Carlos Fidalgo. Entrevista amb l'autor d'El ball del foc

Carlos Fidalgo és lleonès i escriu novel·les i relats, que han guanyat alguns premis rellevants. Entre altres, ha publicat El forat de Helmand, L'Ombra Blanca, Setembre Negre o Stuka. El seu últim títol al mercat és El ball del foc. en aquesta entrevista ens parla d'ella i de molts altres temes de la seva trajectòria com a escriptor. Us agraeixo molt el temps i l'amabilitat que ha dedicat.

Carlos Fidalgo — Entrevista

• ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la es titula El ball del foc. Què ens comptes en ella? 

CARLES FIDALGO: El ball del foc és una història d'amor insòlita i alhora un relat de fantasmes amagat dins d'una novel·la històrica on, com diu la frase que encapçala la narració, la meitat de les mentides que explica són certes.

Està ambientada a Madrid abans i després de la Guerra Civil i narra les trobades i els desacords de l'aspirant a fotògraf Vicente Yebra i de l'enigmàtica estudiant del Conservatori Amalia Quiroga al llarg de 18 anys (entre 1935 i 1953) i en escenaris que van des dels primers clubs femenins dels darrers anys de la Segona República, com el Club Lyceum de la Casa de les Set Xemeneies, a les nits més canalles d'una ciutat que se sacsejava la misèria de la guerra a principis dels anys cinquanta en llocs com el Chicote, el Pasapoga, a la Gran Via, el desaparegut Hotel Florida, o el fascinant Cafè Barbieri a Lavapiés, amb els seus miralls espellofats. 

Ambientació i edició

El amor impossible de Lorca i Dalí, el triangle de luxúria, amor i gelosia que van formar Ava Gadner, Frank Sinatra i el torero Luis Miguel Dominguín, o les peripècies de la reportera nord-americana Virgina Cowles al Madrid assetjat de la guerra s'entrellacen amb la trama de misteri al voltant d'Amalia Quiroga. L'accident ferroviari de Torre del Bierzo, que va deixar cent morts calcinats en un túnel el 1944, el paisatge oníric de Mondoñedo i les sirenes dels contes d'Álvaro Cunqueiro també formen part de la història, una intriga vertiginosa que segueix el ritme del amor Brujo de Falla i la seva Dansa Ritual del Foc, alleujat pel vent d'estiu (Summer Wind) de Sinatra.

Però El ball del foc, editada per L'Esfera dels Llibres, gairebé s'ha solapat amb l'edició de Els dits del diable, Una novel·la de relats encadenats sobre els orígens del el rock and roll que acaba d'arribar a les llibreries en una edició il·lustrada per l'artista peruana Daniela de los Ríos a l'editorial Mueve Tu Lengua. Els dits del diable furga en els orígens foscos del rock and roll, la irrupció de Elvis Presley i als Beatles, l'energia de Janis Joplin i la tragèdia de Billie Holiday, o el misticisme dels Doors. I tot a partir d?una vella llegenda del blues, la del guitarrista Robert Johnson, l?avi del rock, que va esperar el dimoni a mitjanit en una cruïlla de camins perquè el convertís en un virtuós. 

• AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I la primera història que vas escriure?

CF: De nen m'encantaven les novel·les de Julio Verne i Emilio Salgari o la saga de els Cinc d'Enid Blyton. M'estimulaven les novel·les d'aventures.

Escriptors i costums

• A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques. 

CF: Juan Rulfo i la seva novel·la Pedro Páramo. Julio Llamazares, amb La pluja grocla. Eduardo Mendoza amb La veritat sobre el cas Savolta y La ciutat dels prodigis. Gabriel García Márquez, Borges… Qualsevol novel·la d'Irene Nemirovsky. Però també clàssics del segle XIX, Dickens, Melville, Les Brönte...

• A EL: Quin personatge t'hauria agradat conèixer i crear? 

CF: M'hauria agradat crear al capital Ahab de Moby Dick. Però no crec que m'hauria agradat conèixer-lo si hagués estat real. Sí que m'hauria agradat assistir a un dels primers concerts d'Elvis Presley, cap a l'any 56, quan era tot energia. 

• A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir? 

CF: Desconnectar del treball amb una altra ficció. El més ràpid és una bona pel·lícula.

• A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho? 

CF: Despès de la mitjanit. En una cruïlla de camins… I ara és quan picada d'ull un ull.

• AL: Quins gèneres t'agraden? 

CF: m'agrada barrejar gèneres a les meves novel·les. Estic satisfet quan el que escric transcendeix aquestes etiquetes. Però tinc el vici, que no pas el gust culpable, de comprar novel·les de l'Oest, no les de quiosc, sinó les que edita Valdemar a la col·lecció Frontera, de grans autors literaris que ha ambientat històries en aquests paisatges oberts.

Carlos Fidalgo — panorama actual

• A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?

CF: Estic llegint Els secrets de Heap House, d'Edward Carey. M'interessa la literatura juvenil. No m'importaria escriure una història per a aquests lectors. I tinc al cap un informe que pot funcionar com una preqüela de Moby Dick i de El ball del foc alhora.

• A EL: Com creus que està el panorama editorial?

CF: Les grans editorials comercials fugen de la literatura, que sembla una paraula proscrita per a alguns editors, i opten per publicar 'chuches' narratives que tenen grans quantitats de lectors, però que s'obliden quan es tanquen les tapes del llibre. I la bona literatura, les històries que transcendeixen, no han d'avorrir. En aquesta guerra estic.

• AL: Què tal estàs portant el moment actual que vivim? 

CF: Escric històries per evadir-me de la realitat. Tot i que les històries que escric estiguin, moltes vegades, lluny d'idealitzar la realitat de què parlen.