Fotografia. Aurora Guerra, cortesia d'Enginy de Comunicació.
Aurora Guerra és madrilenya i la seva trajectòria s'ha desenvolupat principalment a la creació per a ficcions de televisió. Està darrere de guions de sèries tan importants i reeixides com El secret de Pont Vell (amb les seves dues novel·les El ball del destí y Abans de tu), acàcies 38, Lalola, Camera cafè o, més recentment, Força de pau, Escàndol, relat d'una obsessió y Mia és la venjança. També va signar Sofia, amb Alejandra Balsa, una novel·la sobre la joventut de la reina Sofia i la seva història d'amor amb el llavors príncep Joan Carles. Li agrada viatjar i la natura, i és una defensora fidel dels drets dels animals.
El setembre passat va treure el seu darrer títol, La presó d'aire, on recupera la novel·la de lladre de guant blanc en forma de novel · la de suspens on no hi falten el robatori d'obres d'art, secrets, traïcions i amor, amanit amb tints d'humor i una gran dosi de venjança. En aquesta entrevista ens en parla i de molts temes més sobre la seva trajectòria i projectes. Li agraeixo molt el seu temps i amabilitat dedicats.
Aurora Guerra — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la es titula La presó d'aire. Què ens hi comptes i per què interessarà?
AURORA GUERRA: La presó d'aire crec que posseeix una sèrie d'elements molt atractius, com el món sofisticat de l'art, subhastes, col·leccionistes milionàries i excèntriques, l'aventura de robar un quadre en alguns dels millors museus de l'món, l'assistir a la transformació d'una simple lladregot en una sofisticada lladre de guant blanc. I, per descomptat, el misteri i la venjança: un tèrbol misteri del passat que va canviar la vida dels protagonistes per sempre.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I el primer que vas escriure?
AG: A més dels contes clàssics, que m'encantaven, recordo El pati dels nens de pedra, o les novel·les de Enid Blyton, Charlie i la fàbrica de xocolata. I em van agradar des de ben petita les novel·les de misteri, Agatha Christie, Wilkie Collins...
- AL: Un autor de capçalera? Pots triar-ne més d'un i de totes les èpoques.
AG: Les germanes Bronte, Edgar Allan Poe, Hemingway, García Márquez, Virginia Woolf, Aramburu, etc.
- A EL: Quin personatge t'hauria agradat conèixer i crear?
AG: Jane Eyre. O l' Reina de Cors, una psicòpata molt divertida.
Costums i gèneres
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
AG: Prefereixo escriure per les matins, encara que després et fa la tarda davant del teclat. I quan obro un quadern per fer apunts, mai no torno a tancar-lo. Per llegir no tinc manies, una bona llum i ulleres, darrerament…
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
AG: La vida, a força de canviar-me d'escenari, m'ha fet que pugui escriure a gairebé qualsevol lloc i situació. Al mig del vestíbul d'un hotel, en un plató de rodatge, a la sala d'espera del metge… Per llegir, el meu moment preferit és quan tinc temps, aquest luxe tan meravellós.
- AL: Quins altres gèneres t'agraden?
AG: M'agraden els temes que et fan mirar cap a llocs poc explorats, incòmodes. Tant me fa el gènere si el que compta m'enganxa, pot ser novel·la negra, com una tragèdia o una de terror.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
AG: Estic llegint una novel·la d'un bon amic meu que encara no s'ha publicat i que és meravellosa. Pel que fa a escriure, estic adaptant La presó d'aire al format audiovisual, i una adaptació, també per a l'audiovisual, d'un relat d'un autor del que crec que encara no en puc dir el nom. I, a la resta de temps lliure (ex) tirant línies per a la meva propera novel·la.
panorama actual
- A EL: Com creus que està el panorama editorial?
AG: Ja sabem que a Espanya es publica molt i es llegeix no tant. Tenim dues grans editorials, que abasten gairebé tota mena de literatura, i d'altres de molt bones que s'obren camí al mercat. És molt complicat donar-te a conèixer en un mercat amb tantíssims títols i on la inversió en màrqueting i publicitat té molt a veure amb les vendes posteriors.
- AL: Què tal estàs portant el moment actual que vivim?
AG: Suposo que et refereixes a les nostres vides reals. Si és així, crec que naveguem en aquesta època en què gran part de nosaltres no hem viscut una guerra ni un gran cataclisme mundial. S'ha perdut la por i, per descomptat, la por de dir barbaritats. La mala educació, la impertinència passa a ser una manifestació de la llibertat individual. Oblidem que ser un bon ciutadà o ciutadana, ser una bona persona, és la base per a un món en pau.