Costums rares i curioses d'escriptors famosos

Costums rares i curioses d'escriptors

En aquest article es veuran reflectits molts dels lectors que ens segueixen que també són escriptors, estic segura! Per què? Perquè redactarem algunes de les costums rares i curioses d'escriptors famosos que tots coneixem. Entre ells estan Gabriel García Márquez (el Gabo, tan estimat i estranyat per tots), Hemingway, Charles Dickens, Virginia Wolf, Lewis Carroll, Isabel Allende o Carmen Martín Gaite, només per nomenar alguns.

Si vols saber quines eren les estranyes manies dels nostres escriptors més coneguts, a continuació pots entretenir-te.

N'hi ha que escrivien i escriuen de peu

Doncs res, a aquests autors no els anava això d'escriure asseguts, acomodats en un tou butaca ... Preferien fer-ho de peu, la qual cosa denota que eren persones actives i amb gran nerviosisme.

Alguns dels que escrivien de peu era Virginia Woolf, Dickens, Lewis Carroll o el mateix Hemingway.

N'hi ha que es pengen cap per avall

Això que els arribi la sang al cap sembla que no els incomoda prou, al menys, això és el que pensa Dan Brown, Sí l'escriptor que es va fer famós per les seves dues bestsellers: «El codi Da Vinci» y «Angeles i dimonis».

Segons aquest escriptor, penjant cap per avall aconsegueix relaxar-se i concentrar-se millor en la seva tasca (l'escriptura). Com més ho fa, més se sent alleujat i inspirat per escriure. Una altra dada curiosa d'aquest autor, és que a cada hora d'escriptura fa un breu descans per a practicar gimnàstica casolana: abdominals, flexions, etc.

Visca la nuesa!

No sabem si per calor o per pur exhibicionisme, Victor Hugo escrivia sempre nu. Amb tot l'assumpte 'A l'vent' l'home s'inspirava millor i tenia més brillants idees que quan anava amb roba.

Que dic jo que no li aniria tan mal dades les bones obres literàries que ens va deixar, no?

Cafè, molt cafè ... I com més carregat, millor!

Bé, hem de confessar, que aquesta «addicció» a el cafè no és només cosa d'escriptors, ... Però el de l'autor Honoré Balzac era ja una cosa desmesurada ... ¡50 tasses diàries! Molt seguit de Voltaire, Que comptava les 40 tasses de cafè a el dia. ¿Dormirien? Segur que els mussols, dormisquejaven més que ells ...

I per acabar, direm petites curiositats d'alguns escriptors en concret. Aquí van!

  • Pablo Neruda gairebé sempre escrivia en tinta verda.
  • Carmen Martin Gaite voler morir abraçada als seus quaderns.
  • Haruki Murakami s'aixeca a les 4 del matí, treballa 6 hores. A la tarda corre 10 km o gens 1.500 m, llegeix, escolta música i es va al llit a les 9. Segueix aquesta rutina sense cap variació, segons vam poder saber gràcies al seu llibre «De què parlo quan parlo de córrer».
  • Borges escodrinyava tant els seus somnis per veure si li servien a l'hora d'escriure nous fragments.
  • Isabel Allende, Abans de posar-se a escriure una novel·la (la quin sempre ha de començar un 8 de gener) encén una espelma. Quan la vela s'apaga és quan ella deixa d'escriure.
  • Hemingway sempre escrivia amb una pota de conill ficada a la butxaca.

'Aquests escriptors bojos, amb les seves manies diverses, la de satisfaccions que ens han donat i ens segueixen donant!


Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.

  1.   M. Bono va dir

    Abans jo escrivia estirat a terra. De vegades confonia la rajola de marbre amb el full de paper i plasmava el que estava escrivint a la lloseta. Després, quan acabava i llegia en el full, faltaven lletres i fins frases completes.

    Ara escric com tothom que escrigui. Els meus moltes estilogràfiques, entre les que hi ha Mont Blanc, Parker, Cross ..., intento fer-les servir tant com es pugui; però la modernitat m'ha fet cada vegada més idiota, i la major part del que escric ho faig via ordinador, usant un teclat vulgar i lleig i equivocant-me contínuament, ja que amb les presses i encara que jo no hagi estat mecanògraf mai, de vegades es transforma una M per la N, i altres coses més. Curiosament jo, que sóc dels antics i faig servir l'accentuació com em van ensenyar fa ja d'això més de 60 anys, veig que l'accent s'esfuma i es converteix en Ñ. Coses de la modernitat les dic jo!

    Pel que fa a llegir, des del començament del dia (que per a mi és com Haruki Murakami), al excusat ja tinc un llibre a les mans. Escric unes tres hores. Surto, dono un passeig, no me'n recordo de menjar i escric una altra vegada, fins que l'esquena comença a fer mal. Això sol succeir a mitja tarda. Després dibuix alguna cosa, prenc un whisky, sopo poc i aviat estic al llit.

    La meva vida d'humil escriptor (jo em acte-qualifico «escribidor»), va per aquests camins. Alguna d'aquestes escriptures han estat publicades.

    1.    Nori Isabel Brunori va dir

      Hola M. Bono MOLT BÉ ... natural, diria, per escriure ... jo faig el mateix que tu: 1r va ser amb llapis després amb bolígraf .... ara amb ordinador, el que em dóna la comoditat de corregir quantes em plagui ...

  2.   anelim va dir

    Doncs encara no hayo meu costum rara.
    Mmm potser m'agrada seduir estranys per escriure versos prohibits ...

    1.    Nori Isabel Brunori va dir

      Hola anelim ... ..
      Saps? m'encanta seduir estranys amb versos prohibits ... o massa erotics .... quan en la vida real sóc una mica reservada Oco provocativa .... Un cable a terra, diria ...

  3.   César Pins Espinoza va dir

    Jo ho faig quan estic emocionat ... i sovint ploro.