Albert Camus va ser un novel·lista, dramaturg, assagista, filòsof i periodista francès que va néixer el 1913 a Algèria. La seva obra més coneguda va ser l'estranger. És un dels creadors de la trucada filosofia de l'absurd.
Va tenir els referents de Schopenhauer i Nietzsche, amb la seva teoria de l'existencialisme alemany. A la Segona Guerra Mundial, durant l'ocupació alemanya, va estar amb la Resistència francesa cosa que el va portar a relacionar-se amb moviments llibertaris. També va publicar obres teatrals com a El malentès y Calígula. Quan la seva carrera ja estava consolidada el 1957 li van concedir el Premi Nobel de Literatura. aquestes són 20 frases escollides de la seva obra per recordar-ho.
Albert Camus — 20 frases
- Adquirim el costum de viure abans que el de pensar.
- Al principi de les catàstrofes, i quan han acabat, es fa sempre una mica de retòrica. En el primer cas, encara no s'ha perdut el costum; al segon, s'ha recuperat. És al mateix moment de la desgràcia quan un s'acostuma a la veritat.
- Algun dia haurà de caure la frontera estúpida que separa els nostres dos territoris (França i Itàlia) que, juntament amb Espanya, formen una nació.
- Algunes vegades penso en allò que els historiadors del futur diran de nosaltres. Una sola frase n'hi haurà prou per definir l'home modern: fornicava i llegia diaris.
- Tot i les il·lusions racionalistes, i fins i tot marxistes, tota la història del món és la història de la llibertat.
- Al principi de les catàstrofes, i quan han acabat, es fa sempre una mica de retòrica. En el primer cas, encara no s'ha perdut el costum; al segon, s'ha recuperat. És al mateix moment de la desgràcia quan un s'acostuma a la veritat.
- Estimo massa el meu país per ser nacionalista.
- Apagueu els focus i es veurà la pobresa. Però no apagueu el sol, que és qui treu la tristesa als pobres.
- Beneït el cor que es pot doblegar perquè mai es trencarà.
- Cada vegada que un home al món és encadenat, nosaltres hi estem encadenats. La llibertat ha de ser per a tothom o per a ningú.
- Qualifico d'estúpid qui tem gaudir.
- Comprenc el que toco, el que se'm resisteix.
- Qualsevol home, a la cantonada, pot experimentar la sensació de l'absurd, perquè tot és absurd.
- Quan dur, com amarg és arribar a ser home.
- Donar-se només té sentit si un es posseeix.
- Dels resistents és la darrera paraula.
- Dos homes traïts per la mateixa dona són una mica parents.
- L'artista sempre ha d'estar amb aquells que pateixen la història, no amb els que la fan.
- El deure és el que esperes dels altres.
- L'encant és la manera d'aconseguir la resposta si sense haver fet una pregunta clara.