Fotografia: cortesia de l'autor
Toni Molins és de Barcelona i treballa com gestor administratiu de professió i comercial per accident. Era molt aficionat a la lectura en la seva infància, però en els darrers deu anys s'hi va posar gràcies a la novel·la negra i als llibres de creixement personal. I va decidir que també podria escriure. Es va apuntar a uns cursos i ara publica el primer títol de to negre, Fosc silenci. En aquesta entrevista ens en parla i molt més. Li agraeixo molt el temps dedicat.
Toni Molins — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva novel·la es titula Fosc silenci. Què ens hi comptes i d'on va sorgir la idea?
TONI MOLINS: Maig 2022. Si recordeu, en aquestes dates l'onada de calor començava a ser insuportable i, com m'encanta llegir a la platja, es van donar les circumstàncies per fer-ho amb comoditat en estar completament deserta. Vaig començar a rellegir una novel·la de Albert Espinosa, El que et diré quan et torni a veure, i en acabar-la vaig començar a plorar com un nen.
En aquell moment vaig pensar en la grandesa d'un paio que davant del seu ordinador, amb un gran mestratge, havia narrat una història que m'estava fent sentir aquesta emoció a milers de quilòmetres de distància i sense conèixer-lo ni veure'l l'expressió corporal en explicar-la. Després d'uns quants minuts vaig pensar: «Jo vull saber si sóc capaç de tenir aquesta habilitat. M'encantaria fer sentir alguna emoció en persones que ni em coneixen ni conec». I em vaig llançar a buscar cursos de literatura i novel·la per començar l?aventura. Així va sorgir la idea.
Fosc silenci
Crec que el títol ho diu tot. Si ens analitzem de forma introspectiva, crec que tots carreguem amb un fosc silenci. Amb alguna cosa que ens ha passat en algun moment de la nostra vida o alguna cosa que hem presenciat, amb tant de pes emocional que no gosem explicar a ningú. Cosa que surt de les normes establertes. Una cosa per la qual podríem ser jutjats, encasellats i sentir-nos tremendament culpables.
Lògicament, el que passa a la novel·la no té perdó, el miris per on el miris, però volia fer una reflexió sobre aquest particular: quant pes arrosseguem del nostre passat i quin preu estem pagant per això, tant nosaltres com els que ens envolten. I, sobretot, com repercuteix en tot allò que ens va succeint en el nostre camí.
- A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
TM: De petit no m'agradava gaire la lectura. Aquesta afició va començar fa uns deu anys. Però recordo amb afecte les tardes d'estiu en què la meva mare, quan era un mocós, m'entretenia llegint-me Platero i jo, de Juan Ramón Jiménez. Crec que és el primer record que tinc respecte a la literatura a la meva vida.
Sobre la primera història que vaig escriure pensava que era un dels relats curts com a tasca en el curs d'escriptura creativa que vaig fer l'estiu passat. Però el meu fill va trobar fa uns mesos en un bagul un conte, enquadernat i amb il·lustracions, de quan tenia deu o onze anys. Crec que aquesta va ser la meva primera obra literària.
Escriptors i personatges
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
TM: Al final hauré d'arribar a un acord econòmic amb Javier Castell, perquè no deixo de nomenar-ho en totes les meves entrevistes. La veritat és que m'encanta com escriu. Ho vaig descobrir fa uns quants anys, quan un Sant Jordi em va dir la meva filla: «Pare, anem a fer un llibre un autor a la fira del llibre». Ella ni el coneixia, però sí que volia una foto de la seva dona, una influencer força famosa. No ho vaig dubtar i vam anar que ens signés El dia que es va perdre el seny. Més endavant va ser el meu fill qui es va llegir aquesta primera novel·la i la resta que té publicades i em va transmetre l'entusiasme per la forma d'escriure.
També m'agrada molt Juan Gómez-Jurat i, per descomptat, Albert Espinosa.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
TM: Em fascinen Antonia Scott i Jon Gutiérrez. Em semblen fantàstics per com estan construïts. Per la personalitat que tots dos ens mostren. Per trencar amb els estereotips i pel seu propi amor. Per la seva força i intel·ligència com a persones. Per la resiliència. Per la seva perseverança. Per com s'ajuden i recolzen tots dos per seguir endavant, malgrat les adversitats.
Toni Molins — Costums i gèneres
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
TM: Escrivint sóc molt metòdic. M'agrada tenir-ho tot ben argumentat i dissenyat abans de començar a escriure el text de la meva novel·la. Els personatges detallats al màxim nivell. La trama resumida de principi a fi. Els fets rellevants amb les dates i els personatges que intervindran. Sempre tinc tres documents de guia amb què treballo la novel·la.
Quant a llegir, m'encanta fer-ho a la platja escoltant el so de les onades i l'olor de salnitre.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
TM: Normalment necessito molta tranquil·litat i concentració. Em val qualsevol habitació tancada i apartada de l'enrenou. Necessito aïllar-me per centrar-me en la història i avançar.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
TM: A més de novel·la negra i pel·lícules de suspens, solc llegir llibres de creixement personal. M'apassiona el funcionament de la ment humana. M'agrada informar-me i sempre em pregunto el perquè de les conductes de les persones que m'envolten i de les meves pròpies, especialment quan ens toca prendre una decisió.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
TM: Estic acabant lloba Negra, de Juan Gómez-Jurat.
Al juliol d'aquest any vaig començar la meva segona novel·la. És una història que engloba quatre trames en quatre dates diferents, a priori totalment diferents entre si, però que conflueixen totes en una data en concret, amb un esdeveniment en comú i donant sentit al pensament que m'ha portat a crear-la.
És un nou repte per a mi, ja que el més fàcil hauria estat continuar amb la història de Fosc silenci, però volia comprovar si sóc capaç de crear, novament, una aventura diferent des de zero. I hi estic. Espero que per al proper estiu estigui acabada.
Toni Molins — Panorama actual
- A EL: Com creus que està el panorama editorial?
TM: Per als escriptors consagratÉs que ocupen els primers llocs de vendes, crec que «ni tan malament», com diuen ara els joves. Encara que els hauríem de preguntar més a fons per conèixer de primera mà les seves impressions. Segur que millorarien moltes coses.
Per als escriptors novells? molt complicat per aconseguir que el públic et conegui. L'oferta és molt gran i costa escalar posicions. Però ningú va dir que això fos fàcil, així que toca remenar-se i lluitar per les nostres obres perquè tinguin la major difusió possible.
- A EL: Com porta el moment tant cultural com social que estem vivint?
TM: Crec que encara segueixen més plens els espais de tecnologia que els passadissos dels llibres quan trepitges un centre comercial, suposo que a causa de la necessitat de immediatesa per satisfer les nostres necessitats. Un joc vídeo produeix satisfacció a l'instant; un llibre necessita un temps més llarg.
Crec que, a les escoles si hauria de fomentar més la lectura, però d'una manera lúdica, no com una obligació per aprovar una assignatura. Tot i així, ara que estic submergint-me i coneixent molt més aquest món, em sorprèn la quantitat de gent que sí que estima la lectura i que ens recolza perquè aquest sector segueixi sostenint-se, regalant aventures i creant emocions en lectors i lectores. Així que moltes gràcies a tots els que doneu suport a la literatura per amor a la lectura.