Fotografia: cortesia de l'autora
Júlia Peró va néixer a Barcelona i és escriptora i artista multidisciplinar. Ja havia publicat poesia, però Olor de formiga és la seva primera novel·la, que està obtenint un gran ressò entre crítica i lectors per acostar-se a un tema que es tracta poques vegades i que trenca amb els tabús sobre la vellesa, la soledat i el desig.
En aquesta entrevista ens en parla i molts altres temes. Us agraeixo molt el seu temps i amabilitat dedicats per atendre'm.
Júlia Peró
Ha participat en diferents antologies poètiques i va començar publicant un primer poemari titulat Anatomia d´una banyera (Planeta, 2020) i el llibre de converses Aquest missatge va ser eliminat (Planeta, 2021), que adapta al format físic el seu projecte digital @este.mensaje.fue.eliminado. Dirigeix el club de lectura Llibres cruixents i actualment treballa a la seva segon poemari, en una col·lecció d'art conceptual i en una nova novel·la.
Júlia Peró — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la publicada es titula Olor de formiga. Què ens hi comptes i per què interessarà?
JÚLIA PERÓ: A Olor de formiga explor la meva por a envellir mitjançant la història d'Olvido, una dona gran que passa els seus últims dies de vida sola i tancada a casa mentre recorda la seva infància o el seu passat més recent, quan una noia venia a tenir cura del seu pis i d'ella.
És una història violenta i tendra alhora, que pretén portar la lectora a sentir emocions molt contrastades ia explorar el seu propi temor a la vellesa.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I el primer que vas escriure?
JP: No tinc gaire clar què és el primer que vaig llegir, però sí que sé que la lectura no va ser interessant per a mi fins a l'adolescència. Potser, per manca de referents, les meves primeres lectures tenien regust a Paulo Coelho o EL James (autora de la famosa saga Cinquanta ombres d'en Grey), autors que ara no recomanaria a ningú que volgués iniciar-se a la literatura.
El primer que vaig escriure, per contra, sí que ho recordo de forma clara i vívida: vaig desenvolupar una gran afició a explicar històries fantàstiques sobre sirenes o ogres que després es va dissipar per deixar pas al meu primer debut real: El somni de Fliss. Una nouvelle escrita en català, infantil i plena de faltes d'ortografia, sobre una nena que narrava un dia sencer a la seva vida i que descobria, en tornar-se a despertar, que havia estat tot un somni. Escriure aquest petit llibre, potser, va ser l'empenta que vaig necessitar per escriure tot el que va venir després. És curiós perquè vaig començar a escriure abans que llegir.
Escriptors i costums
- AL: Un autor de capçalera? Pots triar-ne més d'un i de totes les èpoques.
JP: Irene Solá, Alessandro Baricco, Sara Taula, Delphine de Vigan, Alexandre Zambra, Ottessa Moshfegh o Annie Ernaux, Per exemple.
- A EL: Quin personatge t'hauria agradat conèixer i crear?
JP: Amélie Nothomb, l'escriptora, sempre m'ha semblat que als seus llibres –tant autobiogràfics com de ficció– ha creat de la seva personalitat un personatge molt interessant.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
JP: M'agrada escriure en silenci –o amb algun so de naturalesa que no incorpori la parla humana–, sola i tancada a una habitació. Si és per la matí, millor, perquè sento que tinc més energia per fer front a les paraules.
Llegir em costa menys, així que no m'importa fer-ho envoltada de gent, amb música de fons oa qualsevol hora del dia.
Totes dues accions, això sí, van acompanyades d'una tassa de te negre amb llet de civada.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
JP: Escric, com he esmentat, tancada en una habitació –sol ser a el meu petit estudi– i als matins, si m'ho permet el temps.
Però prefereixo llegir a cafeteries ia la tarda. Sentint-me acompanyada, si és possible, d'altra gent que també estigui llegint.
- AL: Quins altres gèneres t'agraden?
JP: Em sento atreta per la literatura d'estil independent. I com més original o rara, millor. M'agrada, també, tota aquella escriptura fosca, on algun personatge femení no és com socialment hauria de ser.
panorama actual
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
JP: Estic llegint El pare ens vol, de Leticia G. Domínguez, ia punt de començar Pàradais, de Fernanda Melcior.
Pel que fa a l'escriptura, estic treballant en un relat per encàrrec, també en el meu segon poemari i anotant ja les primeres Idees del que serà el meu segona novel·la.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial?
JP: Difícil d'entrar-hi i, després, de viure'n. Mogut per idees redundants i interessos econòmics. Però em mantinc esperançada.
- AL: Què tal estàs portant el moment actual que vivim?
JP: Una mica igual que amb el panorama editorial.