La Fundació Telefónica acaba d'inaugurar al número 3 del carrer Fuencarral l'exposició Terror al laboratori, en la qual s'analitzen els grans mites de la literatura de terror sorgits al segle XIX com el Dr. Frankenstein o el Doctor Jekyll i Mr. Hyde.
L'exposició, la qual obre les portes fins al proper 16 d'octubre, tracta de focalitzar en l'origen d'un gènere sorgit en la mansió suïssa de Vila Diodati a 1816. Va ser durant l'estiu d'aquell any, marcat per l'erupció d'el volcà Tambora a Indonèsia, quan el cel es van tornar de color cendrós, obligant als escriptors reunits en aquesta vila a refugiar-se i recórrer a la imaginació com a manera de distracció davant un món que els seus teulades semblaven enfonsar-se.
Dos-cents anys després l'exposició Terror al laboratori recorda aquest i altres reflexos de la literatura de terror.
Monstres d'un any sense estiu
Comença l'exposició 'Terror al laboratori' a la Fundació Espai @EspaiFTef https://t.co/P0ZBrPtFoP pic.twitter.com/nw6xyISUSh
- TurismoMadrid (@TurismoMadrid) Juny 16, 2016
A l'abril de 1815 el volcà Tambora, situat a l'illa indonèsia de Sumbawa, erupcionó enfosquint el cel de l'món i escopint cendres en gran part de la planeta. Els mesos que van seguir a l'cataclisme es van veure absents de sol i calor, pel que va passar a es conegut com l'any sense estiu, El qual es va estendre fins 1816. Va ser durant l'ombrívol estiu d'aquest últim any quan escriptors com Mary Shelley, el poeta Lord Byron o John Polidori es van reunir per escriure en la Vila Diodati, a Suïssa.
L'atmosfera ombrívola que envaïa mig món els va portar a substituir els pícnics al costat de l'estany per llargues estades tancats en una mansió en què van començar a explicar-se històries per a badar. D'aquesta inventiva sorgida en tan crítica situació sorgirien personatges com Frankenstein i el doctor Jekyll, tots dos creacions de Shelley, o El vampir de Polidori, tots ells convertits en icones d'una literatura de terror que s'enlairaria a principis de segle XIX fins a esdevenir grans referents de les lletres.
Un univers literari que torna a respirar a partir d'avui al centre de la Fundació Telefónica, entitat que ha muntat un particular laberint de referències en forma de portades de llibres, escultures i documents que analitzen aquests mites de la terror el tret en comú és, abans de res, el fet d'haver sorgit en un laboratori, motiu que exclou altres clàssics com el comte Dràcula però que sí inclou a alguns grans hereus d'aquell any sense estiu com l'illa de doctor Moreau o l'home invisibles, tots dos de HGWells.
Una exposició que no deixarà indiferent als que busquen recórrer a el costat més lúgubre (i atemporal) de la literatura d'al segle XIX.
L'exposició Terror al laboratori us convida durant els propers quatre mesos a submergir-vos en una literatura de crits i experiments sorgida durant aquell estiu de cendres en què l'erupció d'un volcà canviaria per sempre el món de la literatura.
¿Visitaràs aquesta exposició?
Hola, Albert.
M'agradaria visitar-la, encara que no crec que pugui. Saps si rodarà per altres parts d'Espanya? Sospito que no, encara que tant de bo arribés a Astúries.
És curiós com un fenomen natural va influir de manera tan rellevant en la Història de la literatura, ja que si aquest volcà no hagués erupcionat mai, possiblement avui no existirien els personatges de Frankenstein, el doctor Jekyll, Mr. Hyde o el vampir de Polidori. Em va preguntar com se'ls ocorrerien aquestes històries. Va ser simplement una guspira d'enginy o es van basar en alguna cosa?
Des d'Oviedo, una salutació literari.