Constantí Kavafis va morir a Alexandria el 29 d'abril del 1933 on també havia nascut. Va estar vivint a Istanbul i va ser considerat el poeta nacional de Grècia. Es va fer famós per oposar-se als valors tradicionals del cristianisme, ètica heterosexual, nacionalisme i patriotisme. Un dels seus poemes més coneguts és Ítaca, Que forma part de la selecció escollida per recordar-o descobrir-ho.
Constantí Kavafis — Poemes
A l'capvespre
De tota manera, aquelles coses no haurien durat gaire.
L'experiència dels anys ho ensenya així.
Però què bruscament tot va canviar.
Talla va ser la bella vida.
Però quins poderosos perfums,
en quins llits esplèndids vam caure,
a quins plaers vam donar els nostres cossos.
Un ressò d'aquells dies de plaer,
un ressò d'aquells dies va tornar a mi,
les cendres del foc de la nostra joventut;
a les mans vaig tornar a agafar la carta,
i vaig llegir i vaig tornar a llegir fins que es va esvair la llum.
I melancòlicament vaig sortir al balcó,
vaig sortir per distreure els meus pensaments mirant
una mica la ciutat que estimo,
una mica de l'enrenou dels carrers i les botigues.
A l'entrada del cafè
Cosa que van dir al meu costat
va dirigir la meva atenció a l'entrada del cafè.
I vaig veure el bell cos que semblava
com si l'Amor ho hagués forjat amb la seva més consumada
experiència –
plasmant les seves harmonioses formes amb alegria,
elevant esculturalment l'estatura;
plasmant amb emoció el rostre
i deixant a través del tacte de les mans
un sentiment al front, als ulls, i als llavis.
Quan puguis
I si no pots fer la teva vida com la vols,
en això esforça't almenys
quant puguis: no l'envileixis
en el contacte excessiu amb la gent,
en massa tragines i converses.
No l'envilitzes portant-la,
portant-la sovint i exposant-la
a la poca traça quotidiana
de les companyies i les relacions,
fins que arribi a ser pesada com una estranya.
El mirall a l'entrada
La rica mansió tenia a l'entrada
un mirall enorme, molt antic,
comprat almenys vuitanta anys abans.
Un bellíssim jove, empleat on un sastre
(els diumenges, atleta aficionat),
era allà amb un paquet. El va lliurar
algú de la casa, i aquest el va portar endins
per portar el rebut. L'empleat del sastre
es va quedar sol, esperant.
Es va acostar al mirall i es mirava
i s'arreglava la corbata. Als cinc minuts
li van portar el rebut. El va prendre i se'n va anar.
Però el vell mirall que havia vist tant i tant,
durant molts anys d'existència,
milers de coses i de rostres,
però el vell mirall ara s'alegrava
i se sentia ufanós d'haver rebut sobre si
la perfecta bellesa per alguns instants.
El sol de la tarda
Aquesta peça, que bé la conec.
Ara s'arrenda i també la del costat
per a oficines comercials. Tota la casa es va transformar
a oficines de corredors, i de comerciants, i de Companyies.
Ah aquesta peça, com de coneguda m'és.
A prop de la porta aquí hi havia el canapè,
i davant seu una catifa turca;
a prop el prestatge amb dos gerros grocs.
A la dreta, no, al capdavant, un armari amb mirall.
Al centre, la taula on escrivia;
i les tres grans butaques de vímet.
Al costat de la finestra hi havia el llit
on ens estimem tantes vegades.
En algun lloc deuen estar aquestes pobres coses.
Al costat de la finestra hi havia el llit.
El sol de la tarda arribava a la meitat.
Una tarda, totes quatre, ens havíem separat
per una setmana només… Ai de mi,
aquella setmana es va tornar sempre.
Ítaca
Quan emprenguis el teu viatge a Ítaca
demana que el camí sigui llarg,
ple d´aventures, ple d´experiències.
No temis els lestrigons ni els ciclops
ni al colèric Posidó,
éssers tals mai no trobaràs en el teu camí,
si el teu pensar és elevat, si selecta
és l'emoció que toca el teu esperit i el teu cos.
Ni als lestrígons ni als ciclops
ni al salvatge Poseidón trobaràs,
si no els portes dins de la teva ànima,
si no els alça la teva ànima davant teu.
Demana que el camí sigui llarg.
Que molts siguin els matins d'estiu
en què arribis -amb quin plaer i alegria!-
a ports mai vists abans.
Atura't als emporis de Fenícia
i fes-te amb belles mercaderies,
nacre i corall, ambre i banús
i tota mena de perfums sensuals,
com més abundants perfums sensuals puguis.
Ves a moltes ciutats egípcies
a aprendre, a aprendre dels seus savis.
Tingues sempre Ítaca a la teva ment.
Arribar allà és el teu destí.
Però no afanyis mai el viatge.
Millor que duri molts anys
i atracar, vell ja, a l'illa,
enriquit de quant vas guanyar en el camí
sense aguantar que Ítaca t'enriqueixi.
Ítaca et va brindar un viatge tan bonic.
Sense ella no hauries emprès el camí.
Però ja no té res a donar-te.
Encara que la trobis pobra, Ítaca no t'ha enganyat.
Així, savi com t'has tornat, amb tanta experiència,
entendràs ja què signifiquen les Ítaques.
Font: Ciutat Seva