Javier Alandes. Entrevista amb l'autor de L'última mirada de Goya

Javier Alandes és valencià i es va llicenciar en Economia. La seva carrera professional es desenvolupa entre la escriptura i la formació a més de conferències sobre emprenedoria, narració de contes i competències transversals. Ha publicat les novel·les Partit de tornada, La balada de David Crowe o Les tres vides del pintor de la llum. En aquesta entrevista ens parla de la més recent, La darrera mirada de Goya. Li agraeixo molt el temps i l'amabilitat dedicats.

Javier Alandes — Entrevista

• ACTUALIDAD LITERATURA: La teva nova novel·la publicada es titula La darrera mirada de Goya. Què ens comptes en ella?

JAVIER ALANDES: El 1888, després d'unes llargues negociacions, Joaquín Pereyra, cònsol espanyol a Bordeus, va aconseguir els permisos per exhumar els restes de Francisco de Goya del cementiri de La Chartreuse a Bordeus i repatriar-los a Espanya. L'universal pintor espanyol havia mort allà seixanta anys enrere. El que seria un gran triomf diplomàtic es va ensorrar quan, en obrir la cripta, van descobrir que hi havia dos cossos —el segon no van saber en primera instància a qui corresponia—, i que a l'esquelet de Goya li faltava el crani.

Aquesta és una història absolutament verídica, i quan la vaig conèixer em va interessar què havia pogut passar amb el cap de Goya i on podia trobar-se. Aquestes dues preguntes són un gran misteri que encara no tenen resposta, i jo em vaig proposar donar una possible explicació a totes dues.

Així que, en una novel·la d'aventures al més pur estil clàssic, coneixerem els últims mesos de vida de Goya a Bordeus —exiliat per les represàlies de Ferran VII als pensadors liberals—, un complot per assassinar el pintor, les persones que tenen la missió de defensar-lo i la recerca de la immortalitat. I, paral·lelament, una vegada oberta la cripta, la investigació d'una peculiar parella de detectius per intentar esbrinar on pot estar el crani.

• A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?

JA: Vaig néixer el 1974 i, per descomptat, les opcions d'oci que teníem a la infància distaven molt de les que hi ha ara. Per tant, la lectura era una activitat fonamental. Recordo devorar els còmics de Mortadelo i Filemó, Els de Astèrix, Els de Tintín... Però el primer llibre que recordo llegir va ser Fra Perico i el seu ruquet. Aquesta primera vegada en què acabes una història en què gairebé tot és text i sents que l'has compresa i assimilada és un moment que es queda gravat a la memòria.

Després van caure a les meves mans els llibres il·lustrats de Bruguera, i amb tot just deu anys vaig poder llegir Robinson Crusoe, L'illa del tresor, Un capità de quinze anys o Els tres mosqueters. Eren lectures habituals de la nostra generació. I històries que s'han quedat marcades per sempre al nostre interior.

Però per crear una història i ser capaç d'explicar-la de principi a fi calen moltes lectures i moltes històries acumulades. Sí que vaig ser capaç d'escriure petits relats a partir dels dotze anys. Però no va ser fins als divuit, ja en etapa universitària, quan vaig ser capaç d'explicar una cosa que tingués un cert sentit.

Escriptors i personatges

• A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.

JA: Sempre dic que no sóc un escriptor, sinó que sóc un lector que de tant en tant escriu una novel·la. Dos són els gèneres que marquen la meva vida lectora: les aventures i el detectivesc.

D'aquesta manera, i des de les meves primeres lectures, Joseph Conrad, Melville, Stevenson o verne són aquests escriptors a qui sempre tornar. Igual que Agatha Christie, Conan Doyle o Georges Simenon. Però si algú he de trucar referent és a Arturo Pérez-Reverte. 

• A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear? 

JA: Els escriptors ens fixem molt en com són tècnicament les escriptores i escriptors que admirem. Com creen l'estructura, la trama principal i les subtrames i, sobretot, els personatges.

Sherlock Holmes és el meu personatge de capçalera a qui, Conan Doyle, a més de dotar d'una complexa personalitat, va construir al seu voltant un mètode deductiu que encara avui continua sent inspiració. Així que, Holmes és el personatge que m'hauria agradat conèixer.

I quant al personatge a qui m'hauria agradat crear, em quedo amb Fermín Romero de Torres, el personatge secundari que va crear Carlos Ruiz Zafon en L'ombra de vent. Cercavides, canalla, amb un passat que amaga però amb un cor enorme. Amb una manera de parlar molt particular i un estoïcisme a prova de bales.

Costums

• A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir? 

JA: Més que manies, diria «costums». Totes les persones que escrivim adquirim uns hàbits a mesura que ens anem coneixent.

La meva principal «mania» és començar i acabar un capítol en una única sessió d'escriptura. Com que els meus capítols són d'unes 3.000 paraules, entre llegir un parell de capítols anteriors, escriure el capítol en qüestió i repassar-lo, em costa unes cinc hores. Així que si no tinc cinc hores, no em poso a escriure.

• A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho? 

JA: No tinc un moment favorit, ja que les cinc hores que dedico a les meves sessions no sempre me les puc programar a la mateixa hora. Però em sento molt còmode al meu despatx de casa, envoltat de llibres, pòsters i la meva col·lecció d'objectes de pel·lícules, que m'aporten molta inspiració.

La meva cadira, el meu ordinador i una infusió de gingebre.

• A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin? 

JA: Com comentava abans, el gènere de aventures i el detectivesc són els meus preferits. Però llegeixo també molta ciència-ficció. Sense anar més lluny, acabo de rellegir els tres llibres de la Trilogia dels tres cossos, de Cixin Liu. 

Alguna cosa de fantasia també m'agrada, i visc esperant el tancament de la Trilogia de l'Assassí de Reis, de Patrick Rothfuss (que s'està fent esperar més del desitjat).

• A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?

JA: No escric tot l'any. escriure una novel·la em suposa un procés molt exigent, del qual acabo extenuat, i dedico uns quatre mesos a l'any per a un primer esborrany. I en això estic, al procés d'escriure una nova novel·la. Continua tractant sobre art, segueix tractant de aventures, segueix tractant d'un misteri (fins aquí puc llegir).

Mentre escric, les meves lectures són de documentació de la novel·la. Així que, per exemple, aquests dies estic amb La sang del pare de Alfons de Goizueta, que toca tangencialment un aspecte de la meva nova novel·la. A més a més de ser la novel·la finalista del Premi Planeta, Alfonso és company d'agència de representació literària.

Javier Alandes — Panorama actual

• A EL: Com creus que està el panorama editorial?

JA: Crec que estem al moment de més democratització de la història pel que fa a la indústria literària. Hi ha moltes editorials, de tota mena de mides, i hi ha alternatives, fins i tot a cost zero, per a persones que volen autoeditar-se. Així que, avui dia, qui vulgui tenir a les mans la seva pròpia novel·la, anar a fires o fer presentacions ho té més a l'abast que mai.

Això vol dir que hi ha multitud de novetats editorials a l'any —es diu que una seixantena de mil— i, per tant, les vendes estan molt atomitzades, molt segmentades. Intentar vendre mil exemplars ha esdevingut alguna cosa a l'abast de molt pocs. Per això, com sempre dic en cursos i xerrades, ningú no s'ha de ficar a escriure pels rendiments econòmics.

• AL: Com porta el moment tant cultural com social que estem vivint?

JA: Crec que jo no sóc la persona adequada per valorar de manera general situacions culturals i socials. Però sí que estic en contacte amb el món literari, i crec que la literatura està vivint un gran moment.

A la meva ciutat, València, s'obren noves llibreries, hi ha presentacions diàriament, i un ambient literari ric i divers. I el que també és cert és que les vendes de llibres estan a l'alça, de tota mena de gèneres, que les plataformes de televisió adapten a autores i autors nacionals i que la llista dels més venuts la copen històries d'autors espanyols.

Fer-se un forat al mercat és molt complicat, però treballant de valent i creant una comunitat de persones lectores interessades en les nostres històries, és possible.