Blind Guardian. El grup de «heavy metal» que promou la lectura.

Pot un grup de música aconseguir que generacions senceres obrin un llibre per primera vegada a la vida? La resposta és un rotund sí. Estem parlant dels alemanys Guardian cec, Una banda de metalls pesants activa des de 1984, i la principal font d'inspiració és la literatura. Les lletres, compostes gairebé íntegrament per la seva vocalista i frontman Hansi Kürsch, Fan referència, unes vegades de forma subtil, i altres de manera directa, a grans clàssics de la literatura universal.

Per citar només alguns exemples, Blind Guardian té cançons sobre: el Silmarillion de JRR Tolkien, Hawker (El rei de el passat i de futur) De TH White,  Alícia al País de les Meravelles de Lewis Carroll, Elric de Melniboné de Michael Moorcock, La Torre Fosca de Stephen King, La Roda del Temps de Robert Jordan, Duna de Frank Herbert, la Ilíada d'Homer, Somien els androides amb ovelles elèctriques? (Blade Runner) De Philip K. Dick, Cançó de gel i foc de George RR Martin, o El paradís perdut de John Milton.

De fet, el mateix nom de el grup és una referència a It (Això) de Stephen King. En aquest article veurem amb més detall algunes de les seves cançons.

Imaginations from the Other Side

Do you know if Merlin did exist / Saps si Merlín va existir
Or Frodo Wore the Ring? / O Frodo va portar l'Anell?
Did Corum kill the gods, / ¿Va matar Corum als déus,
Or where s the Wonderland / o on és el País de les Meravelles
Which young Alice had seen? / Que havia vist la jove Alícia?
Or was it just a dream? / O va ser tot un somni?
I knew the answers, / Sabia les respostes,
Now they'RE lost for me. / Ara estan perdudes per a mi.

Imaginations from the Other side (Traduïda lliurement com «Fantasies des de l'altre costat») és una composició tràgica, De l'àlbum homònim, però amb un petit raig d'esperança. La lletra narra com, a l'arribar a l'edat adulta, oblidem els mons i personatges literaris que ens van fer somiar de nens. Després de recordar els llibres que tant estimava, el protagonista de la cançó troba un «talismà» que li permet tornar als seus dies de joventut.

A la tempesta

Give it to me, / Dóna-m'ho,
I must have it. / He de tenir-lo.
Precious treasure, / El meu preciós tresor,
I deserve it. / Ho necessito.

Where can I run? / On puc fugir?
How can I hide / Com puc amagar
The Silmarils? / Els Silmarils?
Gems of Treelight / Joies dels Arbres de Llum,
Their life belongs to me. / La seva vida em pertany.

A la tempesta ( «A la tempesta») pertany a el disc Nightfall in Middle Earth ( «Cau la nit a la Terra Mitjana»), àlbum conceptual sobre el Silmarillion de Tolkien. La cançó relata com Morgoth, El primer Senyor Fosc, i Ungoliant, L'aranya gegant, després de destruir els Dos Arbres que donaven llum a el món, lluiten per la possessió de els Silmarils, Les tres llegendàries joies creades per l'elfo Fëanor i que donen nom a el llibre.

Una veu a les fosques

They send a sign / Envien un senyal
When dead winter will menja again, / quan l'hivern mortal torni de nou,
There from the ruins I will rise. / Allà des de les ruïnes em alçaré.

Fear the voice in the dark, / Tem a la veu en la foscor,
Be aware now. / Vés amb compte ara.
Believe in dark wings and dark words, / Creu en ales negres i paraules negres,
The shadow returns. / L'ombra torna.

Una veu a les fosques ( «Una veu en la foscor»), del disc At the Edge of Time ( «En la fi de l'món») està inspirada en el llibre Joc de Trons de George RR Martin. Concretament, en el personatge de segó cru, I certes experiències amb un corb de tres ulls que no revelaré per possibles spoilers.

Viatger en el temps

The Apparition of my words in these days / L'aparició de les meves paraules en aquests dies
Makes em feel I'vei told them before. / Em fa sentir que ja les he pronunciat abans.

All my plans will come true, / Tots els meus plans es compliran,
I'll control destiny, / controlaré el destí.
In the desert of my life / Al desert de la meva vida
I'veu seen it again and again. / Ho he vist una vegada i una altra.

I passem de la fantasia a la ciència ficció amb Viatger en el temps ( «Viatger de el temps»), del disc Tales from the Twilight World ( «Històries de l'món crepuscular»), basada en la famosíssima novel·la Duna de Frank Herbert. És el moment de viatjar a molts anys llum de distància, a un món desèrtic, sota la llum dels homes lluiten per la política i els diners. On els fremen resisteixen, esperant la dijahd que els porti per la galàxia, i Paul Atreides és l'elegit. El viatger de el temps.