Xavier Barroso. Entrevista amb l'autor de Mai no seràs innocent

Xavier Barroso, nascut a Granollers, es va llicenciar en Comunicació Audiovisual i és guionista i escriptor. Acaba de sortir la seva nova novel·la titulada Mai no seràs innocent, Després de L'avinguda de les il·lusions. Us agraeixo moltíssim el seu temps i amabilitat per a aquesta entrevista on ens explica sobre ella i sobre molt més.

Xavier Barroso— Entrevista

• ACTUALIDAD LITERATURA: La teva nova novel·la porta per títol Mai no seràs innocent. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
  

XAVIER BARROSO: Mai no seràs innocent és una novel·la d'ideals, crims, passió i venjança que explica la història de dos germans que es veuen submergits en una espiral de violència per defensar allò que creuen i per sobreviure en un context de lluita de classes. També és el relat Barcelona dividida en dos bàndols que no se senten i es donen l'esquena i que estan en peus de guerra. Certament, els anys en què es dóna el fenomen del pistolerisme (1917-1923) van ser molt durs per a un obrer de la Ciutat Comtal, però, alhora, és un període apassionant per submergir-se des del present.

La idea va sorgir mentre escrivia L'avinguda de les il·lusions. Vaig començar a descobrir ia aprofundir sobre el pistolerisme i vaig anar percebent que una nova obsessió en naixeria una novel·la.

• A EL: ¿Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?

XB:Recordo una petita novel·la infantil Tuixi, el tuixó que feia teatre, que amb 8 o 9 anys vaig llegir diverses vegades. Vaig devorar molt i molt aviat. Per sort a casa meva són força lectors i em van transmetre l'afició. I sí que recordo diverses novel·les llegides quan tindria 14 o 15 anys, com La ciutat dels prodigis, La casa dels esperits, Els pilars de la terra, Cent anys de solitud o 1984.

• A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques. 

XB: Sóc una mica control sempre que em fan aquestes preguntes per un senzill motiu: pel que fa a literatura, em costa ser fidel. A banda, llegeixo molts gèneres literaris diferents, així que el ventall és molt ampli. Des d'Eduardo Mendoza, Almudena Grandes, Gabriel García Márquez, Marta Orriols o Eva Baltasar, fins a Oscar Wilde, Stephen Rei, Donna Tarrt, Isaac asimov o Ursula K. Leguin. Com pots veure, és un grup eclèctic i és possible que si em preguntes la setmana que ve, te'n digui d'altres i d'altres.

• A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear? 

XB: M'agradaria molt conèixer a Dorian Gray i, crear? Que difícil! Fa poc m'he llegit El colibrí, de Sandro Veronesi, i crec que m'agradaria molt construir un personatge com el protagonista aquesta novel·la.

• A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir? 

XB: Crec que la meva principal mania és pensar molt i conèixer molt bé els personatges abans de posar-me a escriure. Camino per la meva ciutat, em dutxo o cuino pensant en ells i elles. Per llegir, confesso que m'encanta fer-ho estirat.

• A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho? 

XB: La meva rutina d'escriure és molt clara: sóc de aixecar-me aviat per escriure i fer-ho a bars o biblioteques. A casa em cauen les parets a sobre.

• A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?

XB: Et refereixes a part de l?històric? Doncs sí, llegeixo molta novel·la d'aquest calaix de sastre anomenat literatura contemporània, També ciència ficció, novel·la negra i tot el que caigui a les meves mans i em sembli interessant.

• Què estàs llegint ara? I escrivint?

XB: Ara mateix estic llegint La senyora March, de Virginia Feita, aquesta òpera prima de què tant es parla. Me l'han regalat i, per poc que he llegit, promet. Sobre el que estic escrivint… només et puc dir que acabo de signar un contracte amb Grijalbo per a mi tercera novel·la.

• A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?

XB: Crec que vivim una època plàcida i rica de la literatura perquè s'escriu i es publica molt (encara que potser s'hauria de llegir més) i, alhora, penso que és una tendència perillosa perquè tanta quantitat no és sinònim de qualitat. Potser, les editorials haurien d'editar menys i tenir més cura cada llibre i, alhora, em sembla meravellós que puguin publicar moltes més persones que abans. Sé que tot el que he dit sobre el tema és contradictori, en general ho sóc en molts aspectes, així que acabo afirmant que l'ideal seria arribar a un terme mitjà.

• A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?

XB: Són temps difícils, i no ho dic només per la pandèmia o per la guerra a Ucraïna, crec que la societat està immersa en una profunda crisi filosòfica i de valors. Encara que visquéssim temps més estables, encara quedaria molt per fer perquè el món sigui un lloc més just i equitatiu i, per això, escullo quedar-me amb el que ha de venir, per pensar que l'ésser humà és capaç de trobar el costat positiu de les coses. Per això, en part, estem els escriptors i les escriptores, per forçar la realitat i ficcionar mons possibles que ajudin a evolucionar ia pensar els lectors i lectores.