Francis Scott Fitzgerald naixia un dia com avui de 1896 i està considerat com un dels millors autors del segle XX. Membre de la Generació Perduda dels anys vint, la seva novel·la més coneguda és El gran Gatsby (1925). Ho recordem amb aquesta selecció de frases i fragments de la seva obra.
Francis Scott Fitzgerald — Frases i fragments
Contes de l'edat del jazz
Col·lecció d'històries dividides en tres grups, que van ser publicades a revistes. Destaquen els relats El curiós cas de Benjamin Button (que va tenir una versió cinematogràfica el 2008) i Un diamant tan gran com el Ritz.
- No era un error: veia un home de setanta anys, un nounat de setanta anys, un nounat a qui les cames se li sortien del bressol on descansava.
- Se'n va apoderar una certa rigidesa, la sang li va afluir a les galtes i al front, i va sentir a les orelles el palpitar constant de la sang. Era el primer amor.
- Sou vosaltres, els joves amb energia i vitalitat, els que teniu un gran futur per endavant.
- No em casaré mai —va arribar a dir—. He vist molts casaments, i sé que un matrimoni feliç és una cosa raríssima. I ja sóc massa vell.
- La columna de viatgers que esperava per agafar el tren em va semblar tan remota com els habitants d'un altre món, però jo era qui s'allunyava a la deriva i els deixava enrere.
- Tota la vida era clima: esperar, sota aquella calor en què els fets no tenien sentit, que tornés la frescor, acaronadora i suau com una mà de dona sobre un front cansat.
El gran Gatsby
Amb les seves adaptacions al cinema de 1974 que va protagonitzar Robert Redford, I de 2013 amb Leonardo DiCaprio.
- És un gran avantatge no beure entre gent que beu molt. No parles de més i en el moment oportú et pots permetre alguna irregularitat menor perquè tots estan tan cecs que ni se n'adonen o no els importa.
- No jutjar és motiu d'esperança infinita.
- Era un do extraordinari per a l'esperança, una disponibilitat romàntica com mai no he conegut en ningú i com probablement no tornaré a trobar.
- Era un d'aquells rares somriures capaços de tranquil·litzar-nos per a tota l'eternitat, que només trobem quatre o cinc vegades a la vida.
Suau és la nit
- Quan t'emborratxes no trenques res excepte tu mateix.
- No et demano que m'estimis sempre així, però et demano que recordis. En algun lloc dins meu sempre hi haurà la persona que sóc aquesta nit.
- En qualsevol cas, no heu de confondre una sola falla amb una derrota final.
- Parlaven sense rumb, cadascú parlant per l'altre…
Crack-up
Col·lecció d'assajos, Super Mario Bros inèdites i apunts autobiogràfics.
- Parlo amb l'autoritat del fracàs.
- El món només existeix als teus ulls… Pots fer-ho tan gran o tan petit com vulguis.
- En una veritable nit fosca de l'ànima sempre són les tres de la matinada, dia rere dia.
- El problema no té una connexió necessària amb el desànim: el desànim té un germen propi, tan diferent dels problemes com l'artritis és diferent d'una articulació rígida.
- L´estat natural de l´adult sensible és una infelicitat qualificada.
- Vaig evitar els escriptors amb molt de compte perquè poden perpetuar problemes com ningú més pot.
A la teva edat — fragment
«I, mentre circulava a la llum hivernal del crepuscle, va seguir el raonament fins a arribar a una conclusió sense precedents. Potser en va tenir la culpa l'hora del dia, ja que els aparadors de les botigues que resplendiaven a l'aire fred, les campanetes d'un trineu, el rastre blanc i brillant de les pales a les voreres, la immensa llunyania de les estrelles, li tornaven les sensacions d'altres nits de feia trenta anys. Per un instant les noies que havia conegut llavors es van escapolir com a fantasmes dels seus actuals i pesats cossos de llevadores i van voletejar davant seu entre rialles gebrades, seductores, fins que un agradable calfred li va recórrer la columna vertebral».
Francis Scott Fitzgerald. Sobre l'escriptura — Larry Phillips
- Un autor ha d'escriure per als joves de la seva generació, per als crítics de la següent i per a tots els professors del futur.
- Pots pagar una mica de diners, però què fer quan has jugat amb els sentiments d'algú? L'escriptor es veu impulsat contínuament pel seu temperament a cometre danys que no podrà reparar mai.
- No et desmoralitzis si el teu relat no té èxit. Tampoc et donaré ànims perquè sí. Si vols triomfar hauràs de salvar uns quants obstacles i aprendre de lexperiència. Per ser escriptor no n'hi ha prou amb desitjar-ho. Si tens alguna cosa a dir i creus que ningú ho ha dit fins ara, has de sentir aquesta cosa amb prou intensitat per trobar una manera igualment original de dir-ho. Així, allò que hagis de dir i la manera de dir-ho es fondran tan íntimament com si haguessis concebut les dues coses juntes.