Font: Deia
Has llegit algun llibre de Pere Simó? Coneixes aquest autor? Si no has llegit cap llibre de la seva autoria, o si, per contra, sí que el coneixes i t'has llegit els seus llibres, a continuació en parlem.
Sabràs totes les dades que hem demanat d'aquest periodista i escriptor, no només de la seva vida literària, sinó professional i una mica de personal. I, és clar, els llibres que has escrit. Descobreix-ne més.
Qui és Pedro Simón
Font: PlanetadeLlibres
El primer que cal saber és que Pedro Simón és periodista i escriptor (com t'hem dit abans). Va néixer a Madrid el 1971, on resideix actualment. Actualment treballa a El Mundo, on pots trobar diversos articles de la seva autoria (sol publicar entre un i dos articles a la setmana). De fet, per aquesta feina ha aconseguit guanyar el Ortega i Gasset de 2015 (per la sèrie de reportatges que va publicar al diari titulat «L'Espanya del malbaratament») així com el Premi al Millor Periodista de l'Any de l'APM el 2016.
A més, va quedar finalista als Premis de la Fundació Gabo el 2020 mentres que, un any després, va guanyar el Premi Rei d'Espanya de Periodisme.
A nivell literari tenim el primer llibre que va publicar, La vida, un eslàlom, el 2006, per l'editorial L'Esfera dels Llibres. De fet, va repetir amb aquesta editorial dues vegades més, amb Memòries de l'alzheimer i amb Perill d'esfondrament. La primera és un assaig mentre que la segona és una novel·la pròpiament dita.
Quins llibres ha escrit Pedro Simón
Si ara mateix us crida l'atenció Pedro Simón, què tal si et parlem dels llibres que ha escrit? A més dels que t'hem comentat, en té alguns més. Fins al 2022 ha publicat un total de sis llibres dels que et comentem a continuació:
La vida, un eslàlom
Va ser el primer llibre que va escriure Pedro Simón, si bé no deixa de ser una cosa així com una biografia de Paco Fernández Ochoa. Et deixem la sinopsi:
«La vida, un eslàlom reflecteix l'estat físic i anímic de Paco Fernández Ochoa i els seus pensaments a la tardor del 2006. Diverses setmanes de cintes gravades, entre un turó de cartrons de Marlboro, confidències inconfessables, riallades memorables, estones de moltes rialles i dies grisos en què el dolor espès del malalt gairebé es podia tallar amb un ganivet.
«Cada clarejar no és un dia menys; cada clarejar és un dia més», acostumava a dir Paco. «Un dia més per estar amb els teus, xerrant, gaudint del que es pugui. Estem malalts i guarir no depèn d'un. Per què no pensar que sortirà bé? I si no, doncs caldrà morir. Però perdre la vida no».
Es va despertar el 6 de novembre, Paco va morir i no va poder llegir les pàgines del llibre. Ell no va morir fins a aquest dia; altres malalts de càncer, enverinats a la pena, ho estan fent en vida. «El que s'espanta, el que ho veu tot negre, el que es deprimeix, aquest ja s'està morint», repetia. A ells va dirigida aquesta obra que conté el somriure de la Pacoteràpia».
Es pot veure el llibre com l'homenatge a un dels homes que s'ha conegut més a Espanya i que més ha aconseguit pel seu país.
Memòries d'l'alzheimer
Font: L'esfera dels llibres
El segon llibre, un dels que li va donar més notorietat, va ser en realitat un assaig que va dur a terme per donar a conèixer més a fons l'Alzheimer, no a nivell sanitari, sinó els sentiments i el que pot provocar anar oblidant la vida que s'ha viscut i tots els records que formen part d'aquelles persones.
La seva sinopsi és força impactant, per això te la deixem tot seguit.
«L'Alzheimer és la bossa de gels que no sabia on guardar Pasqual Maragall. L'ou ferrat que feia riure Mary Carrillo. La Internacional que no sonava a Jordi Solé Tura. La infermera que Eduardo Chillida confonia amb Dulcinea. El qui és Mariam d'Adolfo Suárez. L'Istanbul de Tomàs Zori. La motoserra de Leo Hernández. La volta al món per Navalmoral de Béjar de la tia de Carlos Boyero. El fora de joc del futbolista Antonio Puchades. El silenci d?Enrique Fuentes Quintana. El París d'Elena Borbó Barucci. El xandall blau de Carmen Conde. El Cantant sota la pluja tres cops al dia d'Antonio Mercero.
Memòries de l'Alzheimer no es menja, però valguin les seves línies com a farmacopea contra un mal sense cura, una malaltia que té 800.000 espanyols bressolant-se en el líquid amniòtic de l'oblit ia un sense nombre de familiars agafat a un àlbum de fotos».
Sinistre total
En aquest cas el llibre es basa en les experiències que van tenir les víctimes de la crisi econòmica. Es tracta d'una antologia que va publicar Pedro Simón a El Mundo i que va recopilar en aquest llibre. Un d'aquests reportatges, “L'Espanya del malbaratament” li va valer el Premi Ortega i Gasset, concedit per El País als millors treballs periodístics escrits en espanyol.
«Entre 2012 i 2015, Pedro Simón va recórrer Espanya per documentar sobre el terreny els efectes de la crisi econòmica i recollir el testimoniatge de les víctimes. Va publicar, al diari 'El Mundo', les set sèries que recull aquest volum».
Perill d'esfondrament
Perill d'esfondrament és una de les primeres novel·les, pròpiament dites, de Pedro Simón. Ens trobem una història addictiva que et mantindrà enganxat a les pàgines d'aquesta novel·la. Això sí, hi ha molts personatges així que la lectura ha de ser una mica lenta per poder conèixer a fons els personatges, almenys en un primer moment.
«Una oferta de treball infame, una sala d'espera trasbalsant, un director de Recursos Humans entregat al sadisme ia l'entomologia i nou persones que busquen desesperadament una feina amb l'obstinació d'un insecte.
Aquest és el punt de partida de Perill d'esfondrament, una novel·la polièdrica en què l?autor traça un aiguafort descarnat de la crisi, l?èpica (si és que cap) d?unes vides embullades i trencades, com les branques d?un arbre podrit pel corc i que convé talar.
La mare que ven el rellotge i també el temps més íntim. La universitària que no troba feina ni motius per seguir buscant. L'insomne que va cometre una traïció. La treballadora de la neteja que sent vergonya de la seva olor. L'empresari que abans feia por i ara fa esquerda. L'encofrador que amaga les mans… En aquesta sala d'espera, tots viatgen al mateix vaixell. Tots ho fan sense brúixola. I tots es dirigeixen cap al mateix penya-segat».
cròniques bàrbares
«Pedro Simón reuneix en aquest llibre reportatges on el fil conductor és la compassió, la ferida oberta, el periodisme humà.
Una ionqui de 73 anys, l?home que va morir en directe, la vídua que es va citar amb l?assassí del seu marit i altres històries d?una Espanya on menges o ets menjat.
Perquè hi ha dolors que no es poden comptar amb paraules. I que necessiten un llibre sencer».
Novament estem davant d'una antologia de reportatges amb un nexe en comú que li van donar peu a publicar un nou llibre.
Els ingrats
Font: Tots els teus llibres
«Una emocionant crònica familiar i sentimental. El retrat d?un país que mirava el futur i es va oblidar de donar les gràcies a la generació que ho va fer possible.
«Ens deien que quatre esquinetes tenia el meu llit i que quatre angelets ens el guardaven, però el meu llit almenys en tenia cinc. I un era una senyora de camp que punxava quan et feia un petó».
1975. A un poble d'aquesta Espanya que es comença a buidar arriba la nova mestra amb els fills. El més petit és David. La vida del nen consisteix a anar a l'era, escorxar-se els genolls, treure el cap a un pou sense brocal i viatjar tancant els ulls a l'ultramarins. Fins que arriba una cuidadora a casa i les vides canviaran per sempre. D'Emèrita, David aprendrà tot el que cal saber sobre les cicatrius del cos i les ferides de l'ànima. Gràcies al noi, ella recuperarà una cosa que va creure haver perdut fa molt de temps.
Els ingrats és una emocionant novel·la sobre una generació que va viure en aquella Espanya on es viatjava sense cinturons de seguretat en un Simca i el menjar no es llençava perquè no feia tant que s'havia passat gana. Un homenatge, entre la tendresa i la culpa, als que ens van acompanyar fins aquí sense demanar res a canvi».
Una novel·la nostàlgica que, si tens més de 40-50 anys, segur que et recorda alguna cosa a la infantesa que has viscut.
Els incompresos
Aquesta novel·la és l'última que ha publicat l'autor, el 2022 (per la qual cosa és possible que d'aquí poc en aparegui una de nova). De portada molt semblant a l'anterior, la trama segueix amb aquesta nostàlgia que et comentàvem i on es tracta un tema que no passa mai de moda: la comunicació entre pares i adolescents.
«Una expedició memorable al cor d?una família.
«Som aquesta generació que a la seva infància deixava el millor lloc de la taula per al pare i que ara el deixa al fill. Això som», diu Javier, el pare.
«L?adolescència pot ser un infern. N'hi ha prou amb el cel dels altres. N'hi ha prou que te'ls imagini més feliços i més guapos que tu i sense el nus que sents a dins», diu Inés, la filla.
Javier i Celia són un matrimoni de classe mitjana amb un fill petit i una filla preadolescent. Ell treballa en una editorial i ella en un hospital; ell arregla vides de mentida i ella arregla vides de veritat. Intenten prosperar, es muden a un barri millor, la quotidianitat. Podria ser la història de molts. Fins que té lloc una excursió als Pirineus que ho canvia absolutament tot.
Aquesta és la història d'un viatge a l'abisme que parla de molts altres viatges. El viatge de la infància a la convulsa adolescència. El que va de la garriga infantil al silenci més sepulcral. El dels pares que caminen darrere amb la culpa i arriben tard. El dels avis que van anar davant i als quals ningú no escolta. Qui fa algú per salvar una vida. També és la història d'aquell altre viatge a què tots tenim por: el que parla del nostre passat més fosc i secret.
Els incompresos és una novel·la sobre la solitud familiar, la incomunicació entre pares i fills, l?horror de dir, però també, i des de la primera pàgina, sobre l?esperança».
Ara et toca a tu, coneixies Pedro Simón? Quin llibre t'has llegit?