Carmen Sánchez-Risco va néixer a Trujillo i és hhistoriadora especialitzada en Arqueologia. Ha treballat en televisions nacionals i autonòmiques com presentadora, guionista i directora, produint documentals històrics. Ara ha fet el salt a la literatura amb una novel·la de debut titulada La primera mestissa. En aquesta entrevista ens en parla i de diversos temes més. Li agraeixo el temps i l'amabilitat.
Carmen Sánchez-Risco — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la es titula La primera mestissa. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
CARMEN SÁNCHEZ-RISCO: La primera mestissa és un viatge al cor del mestissatge, a l'essència vital i humana de la trobada de dos mons, el vell món, és a dir, Europa, i el nou món, Amèrica, Les Índies, de la mà de la primera mestissa noble hereva de la força imperial incaica i del governador de Nova Castella, Francisco Pizarro, qui va ser legitimada per la Corona espanyola.
El que s'aborda a la novel·la és l'atzarosa vida d'aquesta dona, Francisca Pizarro Yupanqui Huaylas, i com la seva presència muda i invisible a la Història aporta a través de la seva vivència una mirada diferenciadora, intimista i femenina sobre els fets que van forjar aquella trobada. És un recorregut que abasta tots els mons del Perú, del tahuantinsuyo, les seves memòries andines i els costums dels pobles que van configurar aquell ingent imperi que els inques van conquerir i van dominar. Però també tracta de les lluites de poder i els secrets de la cort espanyola de Carles V i de Felip II, on les dones ocupen un lloc destacat, vital gosaria dir, com ho van tenir històricament en els fets.
la idea
La idea va sorgir fa molt de temps, quan em va atrapar el bust de Francisca Pizarro Yupanqui al palau de la Conquesta a Trujillo, palau que ella va construir fa 450 anys. Em vaig preguntar qui era aquesta dona, vaig començar a estudiar i em va fascinar la càrrega dramàtica del personatge, fins al punt de comprometre'm amb ella, de donar-li una veu rigorosa, i vaig dissenyar un multiformat format per un documental i una sèrie de ficció al seu voltant. Perquè realment la Mestissa té molt a dir, la seva vida supera qualsevol guió de ficció. Hi trobem temes que segueixen d'actualitat, com la corrupció, els abusos, les lluites de poder, la sororitat entre dones o la privació de llibertat.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I la primera història que vas escriure?
RSC: De petita em bevia els llibres des que vaig aprendre a llegir. Va suposar allò descobrir la clau que em permetia endinsar-me en altres vides, en altres llocs. Una de les meves primeres lectures va ser La llagosta verda de Anna María Matute. Em fascinava.
Després vaig començar a escriure reflexions que acabaven convertint-se en contes, inventava històries impossibles que compartia amb els meus germans i les meves cosines. Després, d'adolescent, vaig començar amb els quaderns, on ho anotava tot per influència de la meva mare, que sempre ens parlava del poder terapèutic de l'escriptura.
Escriptors, costums i gèneres
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
CSR: Milà Kundera, Sempre. Galdós i Flaubert em fascinen. Guillem Ospina i la seva trilogia sobre Ursúa m'encanten. Tota la col·lecció de Cienfuegos de Vázquez Figueroa. Marguerite Yourcenar. Anne Lise Marstrand Jorgensen. Tinc molts.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
CSR: Doncs m'hauria agradat conèixer a Emma, la insatisfeta madame Bovary. També m'hauria agradat crear amb aquest mestratge un personatge tan complex. L'agonia del personatge és un dels relats cims, al meu entendre, de la literatura universal.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
RSC: En tots dos casos fer-ho amb calma, en silenci i amb temps per endavant, sense interrupcions, ficar-me de ple a l'univers ia l'atmosfera. Per mi és essencial. Un dels meus plans favorits és passar-me un dia sencer llegint, parant només a dinar i sopar. És estrany, ho sé, però em sembla un tret.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
CSR: Per escriure necessito el meu estudi, amb la meva taula, les meves notes, els meus quadres de personatges enganxats a la paret, els meus ensopegats quaderns… És un caos veure el meu escriptori.
Per a la llegir, qualsevol lloc: platja, piscina, davant de la xemeneia, estirada en una hamaca. Certament llegir és una cosa que casa bé amb tot, tret de les interrupcions, o jo almenys ho porto regular.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
CSR: M'encanta la novel·la històrica, però també m'agraden els assajos i, en general, qualsevol obra que explori les relacions humanes, la identitat, el poder, la llibertat, memòria, els serveis o la transcendència de l'ésser humà.
Carmen Sánchez-Risco — Present i panorama editorial
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
CSR: Estic rellegint a Kundera, ia punt de començar amb l'últim d'Esteve Mira Caballos, El descobriment d'Europa. I després vindrà El retrat de casada, de Maggie O Farrell. També estic prenent notes sobre un interessant ventall de personatges femenins històrics i atípics per completar un format televisiu de divulgació històrica que vull presentar.
- AL: Com creus que hi ha el panorama editorial en general?
CSR: Es publica molt, i això és molt bo. També apareixen noves veus molt interessants.
- AL: Què tal estàs portant el moment actual que vivim? Et resulta inspirador per a històries futures?
CSR: No sé si és inspirador o descoratjador. De vegades dóna per escriure un novel · la de suspens apocalíptic i altres es queda en una comèdia descafeïnada i dolentíssima.