Dins el món de la llengua i la literatura hi ha molts coneixements que cal tenir en compte, no només per escriure novel·les, sinó en general per a qualsevol aspecte comunicatiu. Aquest és el cas del que són les categories gramaticals, alguna vegada n'has sentit a parlar?
Ens centrarem en aquestes categories, classes o tipus de paraules que tenim en el nostre llenguatge i que, totes, s'agrupen en diferents grups. Però quins són?
Què són les categories gramaticals
Com acabem de dir-te, les categories gramaticals també es poden conèixer com a classes de paraules o tipus de tipus de paraules. En realitat, es tracta classificar totes i cadascuna de les paraules que formen un idioma. Però si tinguéssim un grup tan gran seria pràcticament impossible conèixer-les totes. Així que es divideixen per classes.
I és que les categories gramaticals estan formades per 9 grups: nom, verb, adjectiu, pronom, determinant, adverbi, preposició, interjecció i conjunció.
Ja et va sonant més?
Categories gramaticals, què engloba cada grup
Com que volem que et quedi clar el que són les categories gramaticals, a continuació et parlarem de totes i cadascuna de les nou que existeixen.
El nom
També se li diu substantiu i, tal com la RAE ho descriu, aquest seria:
«Classe de paraules els elements de les quals posseeixen gènere i nombre, formen sintagmes nominals amb diverses funcions sintàctiques i designen entitats de diferent naturalesa».
Dit d'una altra manera, és una paraula que pot identificar éssers animats, inanimats, reals, abstractes, persones…
Això implica que és un gran grup, per això es divideix en petits subgrups que són:
- noms propis: són aquells que designen persones o entitats específiques i realistes. Per exemple, Maria, Joan, Madrid, Itàlia, etc.
- comuns: són els que s'usen en general per designar una cosa comuna. Per exemple, un arbre és un nom comú perquè no especifiqueu quin tipus d'arbre és.
- Noms comptables: aquells que es poden comptar (taula, cadira, got…).
- incomptables. Els que no podríem explicar per molt que volguéssim: vent, aire, aigua, oxigen…
- Noms concrets: són els que es refereixen a coses que podem tocar o veure (llibre, magdalena, aigua…).
- abstractes: són per referir-se a coses que no es veuen ni es toquen: coneixement, saviesa, estrès…
- Noms individuals: són els que només serveixen per a una entitat (llop, sofà, rosa, cabra…).
- Col·lectius: aquells que designen un grup d'aquesta entitat: gossada, rajada, roser, ramat…
- Noms animats: es refereixen a noms que designen éssers vius.
- Inanimats: els que es donen a coses sense vida (plat, cadira, prestatgeria…).
el verb
El verb, segons la RAE seria:
«Classe de paraules els elements de les quals poden tenir variació de persona, nombre, temps, mode i aspecte».
En altres paraules, és el que ens diu quan té lloc l'acció a què fa referència, si està acabada, està passant o passarà en algun moment.
El verb té tres conjugacions:
- Acabades en -AR, que són la primera conjugació (cantar, ballar, notar…).
- Acabades a -ER, que corresponen a la segona conjugació (menjar, beure, encendre…).
- I acabades en -IR, la tercera conjugació (viure, riure, escriure…).
Alhora, els verbs tenen tres tipus de modes, indicatiu, subjuntiu i imperatiu, i dos temps, simples i compostos que, al seu torn, es divideixen en molts més.
Segons la morfologia, els verbs poden ser regulars, si mantenen l'estructura en tots els temps; o irregulars (si canvien).
Adjectiu
Recorrent a la RAE, l'adjectiu es defineix com:
«Classe de paraules els elements de les quals modifiquen un substantiu o se'n prediquen, i denoten qualitats, propietats i relacions de naturalesa diversa.»
És a dir, són les paraules que afegiran qualitats al nom, perquè pot dir com és aquest substantiu, com se sent o fins i tot d'on és o com és físicament.
Podríem classificar els adjectius en:
- positius. Quan és una cosa que no s'intensifica o es compara amb res.
- Comparatiu: quan es comparen.
- Superlatiu: quan se li confereix el grau màxim a la qualitat que denota.
pronom
els pronoms arriben a ser substituts del nom. No obstant això, normalment es limiten a noms propis, ja que si es fa amb els comuns en molts casos perdria sentit la frase.
Els pronoms poden ser:
- Personals: Jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres i ells.
- Demostratius: per indicar què tan a prop està de nosaltres (aquest, aquest, aquell…)
- Indefinits: quan fan referència a alguna cosa però sense especificar-ne més.
- Interrogatius: també els exclamatius estarien en aquest grup i serveixen per fer preguntes o exclamacions.
- Relatius: per relacionar un element anterior.
determinant
Pel que fa al determinant, aquest ens permet entendre la realitat en què aquesta frase es duu a terme. És una manera d'identificar referències que ajuden a fer més realista el context.
Aquests es divideixen en dos grups:
- Definits, quan concreten un nom. Alhora, es divideixen en:
- Determinats (el, la, els, les).
- Demostratius (són com els adjectius que hem vist)
- Possessius (el meu, teu, seu…).
- Quantificadors. Que es refereixen a quantitat oa un número concret:
- indefinits: un, un, unes, cap, poc…
- Numerals cardinals.
- Comparatius.
Tingues en compte que els determinants tot, tots dos i cada, així com les seves variants, poden ser tant definits com quantificadors.
adverbi
Segons la RAE, l'adverbi n'és una:
«Classe de paraules els elements de les quals són invariables i tònics, estan generalment dotats de significat lèxic i modifiquen el significat de diverses categories, principalment d'un verb, d'un adjectiu, d'una oració o d'una paraula de la mateixa classe».
parlem de paraules que ens ajuden aportant més informació, com pot ser la quantitat, el lloc, el temps, la manera… o fins i tot si hi ha afirmació, negació o dubte en certes parts d'un text o frase.
De fet, els adverbis es classifiquen sobre la base del que hem comentat.
Preposició
Les preposicions són paraules que serveixen de nexe de paraules o bé de frases. Aquestes són un grup tancat i és que no n'hi ha més.
Són: A, davant, baix, cap, amb, contra, de, des, durant, a, entre, cap, fins, mitjançant, per, per, segons, sense, si, després, versus i via.
interjecció
Parlem de paraules que en realitat no tenen un significat sinó que serveixen per expressar un estat o emoció com la sorpresa, el silenci, etc.
N'hi ha moltes, però algunes de les més utilitzades són: Ah!, ja, aja!, eh!, ui!, bah!, camina ja!,…
Conjunció
Finalment, tenim la conjunció, que són un grup de paraules que relacionen grups de paraules, oracions o paraules sense més ni més.
Com passa amb les preposicions, també són un grup tancat, només que es divideixen en dos subgrups:
- Coordinants, que uneixen elements: i, e, ni, o, u, sinó i però.
- Subordinants, que uneixen elements però un és dependent de l'altre: sí, perquè, encara que, com, conque, després.
T'ha quedat clar què són les categories gramaticals?