No són pocs els que creuen, que en tant que una novel·la és una obra de ficció, tot en elles ha de sortir de la imaginació.
No obstant això la realitat està molt allunyada de tal afirmació.
La principal tasca de la imaginació en el procés de creació narrativa no és altra que la de transfigurar i acoblar el conegut per així, obtenir alguna cosa nova. Un no pot imaginar una cosa que no existeix. En el fons tot té el seu germen en la pròpia experiència, en les persones conegudes, en els llocs visitats i en els moments viscuts, els quals, òbviament són transfigurats però tenen la seva base en el món real.
És per això que la documentació sembla crucial perquè el resultat de l'obra sigui versemblant. Ningú inventa el concepte ciutat, ni el concepte camp. Pots inventar una ciutat concreta o un camp concret, sí, però ho faràs en base als que ja coneixes. Per això, les nostres invencions depenen dels nostres coneixements, i com més grans siguin aquests més ric serà allò que inventem, aquesta és la principal avantatge de documentar-se.
Hi molts factors que requereixen documentació en una novel·la, Per exemple, l'entorn en el qual té lloc (natural / urbà), les diferents èpoques històriques en què es pot ambientar, els aspectes tècnics de la feina dels personatges, els mateixos personatges en cas de ser figures històriques, les pròpies ciutats en cas de ser ciutats concretes, així com múltiples objectes, processos o edificis que puguin aparèixer en algun punt del nostre relat.
Per sort per a nosaltres, a dia d'avui les tecnologies han posat a la nostra disposició nombroses eines que ens permeten dur a terme aquesta tasca i aquí us deixem alguns suggeriments:
- Enciclopèdies.
- Documentals.
- Altres novel·les sobre la mateixa temàtica.
- Assaigs.
- Premsa: diaris i revistes especialitzades.
- Manuals de diversos temes.
- Llibres d'història.
- Consultar amb professionals o experts (que sol resultar molt fiable ja que permet establir diàleg de manera directa i aclarir diversos dubtes).
Sigui quin sigui el mètode que vam triar per documentar-nos sempre és aconsellable contrastar les nostres notes acudint a més d'una font.
Com a últim apunt sobre la tasca de documentació hem d'advertir, tal com indiquen la majoria de manuals sobre creació literària, que és un procés llarg, enriquidor perquè aprenem però tediós en ocasions i castrant en altres tantes perquè de vegades passa que estem desitjant començar a redactar i la documentació es va allargant i consumeix hores posposant el veritablement divertit, que és escriure. no obstant això val la pena passar per això per salvaguardar precisament el moment de l'escriptura i no haver de interrompre més del necessari amb constants recerques, podent centrar-nos en ell i dedicar-li tota la nostra energia. Malgrat tot, sempre sorgiran nous punts que requereixen documentació a mesura que avenços en la teva novel·la, però com menys siguin menys hauràs de interrompre.