Fotografia: Berna González Harbour. Perfil de Twitter.
Berna González Harbour, Escriptora, periodista i col·laboradora cultural, té una trajectòria més que considerable i important i en el gènere negre en particular. La creadora de la comissària Ruiz ha tret nova novel·la a el mercat, titulada El pou. Amb l'anterior, El somni de la raó, Es va emportar el premi Dashiell Hammett 2020, Atorgat per la Setmana Negra de Gijón a la millor novel·la de l'gènere en espanyol. Abans va ser finalista el mateix premi amb Les llàgrimes de Clara Jones. En aquesta entrevista Berna ens parla sobre aquesta última obra a més de molts altres temes, com els seus autors favorits, les seves lectures i projectes actuals o com veure el panorama editorial actual. així que li agraeixo moltíssim el seu temps per atenderme, així com la seva amabilitat.
Berna González Harbour també ha estat i és membre de diversos jurats literaris i fa poc la vam poder veure com convidada al festival de Manxa Negra, A Ciudad Real. En la seva faceta periodística és sotsdirectora de El País, On va ser editora de babelia i enviada especial. Porta el programa sobre llibres Què estàs llegint? i participa a la tertúlia de Ara per ara, A la Cadena Ser.
BERNA GONZÁLEZ HARBOUR - Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: El pou és la teva última novel·la. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
BERNA GONZÁLEZ HARBOUR: el pou és un thriller periodístic a partir de la caiguda d'una nena en un pou i el circ mediàtic que es munta al voltant. Part d'una Reflexió durant el cas de Julen i altres successos que s'han convertit en entreteniment nacional i en pur sensacionalisme, Més que en periodisme de qualitat.
- A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
BGH: Va haver-hi molts, des Alícia al país de les meravelles als contes de Andersen. Vaig passar la infància escrivint munt de Super Mario Bros a primeres, pares, germans, amigues i aquí vaig cultivar l'amor a l'escriptura. Llàstima que avui ja no s'escriguin cartes, era un bagatge brutal.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
BGH: Cees Nooteboom. Alice Munro. Sense oblidar mai als russos com Dostoievski, Gogol o Tolstoi o llatinoamericans com els de l' auge.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
BGH: Qualsevol de l' antic Testament. Em fascinen aquests personatges imperiosos disposats fins i tot a sacrificar un fill. Mai els entendré i per això m'atrauen.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
BGH: Un cafè és l'única mania, l'única addicció per posar-se a escriure. Per llegir, el que sigui.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
BGH: He escrit en hospitals, en aeroports, en passadissos, al llit, a la platja o en qualsevol lloc. Sempre al matí. La frescor mental només em passa al matí.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
BGH: La ficció en general. I l'assaig i poesia, és clar.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
BGH: Llegeixo la sèrie de Ali Smith en Nòrdica. I estic lliurant un assaig sobre Goya, Una petita sorpresa.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
BGH: Si ets escriptora escrius, si escrius vols publicar. Ho vaig intentar i va passar. Sense més. L'acollida va ser bona i el panorama editorial ha superat perfectament la pandèmia i la crisi de el paper.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
BGH: Hi ha moltes coses positives, també des del punt de vista literari: la consciència de vulnerabilitat, la fixació de prioritats, la fortalesa que ha emergit en nosaltres. Fins al dolor és una gran matèria primera per a escriure, que no és sinó excavar profund en el nostre interior.