Ana B. Nieto. Fotografia: web de l'autora.
Ana B. Nieto, nascuda a Madrid, és escriptora i guionista. Es va llicenciar en Comunicació Audiovisual i també té estudis en Història de l'Art, Belles Arts i Publicitat, així com diversos cursos d'Història Antiga i de l'Església. Porta ia més de 10 anys a la literatura i la seva darrera novel·la es titula Llum de Candeles. aquesta entrevista ens en parla i d'altres assumptes més. Li agraeixo molt el seu temps i l'amabilitat en atendre'm.
Ana B. Nieto
Ana B. Nieto va debutar al món literari a 2013 quan va publicar la saga d'èpica cèltica de La petjada blanca, que li va suposar estar nominada als Premis Hislibris de novel·la històrica. Alhora aconseguia escalar fins als primers llocs de supervendes a Amazon. Aquesta novel·la també va saltar a Llatinoamèrica i es va traduir al català.
Dos anys més tard publicava la seqüela titulada Els fills del cavall i l'adaptació de la sèrie d'èxit de sobretaula a TVE acàcies 38 amb Manuela, que es va traduir a l'italià.
El 2019 va quedar finalista al Premi Mont Marçal amb El Club de les 50 paraules, novel·la de realisme màgic, i el 2021 va completar la seva trilogia cèltica amb Les esquenes de la terra. Fa dos anys va ser un dels noms que van participar a l'antologia solidària Veus de Kíev i el passat va publicar Projecte Karón, la seva primera incursió a la novel·la futurista, que va resultar finalista del Premi Minotaure. Però va acabar l'any publicant un nou títol històric, Llum de Candeles.
Ana B. Nieto — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la publicada es titula Llum de Candeles. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
ANA B. NÈT: Hi ha moltes històries d'amors impossibles, però n'hi ha menys d'amistats impossibles i aquesta n'és una, ja que Candelas és un lladre de guant blanc i José Zorrilla és el fill del cap de la policia de Madrid. Això fa que el noi es vegi sempre dividit entre el pare i el ídol. La novel·la pren Candeles com a possible inspirador del Tenori i se'm va acudir llegint la biografia del bandoler i veient totes les similituds que tenia amb el Don Joan.
- A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
ABN: Els primers llibres que vaig llegir van ser tots de mitologia, especialment grega, i després em vaig passar a la fantasia èpica. Les primeres històries que vaig escriure van ser versions de les llegendes artúriques.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
ABN: Tolkien, Philip K. Dick, Edith Wharton, Maryse Condé, Herta Müller, Samantha Schweblin, Ian McEwan, Hermann Hesse, WB Yeats, Scott Fitzgerald… Entre els espanyols m'encanten David B. Gil i Mario Villén. Intento llegir de tot.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
ABN: Sóc molt de heatcliff i també molt de Jay Gatsby.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
ABN: Com a lectora m'agraden els llibres amb textura de roba, em semblen molt reconfortants i m'encanta tocar-los mentre llegeixo. Com a escriptora sempre encenc una VELA.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
ABN: Per la nit, al costat del foc.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
ABN: M'agraden tots els gèneres menys la negra (excepte excepcions) i el terror (ho porto molt malament).
Ana B. Nieto — Panorama actual
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
ABN: Estic llegint Va desaparèixer una nit, de Dennis Lehane, (vet aquí l'excepció) i escrivint un llibre de no-ficció per aclarir-me una mica entre projectes històrics.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial?
ABN: Doncs crec que en espera. Ara, amb la IA, m'imagino que aquest procés de dissolució digital s'accelerarà i espero que torni el prestigi dels segells i catàlegs cuidats, de veus més personals. Serem optimistes. Encara que crec que, per a qui prescindeix de la qualitat, hi haurà lectures customitzables del tot, generades per la màquina sobre la base de fórmules.
Aquí no hi haurà cap comunicació personal, només miralls d'un mateix, però és que el poder (el de decidir exactament què es vol llegir) enganxa molt. Malauradament, ja s'ha demostrat en xarxes que escollir sempre allò conegut, el més còmode, empetiteix la nostra visió del món…però el curt termini sol manar sobre el llarg.
- AL: Com porta el moment tant cultural com social que estem vivint?
ABN: Cal insistir en la necessitat descoltar, d'acostar-se a mons diferents i de posar-nos en altres sabates, de vegades incòmodes. Com deia, correm el risc de viure en un laberint de miralls on la comunicació veritable es perdi del tot, per pura mandra. Viure sempre al “jo”, a la llarga, ens condemna. Cal fer l'esforç i anar a buscar “l'altre”.