L'ombra de l'xiprer és allargada, de Miguel Delibes

L'ombra de l'xiprer és allargada.

L'ombra de l'xiprer és allargada.

L'ombra de l'xiprer és allargada és una obra escrita per Miguel Delibes Setién en l'any 1948. Està catalogada com una novel·la d'aprenentatge on la mort exposa la vulnerabilitat perpètua de l'ésser humà, convertit en víctima de la seva pròpia circumstància. En contraposició, l'amor ostenta un paper determinant en les relacions internacionals.

La por a el dolor es mostra com a desencadenant natural de l'pessimisme existencial que domina els protagonistes masculins de la narració. Igualment, el cristianisme és un aspecte catalitzador de l'acceptació de les pèrdues sentimentals. Finalment, els sentiments de solitud i desolació se superen gràcies a bons valors com la força de voluntat, la moral i l'educació.

Sobre l'autor

Miguel Delibes Setién va ser un destacat intel·lectual espanyol nascut a Valladolid, el 17 d'octubre de 1920. Es va donar a conèixer com un novel·lista d'estil tradicional, encara que també va obtenir un doctorat en Dret, va ser catedràtic en Història de l'Comerç, periodista i cap de el diari El Nord de Castella.

El seu inici en les lletres

El seu excels treball literari va començar dins el gènere de la novel·la tradicional amb L'ombra de l'xiprer és allargada, per la qual, rep el Premi Nadal el 1948. Durant la següent dècada va continuar la seva tasca amb destacades publicacions com Encara és de dia (1949), el camí (1950), El meu idolatrat fill Sisí (1953) i El full vermella (1959).

Un ampli catàleg

Miguel Delibes Setién va estendre la seva llista d'excel·lents llibres durant les dècades successives amb les rates (1962), Cinc hores amb Mario (1966), Les guerres dels nostres avantpassats (1975),  Els sants innocents (1981), Senyora de vermell sobre fons gris (1991), Vedat de caça (1992) i el heretge (1998) entre d'altres. Així mateix, ell és l'autor de contes molt ben elaborats com la mortalla (1970), El príncep destronat (1973) i el tresor (1985).

Miguel Delibes i el cinema i el teatre

Alguns dels títols de l'autor, com Els sants innocents, Han estat portades a el cinema. Igualment, Cinc hores amb Mario y Les guerres dels nostres avantpassats han estat adaptades a el teatre. La seva escriptura demostra un vincle molt fort amb el seu lloc d'origen, Valladolid, i amb la religió, oferint la seva perspectiva d'un catòlic liberal.

Una visió crítica de la societat

A mesura que progresó en la seva carrera, Delibes Setién evolucióó cap a un plantejament crític de la societat amb referències molt marcades sobre els excessos i la violència de la vida a les ciutats. Molts dels seus arguments giren entorn de la denúncia de la injustícia social, la seva apreciació irònica de la petita burgesia, la rememoració de la infància i la representació dels hàbits i valors de l'entorn rural.

Miguel Delibes.

Miguel Delibes.

Els premis durant la seva carrera i al final dels seus dies

A Miguel Delibes Setién se'l considera un dels autors més prominents de la literatura en llengua espanyola. Apart de el Premi Nadal, les condecoracions més notòries que va obtenir van ser el Premi de la Crítica el 1953, el Premi Príncep d'Astúries de 1982, El Premi Nacional de Lletres Espanyoles en 1991 i el Premi Miguel de Cervantes a 1993.

L'escriptor mUrío en la seva estimada ciutat natal, Valladolid, el 12 de març del 2010. Actualment pot aconseguir-se la història de la vida d'l'autor totalment gratuïta per la web.

Anàlisi conceptual de la novel·la

L'argument gira al voltant de l'evolució sentimental, psicològica i espiritual de Pere. A causa de les pèrdues doloroses esdevingudes durant la seva infància i joventut, el personatge principal proposa desprendre de tots els elements que tenen valor significatiu per a ell. Llavors, sorgeix l'anomenada «teoria de l'desasinamiento», denominació atorgada pel protagonista.

La transversalitat d'aquesta novel·la té tots els elements característics d'una novel·la d'aprenentatge. La filosofia de la pensada metafísic s'esmicola mitjançant una anàlisi introspectiu de el personatge en una estructura de pensament molt emmarcada dins dels preceptes cristians.

aquesta novel·la va representar la consagració de Miguel Delibes Setién. L'escriptor val·lisoletà va demostrar una enorme versatilitat a l'ésser capaç d'abordar de forma fluïda diferents competències bàsiques sobre ciutadania, problemàtiques socials, autonomia i iniciativa personal. L'autor també reflecteix la seva visió sobre la moral, la força de voluntat i l'educació com a qualitats indispensables per poder superar-se en la vida.

Resum

Pere és un ésser traumatitzat i en permanent angoixa a causa de les pèrdues sentimentals que va patint amb el pas el temps. És orfe (no recorda als seus pares), li toca créixer sense la calor humà tan necessari per a la felicitat d'un nen. Aquesta mancança es va accentuar pels seus tutors: primer el seu oncle i després l'educació rebuda del senyor Mateu, un mestre que li inculca una percepció pessimista de l'existència.

La mort és el destí inevitable que es porta tot el que importa a Pere: els seus familiars estimats, el seu amic Alfredo i la seva terra natal, Àvila. La guerra és descrita com l'ombra de destrucció que plana sobre tot entorn tranquil que toca. En aquest context de tremenda crisi existencial, Pere decideix esdevenir un marí sense amor i sense possessions.

La por a el patiment es torna malaltís a al punt que qualsevol pèrdua petita incrementa el seu desig d'aïllament i autoprotecció. Per això procura evitar en la mesura del possible el contacte prolongat amb altres persones, objectes o llocs que poguessin generar el seu afecte. No obstant això, Pere no pot evitar enamorar-se d'Jane, en conseqüència, la seva postura flaqueja i torna a sentir-se vulnerable.

En el moment clímax el decés de Jane reviu tots els pensaments, sentiments i afliccions que tan a consciència tracte d'evitar des de la seva infància. Però l'estimada va obrir d'una manera irreversible el cor de Pere. En conseqüència el protagonista entén a l'desasinamiento com una fase circumstancial de la seva vida.

Frase de Miguel Delibes.

Frase de Miguel Delibes.

Finalment, Pere es liberó de tot el pes del seu passat a l'acceptar i apreciar a cada un dels instants que pot recordar, Donant especial valor als moments que va poder compartir amb els seus éssers estimats. La novel·la, en si, en un text per inspirar.

Article relacionat:
Textos literaris que inspiren

fragment

«En aquest període i durant totes aquestes peripècies vaig continuar vivint com sempre, només per a mi mateix. La vitalitat externa no podia conmoverme perquè no la coneixia; rebutjava totes les seves possibles temptacions i va arribar un moment en què creia cosa senzilla seguir sense titubejos la línia que m'havia imposat per endavant. Suportava una existència obtusa, roma, sense prominències ...

"... És clar que tampoc les enyorava. M'havia fet a viure així i qualsevol passatgera variació em neguitejava remenant en la meva ànima el pòsit de la meva pessimisme. D'aquesta manera gairebé vaig aconseguir el punt d'estabilitat que buscava de tants anys enrere: viure autònomament, sense connexions cordials, sense afectes ... L'únic nexe que em lligava al meu passat era el record d'Alfredo i la casa del meu mestre amb la preciosa càrrega dels seus habitants. »


Un comentari, deixa el teu

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.

  1.   Delvis Toledo des Cienfuegos va dir

    L'ombra ... va ser per a mi una lectura memorable: caminar al costat de Pedro pels carrers nocturnes d'Àvila, va ser meravellós. Potser l'atmosfera pessimista sigui mal vista per alguns crítics o altres lectors, però crec que vaig resultar un increïble recurs que consagra la novel·la d'una manera singular, que he vist poc en altres textos.
    Fascinant!