Twitter, una arma de doble tall per als escriptors

Twitter

Aquesta tarda porto un tema que porto marinando des de dissabte i que no sabia molt bé com enfocar. El que tenia clar és que no volia que això fos el típic llistat de coses que fer i no fer a Twitter.

Sí amics lectors, aquesta tarda vull parlar de la xarxa social de l'ocellet, la xarxa de microblogging més usada de l'món. La raó per escriure aquest post ha estat veure com alguns escriptors, sense voler-ho, acaben fent-la servir malament. No sóc cap experta, però sí que conte amb la suficient formació i experiència en l'ús d'aquesta xarxa com per donar alguns «consells» que espero serveixin a algun escriptor amateur o novell.

Anem a posar-nos en el cas que has escrit una novel·la o un poemari i una editorial petita, modesta però seria te l'ha publicat. Et preocupa en aquest moment que la teva novel·la no tingui la suficient difusió i que el teu nom no soni en el món literari.

Com bibliotecària et dic que el món literari és inabastable i que hi ha infinitat de novel·les i poemaris dormint el somni dels justos en les prestatgeries sense que ningú mai les prengui en préstec.

Caus en el compte de que has de donar-te a conèixer i per a això t'obres un perfil de twitter, poses una foto teva guai en què tens aire d'escriptor / a bohemi / ai escrius la «bio», aquestes frases sota la foto sobre tu.

primer error, Des del meu punt de vista: posar a la bio el títol de la teva novel·la i que ets escriptor. No em benes la moto al carrer, invítame a passar a la botiga i deixa que sigui jo qui descobreixi.

Suggeriment: Posa una frase original que d'alguna manera et identifiqui a tu oa la teva obra. Per exemple: «M'agraden els cristians, tenen gust de pollastre»; «La culpa és de les muses»; «Res a declarar» o alguna cosa més clàssic que inclogui els teus estudis o aficions.

Seguim. Un cop creat el perfil, Twitter es posa molt pesat perquè segueixis a gent. Aclareixo que no hi ha cap clàusula de reciprocitat i que si segueixes a algú, en teoria, és perquè t'interessa el que aquesta persona escriu.

segon error: Posar-te a seguir a gent a tort ia dret. No et tornis boig / a seguint a 100 persones en una setmana. A el cap d'un mes et veuràs que ets a seguint a més de 700 ia tu només et segueixen 20. Això queda fatal.

Suggeriment: Twitter cal prendre-s'ho amb calma. Comença seguint a gent que coneixes, gent que t'interessa (escriptors, polítics, periodistes, músics, etc ...). I mai segueixis a ningú perquè et segueixi a tu. fer seguir a una persona i si aquesta no et correspon li fas deixar de seguir et pot fer quedar molt malament i perdre per sempre a un futur lector. Jo suggereixo començar amb 20-30 i anar augmentant a poc a poc, cinc a la setmana per exemple. És una xarxa, deixa-la créixer a poc a poc.

I ara arribem al més important i que a molts se'ls oblida: el contingut. Si estàs a twitter has de generar continguts, és a dir, has de dir alguna cosa, explicar alguna cosa, perquè si estàs per no aportar res, només per vendre, millor no siguis.

tercer error: Convertir-te en Francisco Umbral i estar en twitter per parlar del teu llibre. Sí, has escrit un llibre, però no hauries de vendre el llibre, hauries de vendre't com a escriptor.

Suggeriment: Comparteix fragments de la teva obra (poemes, versos, frases). Parla de literatura, comparteix enllaços i vídeos. Comparteix les teves aficions, opinions fins i tot. Mostra la teva personalitat. No et converteixis en el pesat / a que sempre està parlant de la seva obra. Genera conversa.

No obstant això el millor que et puc aconsellar és que GAUDEIXIS. Twitter és una plataforma en la qual pots descobrir moltes coses, molts escriptors, molts lectors. Gaudeix i no t'obsessionis amb què tu has escrit un llibre i vols que la gent ho llegeixi.

Elvira Sastre és un gran exemple de com arribar a el públic a través d'aquesta xarxa. Compartint els seus versos, amb simpatia i senzillesa, aquesta noia té un bon nombre de seguidors i lectors. (Jo entre ells).

Juan Gómez Jurado és un altre escriptor que fa un genial ús de Twitter perquè no només comparteix la seva obra, els seus èxits, sinó que ofereix alguna cosa més com opinions, bromes, etc ... No he llegit encara cap obra seva però el tinc a la meva llista de pendents.

Així que ja sabeu, compte amb twitter. Escriure una novel·la o un poemari és un treball enorme perquè quedi deslluït per fer un mal ús d'una xarxa social.

Bones tuits!


Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.