Víctor Colden és madrileny i llicenciat en Filologia Romànica. Ha publicat ja diversos títols entre els que hi ha la seva novel·la Inventari del paradís, una col·lecció de proses literàries (Gazeta de la malenconia), el relat autobiogràfic Vint-i-cinc de fa vint-i-cinc y El teu somriure sense tremolar. En aquesta entrevista ens parla de la darrera, Demà me'n vaig. Us agraeixo molt el seu temps i amabilitat dedicats.
Victor Colden — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: El teu darrer llibre publicat es titula Demà me'n vaig. Què ens expliques en ell i d'on va sorgir la idea?
VÍCTOR COLDEN: Demà me'n vaig (Abada Editores, 2023) és el diari d'una marxa a peu de sis dies per la comarca soriana de Terres Altes. La crònica de l'excursió es va alternant amb breus reflexions sobre temes com la solitud i la llibertat, el jo i els altres, l'esperança, la malaltia, la passió pels camins i l'inevitable de l'escriptura.
En Demà me'n vaig també hi ha tres o quatre al·lusions al final d?una història d?amor. És un llibre molt personal i introspectiu, i alhora un llibre de viatges escrit a l'aire lliure en què està molt present la naturalesa.
la idea
La idea va sorgir del desig de conjugar per escrit algunes de les meves passions i obsessions. El relat d'una caminada m'oferia una estructura oberta on anar filant temes diferents. D'altra banda, els paisatges desolats del nord de Sòria eren perfectes per situar la veu d'aquest narrador que es defineix com un «caminant que escriu» o un «escriptor que camina».
- A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
VC: No sé quin va ser el primer llibre que vaig llegir. Entre els de la meva infància que recordo, destacaré Sabates de foc i sandàlies de vent, d'Ursula Wölfel; la Bíblia explicada als nens, d'Anne de Vries; els còmics de José Escobar (Carpanta, Zipi i Zape…) i de Francisco Ibáñez (Mortadelo i Filemó, 13, Rue de l'Percebe, Trencaclosques…); les històries de Astèrix (Goscinny i Uderzo) i de Tintín (Hergé). També, per descomptat, els llibres de Enid Blyton: les sèries de els Cinc de Els Set Secrets de Aventura i de misteri.
Crec que el primer relat que vaig escriure d'adolescent, per a un concurs literari del col·legi (que no vaig guanyar), es titulava La carta.
Escriptors, costums i gèneres
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
VC: Cervantes, Galdós, Machado, Azorín, Cernuda, Cunqueiro, Carmen Martín Gaite, Juan Marsé, Pablo García Baena, Felip Benítez Reyes, Marcel Proust, Patrick Modiano, Vincenzo Cardarelli, Giorgio Bassani, Natalia Ginzburg, Oscar Wilde, Robert Louis Stevenson...
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
VC: Tres personatges que se'm vénen al capdavant són Fabrizio del Dongo (La cartoixa de Parma, Stendhal), Salvador Monsalud (segona sèrie dels episodis Nacionals, Galdós) i David Balfour (Segrestat, Stevenson).
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
VC: A l'hora de escriure: si és a mà, utilitzar plomes, bolígrafs o retoladors de punta molt fina. També dormir amb un quadern al costat, per si de cas. I, més en general, tenir cura del ritme i l'eufonia de la prosa.
A l'hora de llegir: tenir un llapis ben esmolat per poder subratllar.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
VC: Per escriure: La cuina o el meu escriptori, al matí, molt d'hora. En algunes biblioteques, quan no hi ha gaire gent, també escric molt a gust.
Per a la llegir: el sofà i el llit, a primera oa última hora del dia. M'agrada, a més, llegir a autobusos, trens i avions.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
VC: Com a escriptor, la novel·la, els relats i les memòries. Com a lector, també la poesia i l'assaig.
Víctor Colden — Panorama actual
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
VC: Estic llegint tres llibres: la Vida de Diego de Torres Villarroel a l'edició de Guy Mercadier per a Castalia; un assaig de Marek Bienczyk titulat malenconia. Dels que la dita van perdre i no la trobaran mai, publicat per Penya-segat en traducció de Maila Lema. I una antologia d?un poeta xilè que m?encanta, Jorge Teillier: Els dominis perduts (Fons de Cultura Econòmica, selecció d'Erwin Díaz i pròleg d'Eduardo Llanos).
Pel que fa a l'escriptura, treballo en un conjunt de relats al voltant de l'amor. Potser un s'acabi convertint en una novel·la.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial?
VC: Hi ha coses que… Però em quedo amb la diversitat i riquesa de veus d'autors, amb el treball encomiable dels Traductors, amb el treball de les editorials que es regeixen per criteris de qualitat i exigència, amb el entusiasme davant de vent i marea de les llibreries petites que tenen vocació cultural i amb la impagable laboral de les Biblioteques públiques.
- AL: Com porta el moment tant cultural com social que estem vivint?
VC: Ho porto malament, però deu ser cosa de l'edat…