El proper 21 de març sortirà publicada a la editorial Espasa la nova novel·la de l'periodista i escriptor Carles de l'Amor. El seu títol ens dóna una gran pista del que podrem trobar-nos en ella: «Confabulació». Així és com es diu la malaltia que pateix el protagonista, un home jove, que després d'un episodi confús de la seva vida, visita a metge. El diagnòstic de la mateixa diu que del que pateix és de «confabulació», una mena de antimemoria: quan el teu cervell no guarda records, els fabrica. Com es viu quan desconeixes què t'ha passat de veritat?
Sinopsi de el llibre
Andrés Paradís, un editor d'èxit, descobreix després d'un viatge de treball certes confusions en la seva vida. Ha matat una persona, a un escriptor amic, però estranyament ningú es fa ressò de l'esdeveniment. Entre l'escepticisme i la incertesa, Andrés vadea com pot la situació. No és l'únic esdeveniment anòmal a què s'ha d'enfrontar. Una visita a el metge li confirma que pateix una rara malaltia: confabulació. Es tracta d'una espècie de antimemoria: quan el cervell no guarda records, els elabora. D'aquesta manera, realitat i ficció són per a Andrés una mateixa cosa.
Narrada a primera persona, confabulació ens transmet la desolació d'un personatge que descobreix que la seva vida -la vida que creu haver viscut- pot ser una fantasia o, en el millor dels casos, una barreja de realitat i ficció. A partir d'aquí, Carles de l'Amor ens proposa un joc subtil, entre psicològic i narratiu: podem fiar-nos del que ens explica Andreu? Què hi ha de veritat i què d'invenció en el seu relat?
De l'Amor ens convida a reflexionar sobre la importància que els records tenen en la construcció del nostre present. Ho fa partint d'una sòlida documentació -totes les alteracions de la memòria que apareixen a la novel·la són reals- i des d'un profund coneixement de l'delicat mecanisme de l'ànima humana. La solitud, el desengany i el dubte van teixint una història en la qual treu el cap la ironia -de vegades com una precisa punyalada satírica- a l'tractar sobre la literatura, la família, l'amistat, les relacions de parella i el matrimoni.
Amb només llegir la sinopsi m'han donat ganes de llegir-lo. En la meva llarga llista de llibres pendents queda apuntat est de l'autor Carles de l'Amor, Que va debutar com a escriptor l'any 2013 amb un llibre de relats titulat «La vida de vegades», A l'quin li seguiria «L'any sense estiu» (2015)