
Quan era un nen els delegats culturals de Madame Mao van seleccionar a Li per formar part de l'Acadèmia de Dansa de Pequín. Aquesta oportunitat, al costat de la seva valentia i determinació constants, el va portar a ser un dels millors ballarins de l'món i escapar a Occident de la vida que li havia de ser imposada a la Xina comunista.
Sota aquesta aparent senzilla premissa, l'autobiografia de Li Cunxin és un recorregut per la mentalitat d'un dels molts xinesos que, després de les petites mostres d'obertura de la seva restringit país, van veure trontollar les seves ferris principis comunistes a l'topar-se de front amb la societat liberal nord-americana.
L'últim ballarí de Mao és la història d'una vida. Una existència marcada per la dominació estatal però també per la lluita i la superació personal, en la qual el ballet es converteix en l'element clau que uneix tot el bo i el dolent de la vida de Li Cunxin.
El llibre té una versió cinematogràfica homònima estrenada el 2009 i dirigida per Bruce Beresford.
Una història que ens pot ajudar a entendre la complexa realitat de la política i la vida a la Xina.