Miguel Delibes.
El sector cinematogràfic és un dels que es fixa molt en el literari per adaptar novel·les i llibres que tenen èxit o creuen que en poden tenir. Així és com tenim grans llibres de Miguel Delibes que es van emportar al cinema.
Però quins ells poden ser considerats els millors? Tenint en compte que de vegades les adaptacions dels llibres al cinema no solen agradar gaire als lectors, hem de dir que hi ha nou d'aquestes adaptacions de Miguel Delibes que sí que val la pena. Les repassem?
De grans llibres, grans pel·lícules
Com t'hem dit abans, trobar una adaptació d'un llibre que segueixi fidel la història, que no s'inventi res i que tingui tant d'èxit com el llibre no és fàcil. Afortunadament, amb els llibres de Miguel Delibes la cosa canvia i sí que es poden trobar grans pel·lícules.
No només d'ell, hi ha moltes altres adaptacions que han estat aclamades i que els lectors han aplaudit la feina feta per intentar condensar el llibre en una, dues o tres hores de pel·lícula.
pel·lícules com El padrí, Psicosi, Carrie, La llista de Schindler, Els sants innocents, Doctor Zhivago… són algunes adaptacions cinematogràfiques que van tenir moltíssim èxit i que, basades en llibres, van saber agafar el més important d'aquest i no desvincular-se'n.
Per la seva banda, altres que també van tenir èxit no van agradar tant als lectors. Per exemple, Harry Potter o El senyor dels anells.
Les pel·lícules basades en llibres de Miguel Delibes
Centrant-nos en els llibres de Miguel Delibes, aquest autor ha estat un dels que més adaptacions dels seus llibres ha rebut, i les pel·lícules han tingut prou èxit per no sortir-se massa dels llibres.
T'expliquem a continuació nou d'aquestes pel·lícules.
Els sants innocents
El llibre de Los santos innocentes va ser publicat el 1981, mentre que la pel·lícula va saltar el 1984. De tots els llibres de Miguel Delibes, aquest és un dels més coneguts. I, per tant, aquesta pel·lícula també és de les més conegudes de les adaptacions.
A més, va ser premiada. Va rebre el Premi a la millor interpretació (per a Francisco Rabal i Alfredo Landa), el premi Fotogrames de Plata (per a Francisco Rabal); el premi ACE de Nova York (per a Alfredo Landa) i una menció al Festival de Cannes.
La història ens centra en l'època franquista on hi viu una família de pagesos sota el poder d'un terratinent. Tot i això, encara que la família ja ha desistit dels seus somnis de ser lliures i poder fer el que vulguin, intenten que els seus fills siguin capaços d'abandonar aquesta vida.
el camí
El camí va ser la primera adaptació dels llibres de Miguel Delibes. I a més, va ser dirigida, el 1963, per una dona, Ana Mariscal.
La història se centra en Daniel, un nen que ha de deixar el poble i estudiar a la ciutat. Al llarg del llibre i la pel·lícula Daniel va rememorant els records que té del seu poble, de la gent que l'han tingut cura, etc.
El príncep destronat
Quatre anys va ser el temps que va passar entre la publicació del llibre de Delibes i l'adaptació al cinema, per part d'Antonio Mercero.
La novel·la, que es basava en una família que tenia un fill petit de quatre anys, tractava el canvi d'aquell nen de ser fill únic a haver de passar a un «segon pla» pel naixement de la seva germana. La gelosia, l'enveja, la por de perdre l'afecte dels pares… són temes que es tracten al llibre, i les aventures i les desventures d'aquest petit per intentar tornar a tenir el seu rol de príncep de la casa.
les rates
Una altra de les pel·lícules que va trigar força respecte a la publicació del llibre (en concret, trenta-sis anys), va ser aquesta. És la darrera pel·lícula dirigida per Antonio Giménez-Rico i ens situarà als anys 50.
En un poble de Castella hi viu un nen, Nini, amb els pares en una casa cova on mengen rates d'aigua. Ell no ha estudiat, simplement ha après de la vida. El problema és quan intenten treure'l d'aquesta vida.
El disputat vot del senyor Cayo
Aquesta adaptació al cinema sí que va trigar alguns anys més respecte a la publicació del llibre. Va ser dirigida per Antonio Giménez-Rico, igual que altres pel·lícules com El meu idolatrat fill Sisí i Las ratas.
La trama es basava en Rafael, un jove diputat socialista que assisteix al?enterrament d?un dels seus amics. Allí es troba amb una antiga amiga i tots dos rememoren els records que els van unir, juntament amb el seu amic, el 1977, on van conèixer el senyor Cayo, un home amb una gran saviesa popular.
El meu idolatrat fill Sisí
Delibes, i el director d'aquesta adaptació, ens situa el 1936. A Castella.
Està imminent la guerra civil i en aquesta època el burgès Cecilio Rubes intenta mantenir-se neutral. Al llarg del llibre i la pel·lícula, anem coneixent més sobre la vida daquest home a través de la seva dona i de la seva amant, i com la vida va engolint el protagonista.
L'ombra de l'xiprer és allargada
L'ombra de l'xiprer és allargada va ser una de les obres de Miguel Delibes que va guanyar el Premi Nadal. Dirigida per Luis Alcoriza, aquesta pel·lícula s'enorgulleix d'haver estat nominada als Goya com a Millor guió adaptat i d'haver guanyat el premi al millor muntatge (Cercle d'escriptors cinematogràfics).
Si no heu llegit la novel·la, la història és senzilla. Ens trobem a Àvila. Allí, Pedro és un nen de nou anys que passa a viure amb el seu mestre, Don Mateo, mentre aquest ho educa. Amb ell viuran Alfredo i la seva germana, els fills de Don Mateo i la seva dona.
Diari d'un jubilat
Dins dels llibres de Miguel Delibes, n'hi va haver uns quants que van ser adaptats el mateix any que sortien les seves novel·les. Com és el cas. Ara bé, encara el llibre es diu Diario de un jubilado, la pel·lícula es va estrenar com a «Una parella perfecta».
La trama? Un home d?uns 40 anys que es troba a l?atur i un vell homosexual i poeta. Tots dos estableixen una relació amistosa i professional. Però quan els problemes comencen a arribar la relació s'haurà d'enfrontar a aquestes alteracions.
Terres de Valladolid
Terres de Valladolid és, en realitat, un guió basat en l'obra de Miguel Delibes. Va ser publicat el 1966 per César Ardavín i presentat per Concha Velasco.
En realitat, el que van fer va ser donar una visió de com era el Valladolid de Delibes.
De totes les adaptacions cinematogràfiques dels llibres de Miguel Delibes, n'has vist totes? Quina és la que més t'ha agradat?