Estiu en vermell
Estiu en vermell és el primer volum de la sèrie policial Comissària Ruiz, escrita per la premiada periodista i autora espanyola Berna González Harbour. L'obra va ser publicada per primer cop el 2012 de la mà de l'editorial RBA. Més tard, la trama dels protagonistes es va estendre a Marge d'error, Les llàgrimes de Claire Jones y El somni de la raó. Les darreres dues van ser finalistes del premi Hammett.
Quant a Estiu en vermell, les crítiques tant dels especialistes com dels lectors són mixtes. Alguns han gaudit de la inusual narrativa trepidant del noir de Berna González Harbour, mentre que altres discuteixen el que consideren una manca de profunditat per part dels personatges d'aquesta obra. D'altra banda, un dels punts forts és una trama que transita entre allò entretingut i interessant.
Sinopsi de Estiu en vermell
Madrid, estiu del 2010
La península ibèrica celebra els dies del Mundial de futbol. Les persones no perden la fe mentre es donen els avenços tortuosos de l'equip d'Espanya a Sud-àfrica. Aquest és el context social que corre durant el 2010, però, com gairebé sempre passa a la vida real, hi ha alguna cosa més a les ombres, un esdeveniment que ningú esperaria trobar-se i que, quan esclata, sacseja la societat d'una manera terrible.
La comissària María Ruiz i el seu equip s'han d'enfrontar a un assassinat, el qual serà només la punta del Iceberg d'una situació més delicada que es relaciona amb l'església catòlica, l'educació clerical i els menors d'edat d'aquestes entitats. Al principi, un jovenet sense identitat rastrejable apareix mort. Ruiz és acompanyada pel veterà periodista Luna i un talentós informàtic, Tomás.
Un lloc en crisi
Pocs autors espanyols s'han atrevit a parlar sobre la pederàstia que precedeix l'església catòlica i els seus acòlits. És una temàtica delicada que cal abordar amb el respecte que les víctimes necessiten. A Estiu en vermell hi ha una frase que, probablement, podria resumir el conflicte amb què arrosseguen els monàstics: “La nostra Santa Mare Església té el seu propi ritme, que és el ritme del Senyor, i té la seva pròpia justícia que és la justícia de Déu”.
La mateixa trama gira al voltant d'aquests joves assassinats, la qual comença amb dos noms: Samuel Gómez Pescador i Alejandro Sánchez Gandaretes. El primer va ser prèviament escanyat i violat a l'estany del parc madrileny Joan Carles I. El segon, un noi menor de disset anys el cos del qual van trobar en una platja santanderina. També va ser escanyat.
Símbols especials i connexions aterridores
Aviat, la comissària Ruiz s'adona que els dos joves compartien un tatuatge molt estrany, a més a més d'una relació prèvia. Però qui hauria pogut ser el responsable d'aquesta desgràcia associada a aquests nois? Per esbrinar-ho, la Maria es desplaça cap a Santander, on comptarà amb l'ajuda de Carlos Fuentes. Entre ells hi ha unes fotografies pornogràfiques gai.
Hi reconeixen les cares d'Alexandre amb una sèrie d'adults i joves. Gràcies a l'obtenció d'aquestes fotografies, la comissària María Ruiz planifica una entrevista amb el pare Damián, que li confessa conèixer la identitat dels exalumnes del col·legi Els Penitents. Alhora, els informàtics de Madrid revisen l'ordinador de Samuel, i descobreixen que aquest i Alejandro eren amics a Facebook.
Qui és el culpable?
Una mica després, una germana de la víctima assenyala un sacerdot pertanyent a un col·legi on estudiava Alexandre. Alhora, el periodista Luna conversa amb la mare de Samuel, i se n'assabenta que el seu fill i Alexandre van assistir a un campus bàsquet del Col·legi Els Penitents a Lerma durant l'estiu anterior. Allà, el coordinador era un capellà.
Investigant pels seus propis mitjans, Carlos Fuentes s'adona que Alexandre no era precisament un noi innocent, sinó un oportunista i provocador que feia xantatge als altres nois amb mostrar les fotos que ell mateix feia al moment de les orgies. Mentrestant, Maria es queda a Los Penitentes a Lerma i descobreix que el seu principal sospitós és el culpable de les malifetes sexuals i les seves conseqüències posteriors.
Estil narratiu de Berna González Harbour
Es podria dir que la novel·la negra està de moda. En ella, gairebé sempre es presenta un estil enrevessat i trepidant que no tendeix a deixar descansar al lector, a més de posseir una prosa molt simple. Tot i això, un dels aspectes més destacats de Berna González Harbour és la seva forma d'escriure, la qual és molt més literària que la de la majoria dels novel·listes de negre.
Al millor estil d'Àngela Banzas a La conjura de la boira o L'ombra de la rosa, Estiu en vermell es regeix per un estil narratiu força poètic per tractar-se d'un llibre policíac. D'altra banda, a diferència del que sol veure's en aquest gènere, l'estructura flueix de forma natural, i es pot seguir des del principi fins al final sense aturar-se a buscar pistes a les primeres pàgines.
Sobre l'autora
Berna González Harbour va néixer el 1965, a Santander, Espanya. Va estudiar Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid. Com a periodista, va ser col·laboradora de mitjans com Ara com ara, Vés, El País, el Sol y El Periódico de Catalunya. En aquest últim va ser corresponsal a Moscou.
Va debutar en l'àmbit literari amb un relat, amb què va guanyar l'accèssit del Premi José Hierro el 1995. A partir de llavors, l'autora va publicar contes i novel·les que, al llarg dels anys, ha estat premiades amb diversos reconeixements, com l'Associació de Llibreters de Cantàbria, el Premi Estrañi de mans de l'Associació de Periodistes de Cantàbria i el premi del festival Granada Noir per la seva trajectòria.
Altres llibres de Berna González Harbour
novel·les
Sèrie de la comissaria Ruiz
- Marge d'error (RBA, 2014);
- Les llàgrimes de Claire Jones (Edicions Destino, 2017);
- El somni de la raó (Edicions Destino, 2019).
Altres
- Els cérvols arriben sense avisar (RBA, 2015);
- el pou (Planeta Llibres, 2021).