El mite de Sísif
El mite de Sísif -o Li Mythe de Sisyphe, pel seu títol original en francès— és un assaig filosòfic escrit pel periodista, novel·lista i premi Nobel de literatura (1957) Albert Camus. L'obra va ser publicada per primera vegada l'octubre del 1942, de la mà de l'editorial Éditions Gallimard. Igual que l'estranger y plaga, aquest és un dels grans textos de l'escriptor, sent discutit en innombrables ocasions.
tant l'estranger com a El mite de Sísif van aparèixer a la mateixa data, revelant al públic el talent literari, la capacitat de reflexió teòrica i la sensibilitat ètica de Camus. L'autor solia escriure teatre, assaigs, narrativa i ressenyes. A través d'aquests mitjans solia explorar la riquesa i ambigüitat de la condició humana.
Origen del mite de Sísif
El nom de l'assaig de Camus té l'origen en —valgui la redundància—, el mite de Sísif, un rei grec que era conegut per mentir, embaucar i manipular els pobladors del seu regne. Un dia, va enganyar a Tànatos, la mort, i, quan va anar a parar a l'inframón, va estafar el déu Hades perquè el revisqués i li tornés la seva joventut i bellesa. Després d'envellir, Sísif va tornar a morir.
No obstant això, no va ser Tánatos qui va anar a buscar-lo, sinó Hermes, el déu de les mentides. L'ésser diví va aprofitar l'admiració de l'ancià per proposar-li un tracte. El va portar davant d'un turó i li va prometre que, si era capaç d'empènyer una pedra i fer que aquesta es quedés quieta al cim, ho convertiria en un olímpic. L'home ho va acceptar. Per tant, va passar tota l'eternitat empenyent la roca.
Sinopsi de El mite de Sísif
Càstig diví o metàfora de la filosofia de l'absurd?
Aquesta obra d'Albert Camus es divideix en quatre capítols i un apèndix. Com un idealista de la filosofia de l'absurd, Camus veu Sísif com un apassionat que lluita contra el silenci irracional del món. Així, el text planteja una premissa interessant: si la vida no té sentit, per què no invertir-la fent allò que realment s'estima? D'aquesta manera, l'absurdíssim de Camus no s'enfoca negativament.
De fet, la seva filosofia enarbora els fonaments per utilitzar l'absurd com un reforç que defensa valors com la llibertat, la solidaritat i el suport entre els ciutadans. En principi, l'estructura de l'obra és una mica caòtica. De mica en mica, però, Camus va exposant els seus principis, per després mostrar el mite de Sísif i compondre les seves metàfores a través d'ell.
La comparació de l'home modern amb el rei grec
El mite de Sísif descriu la iconografia de l'heroi absurd. És a dir: l'home que sucumbeix davant les passions i es mostra despreocupat davant el sentit profund de l'existència. Al cap ia la fi, aquesta no té un sentit aparent, llavors l'home no s'hauria de preocupar per alguna cosa que, o bé, no existeix, o bé, no afectarà la seva vida quotidiana.
En aquest sentit, l'heroi absurd es dedica a no acabar res, precisament per la passió que sent cap a la vida i tot allò que ella implica, incloent-hi les experiències negatives. Si sembla paradoxal és perquè ho és. L'absurdíssim implícit a El mite de Sísif demostra com aquest és amo del seu destí, encara vivint el càstig diví dels déus.
Una analogia del suïcidi
Una interpretació complementària de la plantejada anteriorment diu que El mite de Sísif tracta sobre el valor de la vida i l'esforç incessant i inútil de l'home. A conseqüència d'una existència tan insignificant, on l'únic que té valor és allò que creem, l'autor es pregunta: “Hi ha alternativa al suïcidi?”, esmentant també que: “No hi ha sinó un problema filosòfic realment seriós: el suïcidi” .
Sobre l'home absurd
A grans trets, aquest arquetip proposat per Camus, que va anomenar “l'home absurd”, expressa la incongruència de l'home que, fins i tot sense comprendre el món, s'enfronta de manera constant a aquesta incomprensió. Davant d'això, l'autor afirma: “El rebel no nega la història que l'envolta i intenta afirmar-s'hi. Però es troba davant seu com l'artista davant del que és real, la rebutja sense eludir-la. Ni tan sols durant un segon en fa un absolut”.
Per explicar-ne el concepte, camus al·lega que aceptar l'absurd és l'única alternativa a l'injustificable salt de fe que exigeixen les religions i el propi existencialisme. Per si mateixa, la filosofia de l'autor no promou el quietisme o la passivitat, ans al contrari. Segons Camus, Sísif experimenta la llibertat quan acaba de posicionar el penyal, aquest breu període de temps el salva de la destinació suïcida.
Sobre l'autor
Albert Camus va néixer el 7 de novembre de 1913, a Mondovi, avui Dréan, Algèria francesa. L'autor va començar i va culminar els estudis de primària i batxillerat gràcies a una beca que rebien els fills de les víctimes de la guerra. Durant aquesta època, els seus mestres van ser els principals impulsors de les seves lectures de filosofia, especialment la de Nietzsche. Més tard, es va graduar en Filosofia i Lletres.
La seva tesi doctoral tracta sobre la relació entre el pensament clàssic grec i el cristianisme a partir dels escrits de Plotí i Sant Agustí. Camus va començar a escriure a una edat molt primerenca. Més tard, va treballar com a periodista del Alger Républicain, on va publicar diversos articles que analitzaven la situació dels musulmans a la regió de Cabilia. L'autor advocava per la justícia social i les classes treballadores.
Altres llibres d'Albert Camus
novel·les
- L'Étranger — L'estranger (1942);
- La pesta — La pesta (1947);
- La chute — La caiguda (1956);
- La mort heureuse — La mort feliç (1971);
- El premier homme — El primer home (1995).
teatre
- Caligula — Calígula (1944);
- El malentendu — El malentès (1944);
- L'Impromptu des philosophes — L'imprompt dels filòsofs (1947);
- L'état de siège — L'estat de lloc (1948);
- Les justes — Els justos (1950).
Assaig i no ficció
- Metaphysique chrétienne et Néoplatonisme — Metafísica cristiana i neoplatonisme (1935);
- Révolte dans les Asturies — Rebel·lió a Astúries (1936);
- L'envers et l'endroit — El revés i el dret (1937);
- Noces — Noces (1938);
- Les Quatre Commandements du journaliste lliure — Els quatre manaments d'un periodista lliure (1939);
- Li mithe de Sisyphe — El mite de Sísif (1942);
- Lettres à un ami allemand — Cartes a un amic alemany (1943-1944);
- Ni víctimes, ni bourreaux — Ni víctimes ni botxins (1946);
- Purquoi l'Espagne? — Per què Espanya? (1948);
- El tema de la llibertat —El testimoni de la llibertat (1948);
- L'Hommerévolté — L'home rebel (1951);
- The Living Desert —El desert vivent (1953);
- Actuelles I, Chroniques — Actuals I, Cròniques (1944-1948);
- Actuelles II, Chroniques — Actuals II, Cròniques (1948-1953);
- Actuelles III, Chroniques algériennes — Actuals III, Cròniques d'Algèria (1939-1958).