José Manuel Aparicio | Fotografia: web de l'autor.
José Manuel Aparicio és de Bilbao i es dedica a la edició i consultoria editorial a l'agència de serveis editorials Rúbrica, especialitzada en autoedició, difusió i promoció de llibres. També escriu per al diari 20 minuts al bloc de novel·la històrica XX segles. Va estar al capdavant de la web Mónparaules, que funcionava com comunitat d'escriptors i també apostava per l'edició d'autors de totes les ribes hispanoparlants.
Va ser alumne al taller literari de Ramón Alcaraz García i, molt aficionat a la investigació històrica, especialment de períodes i successos menys coneguts, ha escrit relats i dues novel·les, Bandissers, publicada el 2016, i Bellum Cantabricum, que va aparèixer el 2020. En aquesta entrevista ens en parla i de tota la seva trajectòria, on ja ha aconseguit alguns reconeixements, a més dels seus projectes i altres temes. Li agraeixo molt el seu temps i amabilitat dedicats per atendre'm.
José Manuel Aparicio — Entrevista
- Bandissers, guanyadora del IV Certamen Internacional de Novel·la Històrica Ciutat d'Úbeda el 2015, i Bellum Cantabricum, finalista del premi Narratives Històriques Edhasa el 2020, són les teves novel·les publicades de gènere històric. D'on ve aquesta afició per ell?
JOSÉ MANUEL APARICIO: Per mi sempre hi haurà dos elements fonamentals que van definir la meva inclinació per la història: els viatges familiars a ciutats monumentals que tant vaig gaudir de nen i el cinema de romans, tipus Ben-Hur, que igualment gaudia amb els meus pares i germans. Són dos fets aparentment bàsics que van tenir una gran influència en mi.
- Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
JMA: Recordo amb molt d'afecte els llibres de Senda que es llegien a EGB i, especialment, el del cavall Clavileny. Pel que fa a la primera història que vaig escriure, molt bona pregunta. La veritat és que sóc incapaç de recordar-ho. És possible que una novel·la curta sobre una missió científica a l'Antàrtida, allà pels vint-i-pocs anys, però suposo que ja abans m'hauria foguejat amb alguns relats i historietes de poc fust. He de buscar-los. M'acaba d'entrar una ansietat tremenda i necessito aclarir el dubte.
- ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
JMA: Em quedaré amb Edgar Allan Poe y Jules Verne. Em van marcar molt a l'adolescència. I el que et passa de jove, t'acompanya sempre.
- Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
JMA: M'hauria agradat conèixer el emperador August, l'individu que va finalitzar el projecte imperial que el seu oncle avi, Juli Cèsar, no va poder culminar. Pel que fa a crear un personatge, qualsevol dels que he inventat em val. Si no, l'hauria expulsat directament del llibre!
- Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
JMA: Sòl escriure amb música, encara que no sempre. És el art més pur que existeix. Un motor capaç de mobilitzar tota mena d'emocions, tan necessàries per crear.
- ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
JMA: Principalment a meu despatx, a les nits, si és possible.
- Hi ha altres gèneres que t'agradin?
JMA: Darrerament estic agafant el gust a les distòpies. també les històries de no ficció es troben entre les meves preferides. Experiències personals i coses així, pel caràcter didàctic. I de tant en tant em fico algun assaig entre pit i esquena.
- Què estàs llegint ara? I escrivint?
JMA: Estic llegint De presons, putes i pistoles, de Manuel Avilés; i 1984, de George Orwell. I estic escrivint una novel·la històrica ambientada a la Germània romana del segle I d. C.
- Com creus que està el panorama editorial?
JMA: Ni bé, ni malament, ni tot al contrari. S'edita molt i amb qualitats molt diferents. Crec que, dintre d'un ordre, és bo que hi hagi varietat. Una altra cosa és si es ven molt. En principi, Espanya no és un país amb una gran massa lectora, de manera que és difícil trobar molts autors amb grans xifres de venda. De tota manera, cadascú explica la fira segons li va. Si vens a dojo, el panorama és bo; si vens poc, un xurro.
- Com porta el moment tant cultural com social que estem vivint?
JMA: Crec que hi ha més possibilitats daccés a la cultura que mai. Fins aquí, bé. No obstant això, vivim en una societat on les presses són cada vegada més grans i, per tant, la gana cultural ha de ser satisfeta amb productes de fàcil consum. Si el portem al món de la literatura, abunden les novel·les amb un estil senzill, destinades precisament a satisfer aquest consum apressat. Ja no hi ha temps per fer una pausa i delectar-se. És com si, alhora que avancéssim en l'acostament a la cultura, retrocedíssim. Una paradoxa de les de presa pa i mulla.